Loi qualifiée 3/2015, du 15 janvier, portant modification de la Loi qualifiée de la Justice, du 3 septembre 1993, et de la Loi qualifiée 28/2014, du 24 juillet, portant modification de la Loi qualifiée de la Justice, du 3 septembre 1993

La Llei 28/2014 , del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, regula de manera detallada l’accés a la carrera judicial, sigui en la categoria de batlle, sigui en la de magistrat, i, per remissió normativa, també regula l’accés a la carrera fiscal, d’acord amb el compliment previ d’unes condicions i a través de processos de selecció regits pels principis d’aptitud tècnica, mèrits propis i igualtat entre tots els andorrans, que han de respondre als principis d’objectivitat, publicitat i transparència.

En aquest sentit, en el cas de l’accés a la categoria de batlle, un cop finalitzat el procés de selecció, l’article 46 de la Llei 28/2014 , que addiciona un article 66 bis a la Llei qualificada de la Justícia, disposa com s’articulen les pràctiques inicials, que es fixen en un termini mínim d’un any, o de sis mesos si la persona ha exercit com a secretari judicial o advocat durant almenys tres anys, per garantir una formació i una experiència suficients amb vista a l’assumpció per primera vegada de les funcions jurisdiccionals.

D’altra banda, la Llei 28/2014 suposa una millora de l’estatus dels membres de les carreres judicial i fiscal, que es concreta, per exemple, en la regulació d’aspectes que no s’havien establert fins ara, com ara les diverses situacions en què es poden trobar els batlles, els magistrats i els fiscals adjunts, a banda del servei actiu i la jubilació.

Per tant, l’article 53 de la Llei 28/2014 , que addiciona un article 68 quater a la Llei qualificada de la Justícia, no només precisa el contingut i les conseqüències de la situació de suspensió ja prevista, sinó que també incorpora i desenvolupa les situacions d’excedència forçosa per al nomenament per a un altre càrrec en principi vinculat de forma directa o mediata a la funció jurisdiccional o fiscal, i també les situacions d’excedència voluntària, en supòsits relacionats amb la conciliació de la vida familiar i laboral o amb l’ampliació de la formació acadèmica o professional.

En qualsevol cas, aquestes pràctiques inicials prolongades en el temps i les noves situacions d’excedència forçosa i d’excedència voluntària suposaran una demora més gran en la provisió de les places vacants de batlle, i també l’augment del nombre i el període de les absències temporals dels batlles i els magistrats.

És per aquest motiu que, a banda de les noves figures del batlle i el magistrat suplent o de reforç, integrades en la carrera judicial, l’article 48 de la Llei 28/2014 , que addicionava un article 66 quater a la Llei qualificada de la Justícia, creava també les figures del batlle i el magistrat substitut, i del magistrat emèrit.

El batlle i el magistrat substituts es configuraven com un recurs urgent, excepcional i residual, sense vocació peremptòria, quan una plaça vacant o una absència prolongada no pogués ser coberta per un jutge integrat en la carrera judicial, entre persones que formessin part d’una llista rotatòria i complissin unes condicions mínimes als efectes d’exercir les funcions jurisdiccionals, i el seu nomenament romania condicionat a la cobertura definitiva de la plaça vacant o a la finalització de l’absència prolongada.

Tot plegat atès que per motius pressupostaris és impossible disposar d’un nombre suficient de batlles o magistrats suplents o de reforç que doni resposta a aquestes contingències, mentre que, d’altra banda, esdevé essencial garantir el dret a la jurisdicció que reconeix l’article 10 de la Constitució, i evitar per tant retards i dilacions indegudes a l’hora d’impartir justícia.

No obstant això, arran d’un requeriment de dictamen previ d’adequació a la Constitució, el Tribunal Constitucional, mitjançant un aute del 17 d’octubre del 2014, ha conclòs que la regulació feta en virtut de l’article 48 de la Llei 28/2014 no és conforme a la Constitució.

En concret, el Tribunal Constitucional evidencia que la Constitució no impedeix regular mitjançant una llei qualificada l’existència de batlles i magistrats substituts dins la carrera judicial, ni tampoc crear dins l’organització judicial procediments de substitució dins de la carrera judicial i, en el supòsit de necessitat urgent, fora de la carrera judicial.

En aquest sentit, també palesa que l’article 48 no altera l’existència ni el funcionament de la carrera judicial, ni el seu caràcter de fonament de l’organització judicial andorrana, puix que estableix un nou mecanisme d’integració temporal de jutges externs a la carrera judicial que exerceixen amb plenitud la potestat jurisdiccional d’una manera temporal, i amb les mateixes garanties d’aptitud tècnica que la Constitució exigeix per als membres de la carrera judicial.

Tanmateix, també fa saber que la creació dels jutges substituts i la regulació del seu estatut mitjançant una llei qualificada s’ha de fer dins els límits constitucionals i, en aquest ordre d’idees, cal que més enllà de la prelació per categories que preveu l’article 48, hi hagi un ordre intern dins de cadascuna de les categories, i que s’estableixin els criteris de l’ordre de la llista inicial, si una incorporació genera una nova ordenació, o si cal instar-la, i si cal l’acceptació prèvia per formar part de la llista.

