Article 33

Article 33. Responsabilitat tributària

1. Només per llei es pot configurar com a responsables, solidaris o subsidiaris, del deute tributari, juntament amb els deutors directes, altres persones o entitats. Els deutors directes són els definits com a tals a l’article 31.

2. La responsabilitat pot ser solidària o subsidiària. Si la llei no diu expressament el contrari, la responsabilitat serà sempre subsidiària.

3. La responsabilitat no s’estén a les sancions, llevat de les excepcions que s’estableixin legalment.

4. La responsabilitat exigeix en tot cas un acte administratiu previ de declaració de la responsabilitat, en els termes de l’article 115.

5. La responsabilitat solidària, que és exigible en cas d’incompliment de l’obligat tributari en el període voluntari, s’estén a la totalitat del deute tributari definit a l’article 47 i eventualment a les sancions quan s’estableixi legalment. Derivada la responsabilitat, s’insta el responsable solidari perquè pagui en període voluntari. Si el responsable solidari no compleix en període voluntari, l’Administració pot exercir l’acció de constrenyiment de forma indistinta contra l’obligat tributari, contra el responsable solidari o contra tots dos.

6. La responsabilitat subsidiària, que és exigible en cas d’incompliment de l’obligat tributari i del responsable solidari en període de constrenyiment, comprèn només la quota de tributació i eventualment a les sancions quan s’estableixi legalment. L’exigència de responsabilitat subsidiària requereix la declaració d’insolvència del deutor directe i, si és el cas, del responsable solidari, i també un acte previ de derivació de responsabilitat del deutor directe, sense perjudici de les mesures cautelars que es puguin adoptar, d’acord amb la present Llei.

7. Els responsables tenen dret al reintegrament per part del deutor directe de les quantitats satisfetes, d’acord amb la legislació civil.