Article 17. Zones de seguretat

Article 17. Zones de seguretat

1. Es consideren zones de seguretat:

a) Els nuclis urbans i les zones urbanitzades.

b) Les proximitats als nuclis urbans i a les zones urbanitzades, en una distància igual o inferior a 150 metres.

c) Les carreteres generals i secundàries obertes a la circulació de vehicles.

d) Les proximitats a les carreteres generals i secundàries obertes a la circulació de vehicles, en una distància igual o inferior a 25 metres.

e) Les bordes o les construccions ocupades per persones i els refugis públics de muntanya.

f) Les proximitats a bordes o construccions ocupades per persones amb accés rodat d’amplada superior a 2,5 metres, en una distància igual o inferior a 25 metres.

g) Les proximitats a bordes o construccions ocupades per persones sense accés rodat o amb accés rodat d’una amplada inferior a 2,5 metres i refugis públics de muntanya, en una distància igual o inferior a 25 metres.

h) Les zones d’activitat humana en què mitjançant ordre ministerial, a petició del comú afectat i d’acord amb el que determini el ministeri, es limita l’activitat de la caça de manera temporal.

i) Les zones d’activitat humana en què mitjançant ordre ministerial, a petició del comú afectat i d’acord amb el que determini el ministeri, es prohibeix l’activitat de la caça de manera temporal.

2. A les zones de seguretat establertes en les lletres a, c, e i i l’acció de caça queda prohibida.

3. A les zones de seguretat establertes en les lletres b, d, f, g i h l’acció de caça resta limitada a buscar, atreure i perseguir els animals.

4. A les zones de seguretat només es permet el transport d’arma, que ha d’estar descarregada i degudament enfundada, a excepció de les zones de la lletra g , en què l’arma ha d’estar descarregada en el perímetre i enfundada a dins dels refugis públics de muntanya.

5. En qualsevol cas, quan es caci en els límits de les zones de seguretat, sempre s’ha de fer d’esquena a aquestes zones.

6. A les zones de seguretat, el Cos de Banders pot autoritzar, en casos excepcionals, la utilització d’una arma per donar mort a un animal ferit.