Article 6. Addició d’un nou capítol a la Llei d’arrendaments de finques urbanes, del 30 de juny de 1999

Article 6. Addició d’un nou capítol a la Llei d’arrendaments de finques urbanes, del 30 de juny de 1999

S’addiciona un nou capítol quart al títol III, anomenat Règim d’infraccions i sancions, immediatament després de l’article 51 de la Llei d’arrendaments de finques urbanes, del 30 de juny de 1999, el qual queda redactat de la manera següent: “Capítol quart. Règim d’infraccions i sancions Secció primera. Infraccions Article 51bis Constitueixen infraccions administratives les accions i les omissions de les persones físiques i jurídiques que vulneren les normes legals i reglamentàries en matèria d’arrendament d’habitatge per a residència habitual i permanent tipificades en aquest capítol, sense perjudici de les responsabilitats civils, penals o d’un altre tipus que hi puguin concórrer. Article 51 ter Les infraccions en matèria d’arrendaments de finques urbanes per a residència habitual i permanent poden ser lleus, greus o molt greus.

1. Constitueix una infracció administrativa lleu presentar fora del termini de 30 dies la documentació que justifica la recuperació de la cosa arrendada a favor de la part arrendadora, o de familiars en primer o segon grau i en línia recta, consistent en el canvi de cens, l’alta dels subministraments bàsics i, si escau, la formalització escrita del contracte d’arrendament o la cessió gratuïta per un període mínim de cinc anys.

2. Constitueix una infracció administrativa greu:

a) Incomplir el període de cinc anys de residència efectiva en l’immoble recuperat per a ús propi de la part arrendadora o a favor de familiars en primer o segon grau i en línia recta, de manera que s’hagi impedit la renovació o continuació d’un contracte de lloguer d’habitatge habitual legalment prevista.

b) No haver presentat la documentació que ha d’acreditar la situació que ha impedit la renovació d’un contracte d’arrendament d’habitatge, en benefici de la part arrendadora o de la part arrendatària familiar en primer o segon grau i en línia recta.

3. Constitueix una infracció molt greu simular la residència efectiva o el contracte d’arrendament a favor de familiars en primer o segon grau i en línia recta per recuperar un habitatge que estava arrendat a favor d’una tercera persona. Article 51 quater Quan les infraccions comeses poden ser constitutives d’un delicte o una infracció penal, l’òrgan competent per resoldre l’expedient sancionador ho ha de comunicar al Ministeri Fiscal o a l’autoritat judicial. Si hi ha un procés penal en curs, l’expedient sancionador resta en suspens fins a la resolució definitiva de la causa penal. En cap cas no és possible imposar una doble sanció de caràcter administratiu i penal a una mateixa persona pels mateixos fets. Secció segona. Sancions Article 51 quinquies Les infraccions tipificades en aquesta Llei se sancionen de la manera següent:

a) Infracció lleu: amonestació escrita.

b) Infracció greu: multa d’un import equivalent al salari mínim oficial mensual.

c) Infracció molt greu: multa d’un import equivalent a quatre vegades el salari mínim oficial mensual i prohibició de contractar amb l’Administració pública durant un període de dos anys i de rebre cap ajut o subvenció pública per un període de tres anys. Article 51 sexies Les infraccions administratives previstes en aquesta Llei prescriuen al cap d’un any si són lleus, al cap de tres anys si són greus i al cap de cinc anys si són molt greus. La prescripció compta des del moment en què s’hagin comès les infraccions. Article 51 septies El procediment sancionador s’ajusta a les prescripcions següents:

a) Normativa aplicable. El procediment s’ha d’ajustar al que estableixen el Codi de l’Administració i la normativa reguladora del procediment sancionador vigents, amb les particularitats establertes en els apartats següents.

b) Òrgans competents. Correspon al ministre competent en matèria d’habitatge incoar l’expedient sancionador, nomenar l’instructor i dictar la resolució corresponent.

c) Incoació i instrucció. El procediment sancionador s’incoa d’ofici o a instància de part. Per iniciar el procediment, l’autoritat competent pot decidir efectuar la instrucció prèvia d’una informació reservada per a l’esclariment dels fets, a la vista de la qual acorda la incoació de l’expedient o, si escau, l’arxivament de les actuacions. Al·legacions i resolució. La incoació de l’expedient sancionador i també el plec de càrrecs amb l’exposició dels fets imputats, la referència dels preceptes legals infringits i la proposta de sanció es notifiquen a la part arrendadora propietària de l’immoble. En el termini de deu dies a comptar de la notificació, la part arrendadora propietària de l’immoble podrà al·legar tot que consideri pertinent i proposar la pràctica de les proves oportunes que s’hagin de dur a terme sempre que no es considerin inútils o irrellevants. Una vegada finalitzada la instrucció, l’expedient es trasllada a l’òrgan competent perquè el resolgui.

d) Interposició de recurs. Contra la resolució dictada en expedient sancionador es pot interposar recurs davant del Govern en la forma prevista pel Codi de l’Administració. Una vegada esgotada la via administrativa, queda oberta la via jurisdiccional, d’acord amb el procediment vigent. Article 51 octies El ministeri competent en matèria d’habitatge pot fer inspeccions per verificar que la recuperació de la cosa arrendada per a ús propi de la part arrendadora o de familiars en primer o segon grau i en línia recta s’ha efectuat d’acord amb les condicions legalment establertes. Article 51 nonies L’Administració ha de destinar els ingressos derivats de la imposició de les sancions previstes en aquesta Llei a la millora i cobertura de les polítiques d’habitatge.”