Article 46. R equisits

Article 46. R equisits

1. Els instruments públics han d’incloure el segell i la rúbrica del notari que els autoritza, i porten al final la seva signatura, el seu signe i el seu segell.

2. Els instruments públics es poden escriure a mà, a màquina o amb qualsevol altre mitjà de reproducció que n’asseguri la indelebilitat.

3. Els instruments públics s’escriuen de forma llegible i clara, sense espais en blanc ni intervals i inutilitzant línies o parts de línia que no estiguin escrites, així com el revers de cadascun dels fulls quan s’escriguin en una sola cara.

4. En l’instrument públic no s’hi poden passar ratlles, ni fer-hi raspadures o esborraments, ni cap altra alteració. Les sumes, els imports i les dates, quan afectin directament el contingut de l’instrument públic, han d’expressar-se com a mínim en lletres. Es prohibeix la sobrecàrrega, l’interlineat i l’addició de mots dins el cos de l’instrument públic.

5. Els afegits i les correccions es fan al marge o es traslladen al final de l’instrument públic i se salven amb la signatura de les persones compareixents i del notari. Els mots que han de suprimir-se s’assenyalen de forma que siguin llegibles.

6. Els instruments públics reserven, al costat esquerre de les planes senars i al costat dret de les planes parelles, un marge d’una quarta part de l’amplada del paper, que ha de ser de 29,6 centímetres de llargada i de 21 centímetres d’amplada (DIN A4). Al costat contrari i a les parts superior i inferior de les planes es guarda un marge aproximat equivalent a 1/8 de l’amplada de paper.

7. La Cambra de Notaris estableix per a tots els notaris un tipus de paper d’ús exclusivament notarial que tingui les característiques i les qualitats necessàries a l’efecte de garantir la màxima fiabilitat dels instruments públics.