Article 43. Cas fortuït i força major temporal

Article 43. Cas fortuït i força major temporal

1. El contracte laboral queda en suspens quan ho imposa una raó de cas fortuït o força major que impossibiliti temporalment la continuació de l’activitat de l’empresa per un període superior a 48 hores i inferior a tres mesos amb l’acord del Departament de Treball.

2. Als efectes d’aquest Codi s’entén per cas fortuït i força major l’obstacle imprevist o previsible però inevitable, malgrat haver actuat amb la diligència deguda.

3. L’empresa, en el termini màxim de 3 dies hàbils des del moment en què s’iniciï, ha de notificar al Departament de Treball la suspensió del contracte per motiu de cas fortuït o força major. El Departament de Treball, en el termini de cinc dies hàbils, ha de dictaminar sobre la procedència o improcedència de la mesura. Contra la resolució del Departament de Treball pot interposar-se recurs davant el Govern, d’acord amb les disposicions previstes al Codi de l’Administració.

4. El termini de suspensió no computa a efectes de vacances.