Article 47. Llengua

Article 47. Llengua

1. Els instruments públics es redacten en llengua catalana.

2. Quan alguna de les persones compareixents no entén la llengua catalana, els notaris poden autoritzar l’instrument públic si coneixen i poden traduir verbalment el contingut de l’instrument públic a la llengua que parla aquesta persona, i fan constar aquest punt i el fet que la persona compareixent l’ha trobat conforme amb la seva voluntat.

3. Si els notaris no coneixen la llengua que parla la persona compareixent, o si aquesta persona sol·licita la traducció escrita del contingut de l’instrument públic en una llengua que no sigui la llengua catalana, l’autorització requereix l’assistència d’un traductor o un intèrpret jurat, el qual fa la traducció escrita que s’incorpora necessàriament a l’instrument públic.

4. Quan no hi hagi un traductor o un intèrpret jurat acreditat a Andorra o quan el traductor o l’intèrpret jurat no estigui disponible, pot ser substituït per la persona designada per la persona compareixent que sol·licita la traducció, sota la seva responsabilitat exclusiva. En aquest cas, els notaris ho fan constar a l’instrument públic, que el traductor signa juntament amb les persones compareixents.