Disposition finale première

Disposició final primera

Es modifica la Llei general de les finances públiques, del 19-12-1996, i les seves modificacions posteriors:

1. L’article 18, apartat 2, amb l’addició de la lletra e, amb la redacció següent: “Article 18. Estats d’ingressos i de despeses […]

e) La partida o posició pressupostària de despeses ve determinada per la combinació de les estructures pressupostàries administrativa ‒ que també es diu orgànica ‒ , econòmica i funcional. És a dir, una partida pressupostària de despeses és la combinació d’un servei, un subconcepte, un programa i un projecte.”

2. Les lletres c i d de l’apartat 4 de l’article 26, amb la redacció següent: “Article 26. Modificació quantitativa: (III) Transferències de crèdit […]

4. Les transferències que concerneixen despeses corrents, amb les finalitats expressades a l’article 23.4 i a l’article 24.3, poden ser acordades pel Govern o el corresponent consell d’administració amb les limitacions següents: […]

c) No poden reduir crèdits per a despeses destinades a subvencions nominatives, excepte en el supòsit de la lletra c de l’apartat 1 d’aquest article. Tanmateix, el Govern pot autoritzar, a proposta del ministre que correspongui, transferències de crèdit entre els subconceptes “41111 SAAS” i “41112 Caixa Andorrana de Seguretat Social”.

d) No es poden reduir crèdits per a despeses corrents que hagin estat augmentats per suplements de crèdit, transferències de crèdits o crèdits ampliables. Aquestes limitacions són en l’àmbit de departament i de la partida o posició pressupostària pel que fa a l’Administració general. […]”

3. Els apartats 1 i 3 de l’article 29, amb la redacció següent: “Article 29. Extensió temporal dels crèdits: despeses pluriennals […]

1. Les despeses pluriennals es poden estendre durant un màxim de cinc anys. […]

3. Tanmateix, el Govern pot decretar despeses pluriennals corrents per a concessió de serveis, subministraments, serveis, ajuts, arrendaments de béns immobles i altres negocis jurídics anàlegs, sempre, però, que la llei del pressupost general n’estableixi els supòsits i la quantitat màxima per a l’exercici. […]”