Article 93. Instrucció de l’expedient

Article 93. Instrucció de l’expedient

1. L’instructor ha d’ordenar la pràctica de totes les diligències que siguin adequades per determinar i comprovar els fets, i de totes les proves que puguin conduir a esclarir i determinar les responsabilitats susceptibles de sanció. En particular, ha de rebre declaració de la persona expedientada.

2. A la vista de les actuacions practicades, l’instructor formula el plec de càrrecs. El plec de càrrecs ha d’expressar, com a mínim, la descripció dels fets que s’imputen a la persona expedientada, la seva qualificació jurídica, amb indicació de la disposició o les disposicions legals que els tipifiquen com a infracció, i la sanció o les sancions que siguin aplicables, també amb expressió de la disposició legal que l’estableix. Quan s’haguessin adoptat mesures cautelars, en el moment de redactar el plec de càrrecs, o en qualsevol moment posterior de la tramitació de l’expedient, l’instructor pot proposar motivadament a l’òrgan competent el seu aixecament o, quan sigui el cas, la seva pròrroga.

3. L’instructor ha de formular el plec de càrrecs en el termini màxim d’un mes a comptar de la data de notificació a la persona expedientada de l’inici de l’expedient, quan es tracta de faltes lleus; de dos mesos, en el cas de les faltes greus, i de sis mesos en el cas de les faltes molt greus. L’instructor pot sol·licitar l’ampliació d’aquest termini a l’òrgan competent per incoar l’expedient, per causa justificada.

4. El plec de càrrecs s’ha de notificar a la persona expedientada, a qui es concedeix un termini de deu dies hàbils per examinar l’expedient, per formular les al·legacions que consideri convenients per a la seva defensa, aportar els documents que consideri oportuns, i sol·licitar, si escau, la pràctica de proves que entengui necessàries per a la seva defensa.

5. Una vegada contestat el plec de càrrecs o transcorregut el termini sense fer-ho, l’instructor pot ordenar la pràctica de les proves sol·licitades i les altres proves que consideri procedents, i siguin admissibles en dret, en el termini d’un mes, que es pot prorrogar de forma justificada. L’instructor ha de rebutjar les proves proposades per la persona expedientada quan resultin improcedents o innecessàries; el rebuig s’ha de motivar expressament i s’ha de fer constar a la proposta de resolució.

6. En vista de les al·legacions, quan se n’hagin presentat, i de les proves practicades, quan sigui el cas, l’instructor formula una proposta de resolució, en què fixa de forma definitiva els fets, la seva qualificació jurídica i la persona o les persones que en resulten responsables, i proposa la imposició de la sanció que correspongui o bé el sobreseïment i l’arxivament de l’expedient.

7. L’instructor notifica la proposta de resolució a la persona expedientada, li concedeix un nou termini de deu dies hàbils per examinar l’expedient i formular al·legacions, i incorpora a l’expedient les al·legacions que es presentin dins d’aquest termini. Això no obstant, quan la proposta de resolució no modifiqui el plec de càrrecs en relació amb els fets que es consideren provats i la seva qualificació jurídica, i tampoc no modifiqui a l’alça la sanció proposada, l’instructor pot prescindir d’aquest tràmit.

8. Conclosa la instrucció, l’instructor eleva l’expedient sencer a l’òrgan competent per resoldre en un termini de cinc dies hàbils.

9. Tots els òrgans de l’Administració general estan obligats a facilitar a l’instructor els antecedents i la informació necessària, així com els mitjans personals i materials que siguin menester perquè pugui dur a terme la seva funció.