Article 2. Definicions

Article 2. Definicions

Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per:

a) Protecció civil: el conjunt o sistema integrat d’accions d’estudi i prevenció de les situacions de risc greu, catàstrofe i calamitat pública, així com les accions de protecció i socors de les persones, els béns públics i privats i el medi ambient en cas que aquestes situacions es produeixin, i que requereixen una planificació prèvia.

b) Emergència: un esdeveniment o accident que sobrevé de forma imprevista i afecta la integritat física de les persones o els béns, de forma col·lectiva o individual, i que en ocasions implica un risc greu que fa necessària l’adopció de mesures extraordinàries per fer-hi front o constitueix una catàstrofe o una calamitat pública.

c) Emergència ordinària: una situació que no implica un risc greu que faci necessària l’adopció de mesures extraordinàries per fer-hi front ni constitueix una catàstrofe o una calamitat pública, però que requereix la intervenció dels serveis operatius competents per a la protecció i l’auxili a les persones i els béns.

d) Emergència no ordinària: una situació que implica un risc greu per a una pluralitat indeterminada de persones i que fa necessària l’adopció de mesures extraordinàries per fer-hi front. També tenen la consideració d’emergència no ordinària les catàstrofes i calamitats públiques, les emergències que ultrapassen els recursos i els mitjans humans i materials dels serveis operatius competents, o en què s’esgotin o sigui previsible l’esgotament dels recursos i mitjans esmentats com a conseqüència de la durada d’una emergència ordinària. La situació d’emergència no ordinària ha de ser declarada per l’autoritat que correspongui, segons es tracti d’una emergència d’àmbit nacional o d’una emergència d’àmbit comunal. En cas de necessitat aquesta declaració pot fer-se verbalment i ratificar-se per escrit en el termini de 72 hores.

e) Catàstrofe: una pertorbació greu del funcionament de la societat que provoca una afectació real i generalitzada per a la vida o la salut de les persones, per als béns o per al medi ambient, i que té com a origen un accident, un fenomen natural o una activitat humana. Pot tractar-se d’un esdeveniment sobtat o del resultat de processos complexos que es desenvolupen en un període de temps llarg.

f) Calamitat pública: una emergència que produeix moltes víctimes o que afecta moltes persones.

g) Perill: l’eventualitat que es produeixi una situació d’emergència no ordinària, risc greu, catàstrofe o calamitat pública.

h) Risc: qualsevol situació de perill que pugui produir un dany sobre una persona o un bé determinat.

i) Vulnerabilitat: el grau en què les persones o els béns poden ser susceptibles de patir pèrdues, danys, sofriment o la mort, en casos de desastre o sinistre.

j) Resiliència: la capacitat de les persones de sobreposar-se als períodes de dolor emocional i a les situacions adverses. També està relacionada amb la capacitat de les persones o de la comunitat de fer front a les situacions perilloses o nocives, i d’adoptar les mesures adequades per a la protecció pròpia.

k) Amenaça: la situació en què les persones i els béns preservats per la protecció civil estan exposats, en major o menor mesura, a un risc imminent o latent.

l) Serveis essencials: els serveis que són necessaris per al manteniment de les funcions socials bàsiques, com ara la salut, la seguretat, el benestar social i econòmic de la ciutadania o el funcionament eficaç de les institucions de l’Estat i de les administracions públiques.

m) Planificació: la previsió i línies d’actuació per fer front a les situacions d’emergència no ordinària que es puguin presentar.

n) Autoprotecció: el coneixement i l’aplicació en matèria de protecció civil que té cada persona sobre les formes d’actuació adequades a cada situació d’emergència o risc potencial.