Article 9. Disposicions específiques per a la protecció dels menors d’edat

Article 9. Disposicions específiques per a la protecció dels menors d’edat

1. Queda prohibit als menors d’edat, fins i tot emancipats, l’accés a les sales de joc d’atzar, o als llocs autoritzats per practicar aquests jocs, excepte si a la sala es juga al quinto tradicional. En particular els resta prohibit l’accés a les sales de joc dels operadors de categories 1 i 2, i la participació en qualsevol altre joc d’atzar autoritzat per aquesta Llei.

2. Els establiments de jocs d’atzar, inclosos els operadors de jocs d’atzar en línia, obligatòriament han d’obstaculitzar la participació de menors d’edat en les activitats de joc d’atzar que proposen, mitjançant controls de verificació de l’edat durant el procediment de registre i a través d’enllaços a programes de control parental. Igualment, no es pot finançar l’organització ni patrocinar la celebració d’esdeveniments destinats a menors d’edat. Els operadors de jocs d’atzar en línia han d’advertir, mitjançant un missatge visible a cada connexió, que els jocs d’atzar estan prohibits als menors d’edat. En el moment en què la persona jugadora fa la inscripció, com també a cada visita que fa al lloc web de l’operador, és preceptiva la petició de la data de naixement.

3. Els jocs d’atzar pur de sorteig i presortejats i els jocs mixtos d’atzar i habilitat d’apostes mútues esportives, hípiques o altres en els espais físics no es poden vendre als menors d’edat, ni tan sols si els menors d’edat estan emancipats.

4. Les comunicacions comercials relatives als serveis de joc en línia no poden resultar pernicioses per als menors d’edat o induir-los a jugar com un element natural de les seves activitats d’oci. Les comunicacions comercials han de tenir un missatge clar de límit d’edat, en el qual s’indiqui l’edat mínima per sota de la qual no està permès el joc. Les dites comunicacions no es poden fer en llocs en els quals els menors puguin passar temps habitualment i on s’espera que siguin el públic principal, inclosos, com a mínim, els col·legis. Les comunicacions que es facin no poden:

a) Aprofitar la inexperiència o la falta de coneixements dels menors.

b) Utilitzar imatges de menors o joves, ni fer campanyes que siguin especialment atractives per als menors.

c) Atraure menors o joves per reflectir activitats pròpies de la cultura juvenil o associades al joc.

d) Suggerir que el joc marca la transició entre l’adolescència i l’edat adulta.