Article 22. Concepte i criteris

Article 22. Concepte i criteris

1. S’entén per especialitat tradicional garantida la certificació de característiques específiques que reconeix, mitjançant el registre, la composició tradicional d’un producte o aliment sempre que:

a) Sigui el resultat de l’aplicació d’un mètode de producció, transformació o composició que corresponguin a la pràctica tradicional.

b) Estigui produït amb matèries primeres o ingredients que siguin els utilitzats tradicionalment.

2. Perquè un nom sigui admès per registrar-lo com a especialitat tradicional garantida ha de complir un dels requisits següents:

a) Haver-se utilitzat tradicionalment per referir-se a aquest producte específic, o

b) Identificar el caràcter tradicional o específic del producte.

3. Amb l’objectiu de distingir productes comparables o productes que comparteixen un nom idèntic o similar, en cas que durant el procediment de recurs quedi demostrat que el nom també s’utilitza en un altre país, la resolució que s’adopti sobre el registre pot estipular que el nom de l’especialitat tradicional garantida vagi acompanyat de la menció Elaborat segons la tradició de , immediatament seguida del nom d’Andorra o del territori corresponent.

4. L’autoritat competent o l’agrupació de productors concernida, poden adreçar a la Comissió Europea la demanda de registre d’una especialitat tradicional garantida. El procediment s’ha de desenvolupar reglamentàriament.