Article 13. Crioconservació i destí dels gàmetes

Article 13. Crioconservació i destí dels gàmetes

1. Els gàmetes poden ser crioconservats en bancs de gàmetes autoritzats.

2. Als gàmetes crioconservats se’ls pot donar els destins següents:

a) Aplicació per a la pròpia reproducció,

b) Donació per a ús reproductiu de tercers,

c) Desestimació.

3. Qualsevol altre destí diferent dels previstos requereix l’autorització del ministre responsable de la salut, d’acord amb la normativa vigent, i sempre amb el consentiment exprés del donant.

4. En el document de consentiment informat signat s’ha de fer constar el destí inicialment previst per als gàmetes i, com a mínim, un destí alternatiu en cas de silenci del seu titular en els terminis legalment previstos. Entre els destins alternatius a preveure hi ha la donació per a ús reproductiu de tercers o la desestimació.

5. Els gàmetes destinats a la pròpia reproducció es conservaran durant un període mínim de tres anys, un termini de temps que es pot ampliar o reduir si es fa constar inicialment d’aquesta manera en el document de consentiment informat i que pot ser modificat en qualsevol moment anterior al seu venciment mitjançant una comunicació fefaent del seu titular al centre. En cas que transcorri el termini sense que el centre hagi rebut cap comunicació del titular dels gàmetes, el centre pot optar per portar a terme qualsevol dels destins alternatius previstos en el document de consentiment informat o procedir a la seva desestimació.

6. En el document de consentiment informat hi ha de constar també el destí que el titular dels gàmetes preveu en cas de defunció o incapacitat judicial. En aquest cas, els possibles destins són la donació per a ús reproductiu de tercers o la desestimació, sens perjudici del que disposa l’article 11 d’aquesta llei. En el document de consentiment informat s’ha d’advertir que si aquestes circumstàncies concretes, encara que succeeixin, no arriben al coneixement del centre, s’actua de conformitat amb el punt 4 d’aquest article.