Article 10. Règim sancionador

Article 10. Règim sancionador

1. L’incompliment de les obligacions de comunicació i diligència deguda que estableix aquesta Llei és una infracció del deure de subministrar dades, informes o antecedents amb transcendència tributària, en els termes que estableix la lletra

c) de l’apartat 2 de l’article 127 de la Llei 21/2014 , del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari. No comunicar dades a la institució financera o comunicar-li dades falses, incompletes o inexactes en les autocertificacions per identificar la residència fiscal del titular del compte o de les persones que exerceixen el control del compte constitueix una infracció en els termes que estableix la lletra

a) de l’apartat 2 de l’article 127 de la Llei 21/2014 , del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari. La quantificació de les sancions es determina en els termes que estableix la lletra

c) de l’apartat 2 de l’article 128 de la mateixa Llei.

2. L’adopció de pràctiques dirigides a eludir els procediments de comunicació d’informació i de diligència deguda que estableix aquesta Llei és una infracció tributària especial sancionada amb multa de fins a 250.000 euros. Les sancions es graduen de conformitat amb tots o alguns dels criteris següents:

a) El grau de culpabilitat del subjecte infractor;

b) La gravetat i la durada del fets;

c) Les sancions fermes en via administrativa que li hagin estat imposades durant els últims cinc anys.

3. El règim sancionador que regula aquesta Llei es complementa a efectes únicament del seu procediment i de la competència per tramitar l’expedient sancionador i imposar sancions amb les disposicions del títol IV de la Llei 21/2014 , del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, relatiu a la potestat sancionadora i, subsidiàriament, pel Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989.

4. Si la institució financera no pot confirmar immediatament la credibilitat de l’autocertificació que resulta exigible al titular de comptes oberts després de l’1 de gener del 2017 o a la persona que exerceix el control d’aquests comptes, perquè aquesta tasca la duen a terme els serveis administratius de la institució financera, aquesta institució haurà de confirmar la credibilitat de l’autocertificació en els 90 dies posteriors a l’obertura del compte. Si la credibilitat de l’autocertificació no es pot confirmar en aquest període, no s’hi efectuaran càrrecs, abonaments ni qualsevol altra operació fins que es confirmi.

5. En determinats casos, que es podran desenvolupar reglamentàriament, en el moment de l’obertura d’un compte la institució financera podrà disposar d’un període de 90 dies per obtenir i confirmar la credibilitat de l’autocertificació que resulta exigible als titulars de comptes oberts després de l’1 de gener del 2017 o a les persones que n’exerceixen el control. En aquests casos, si no s’obté i no s’acredita la credibilitat de l’autocertificació en aquest període, no s’hi efectuaran càrrecs, abonaments ni qualsevol altra operació fins que es confirmi.