Loi qualifiée 33/2008, du 18 décembre, de la liberté syndicale

L'article 18 de la Constitució andorrana estableix i reconeix el dret de creació i funcionament d'organitzacions sindicals democràtiques, d'àmbit andorrà, amb autonomia pròpia i sense dependències orgàniques estrangeres.

Aquest article és en el capítol tercer del títol II de la norma suprema.

En conseqüència, té la consideració legal de dret directament aplicable d'acord amb l'article 39.1 de la Constitució, vincula els poders públics, i, a més, el seu contingut està protegit pels tribunals i no pot ser limitat per la llei.

D'altra banda, la Llei qualificada d'associacions, del 29 de desembre del 2000, en la disposició addicional segona, es refereix a la previsió de l'article 18 de la Constitució quant a l'adopció d'una legislació específica en matèria d'associacions empresarials, professionals i sindicals.

Per tant, la Llei qualificada de llibertat sindical desenvolupa la previsió constitucional i constitueix una novetat en la legislació del Principat.

La cultura sindical del nostre país és en una fase incipient, però a mesura que s'han anat creant organitzacions sindicals s'ha pogut constatar la necessitat d'una llei que, sense limitar el dret de sindicació, en precisi el contingut i doti d'un règim jurídic les organitzacions sindicals.

Aquest és el seu objectiu principal, sense deixar de costat la garantia d'un ampli marge d'autonomia a les organitzacions sindicals constituïdes a l'empara de l'article 18 de la Constitució.

Al capítol primer es recull la definició i el contingut del dret a la llibertat sindical, la delimitació dels subjectes actius d'aquest dret, és a dir, els treballadors titulars del dret a què es refereix aquesta Llei, i l'enunciat dels drets de les organitzacions sindicals.

Al capítol segon es defineixen els requisits per a la constitució dels sindicats i el contingut mínim dels seus estatuts, i s'hi recull la regulació del Registre d'Organitzacions Sindicals, de nova creació.

El capítol tercer delimita les responsabilitats de les organitzacions sindicals.

El capítol quart es dedica a la representativitat sindical, en el seu doble vessant de representativitat general i especial, segons si el percentatge de delegats es refereix al conjunt d'empreses del Principat o a una branca de l'activitat en concret.

Igualment, es recullen els beneficis que reporta als sindicats la condició de més representatius.

A l'últim, el capítol cinquè es refereix a l'acció sindical, amb esment exprés dels drets dels representants sindicals i afiliats als sindicats en l'àmbit del centre de treball, entre els quals hi ha recaptar quotes entre els afiliats com a via de finançament fonamental de l'organització sindical, sense perjudici que l'Estat garanteixi l'ús i gaudi d'una seu per a l'exercici de les seves funcions als sindicats que tinguin la consideració de més representatius.

Altres aspectes de capital importància són la prohibició de la discriminació per raó de la pertinença a una organització sindical d'acord amb el que preveu el Conveni 98 de l'Organització Internacional del Treball i la tutela jurisdiccional dels drets definits en aquesta Llei.