Així mateix, si bé el Tribunal Constitucional conclou que l’article 48 garanteix la inamobilitat del jutge substitut durant el nomenament, i té tots els drets i les atribucions dels jutges de carrera, com també les obligacions i les garanties exigibles, i que el període del nomenament és cert, el temps de duració, però, és indeterminat, i la voluntat de la Constitució és establir nomenaments per un temps determinat, malgrat que el mandat de sis anys només sigui aplicable als batlles i els magistrats integrats en la carrera judicial.

Així, d’acord amb les indicacions fetes pel Tribunal Constitucional, l’article 1 d’aquesta Llei addiciona novament un article 66 quater a la Llei qualificada de la Justícia, amb una regulació més detallada, que té com a finalitat acomplir les exigències constitucionals establertes com a garantia de l’exercici de les funcions jurisdiccionals.

Per tant, tot i mantenir la redacció originària en relació amb les casuístiques i els supòsits que motiven el nomenament d’un batlle o un magistrat substitut, com també el sistema de llistes anyals i de nomenament rotatori, i sense alterar els grups de persones que poden formar part d’aquestes llistes, s’estableix una primera prelació per a la inscripció en les llistes pel que fa a cadascun d’aquests grups i, tot seguit, una segona prelació per a la inscripció de cadascuna de les persones que formen part dels grups assenyalats, d’acord amb criteris vinculats a l’aptitud tècnica i l’experiència jurisdiccional en primer lloc, a l’antiguitat en segon lloc, i a l’edat en tercer lloc.

Aquestes precisions afegides, i l’addició d’un apartat que regula el funcionament del torn rotatori en virtut del qual s’ha de fer el nomenament dels batlles i els magistrats substituts, reforcen les garanties inherents al principi constitucional del jutge predeterminat per la Llei.

D’altra banda, el nou article 66 quater palesa que el nomenament dels batlles i els magistrats substituts s’ha de fer de forma motivada, per un període mínim i determinat d’un any, ampliable per períodes successius de sis mesos, fins a un màxim de sis anys.

Ensems, disposa que la inscripció en les llistes de batlles i magistrats substituts ho és per un període de sis anys, renovable successivament per períodes iguals, tot inspirant-se en el període del mandat dels batlles i els magistrats de carrera que estableix la Constitució.

I també regula el procediment per a la incorporació i la renovació, a instància de la persona interessada, i la baixa, a instància d’aquesta persona o arran de la concurrència de circumstàncies taxades, en aquestes llistes, que s’articula en tots els casos en virtut d’un acord del Consell Superior de la Justícia susceptible de ser recorregut.

Tot plegat permet acomplir l’exigència constitucional del jutge independent, vinculada a la determinació del temps del nomenament i de la pertinença a les llistes corresponents.

També s’especifiquen les conseqüències en relació amb la pertinença a les llistes anyals, derivades de la renúncia a exercir les funcions jurisdiccionals com a batlle o magistrat substitut quan per torn de crida li correspon a una persona que en forma part, o com a conseqüència de l’assoliment de l’edat de la jubilació obligatòria.

Així mateix, es regula el mecanisme d’actualització anyal i de publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra de les llistes de batlles i de magistrats substituts.

Pel que fa als magistrats emèrits, malgrat que el Tribunal Constitucional no hi ha incidit, se n’ha volgut perfeccionar la regulació tot indicant que l’ordre de la crida per a l’exercici de les funcions jurisdiccionals sigui el mateix que s’estableix per als magistrats substituts, i que aquesta crida s’ha de fer d’acord amb una llista actualitzada i publicada anyalment.

Finalment, l’article reprèn la regulació establerta inicialment sobre l’equiparació de l’estatus dels batlles i els magistrats substituts, i dels magistrats emèrits, als dels jutges de carrera, mentre exerceixen funcions jurisdiccionals, i sobre la inamobilitat temporal de què gaudeixen durant aquest període.

Per un altre costat, en virtut de l’article 2 d’aquesta Llei es promou una modificació de la disposició final desena de la Llei 28/2014 .

En efecte, aquesta Llei va ser aprovada pel Consell General el dia 24 de juliol del 2014, el mateix dia que ho van ser la Llei 16/2014 , del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, i la Llei 17/2014 , del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998. Les disposicions finals d’aquestes tres lleis estableixen que determinades normes que s’hi contenen i que estan absolutament relacionades entre elles entrin en vigor al cap de sis mesos des de la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, i, per tant, de forma simultània en el temps.

En concret, es tracta de les normes que reformen les competències atribuïdes als batlles i els tribunals en l’àmbit jurisdiccional penal.

No obstant això, la interposició del dictamen previ d’adequació a la Constitució de l’article 48 de la Llei 28/2014 ha comportat que, a diferència de les dos altres lleis, la sanció, la promulgació i la publicació d’aquesta Llei s’hagi demorat i, en conseqüència, que hagi esdevingut impossible l’entrada en vigor concomitant de les normes esmentades.

I això malgrat que aquestes normes contingudes a la Llei 16/2014 i la Llei 17/2014 no puguin desplegar-se adequadament sense que siguin vigents les normes que hi són vinculades, de les quals porten causa i que es troben a la Llei 28/2014 .

És per aquest motiu que es modifica puntualment la disposició final desena de la Llei esmentada, a l’únic efecte de fer coincidir la data de l’entrada en vigor de les normes que eren objecte d’una vacatio legis de sis mesos amb la data de l’entrada en vigor de les normes relacionades i contingudes a la Llei 16/2014 i la Llei 17/2014 , a saber el dia 3 de març del 2015. En darrera instància, aquesta Llei clou amb una disposició final que en determina la data de l’entrada en vigor.