Article 25. Intercanvi d’informació

Article 25. Intercanvi d’informació

1. Les autoritats competents dels Estats contractants intercanvien informació previsiblement pertinent per aplicar les disposicions d’aquest Conveni o per a l’aplicació i l’execució de la legislació interna relativa als impostos de qualsevol naturalesa o denominació percebuts pel compte dels Estats contractats o de les seves entitats territorials en la mesura que la imposició que preveuen no sigui contrària al Conveni. L’intercanvi d’informació no està restringit pels articles 1 i 2.

2. La informació rebuda en virtut de l’apartat 1 per un Estat contractant és confidencial, de la mateixa manera que la informació obtinguda en aplicació de la legislació interna d’aquest Estat, i només pot ser revelada a les persones o autoritats (inclosos els tribunals i òrgans administratius) interessades en l’establiment o la recaptació dels impostos esmentats a l’apartat 1, en els procediments o les reclamacions en relació amb aquests impostos, les decisions sobre els recursos relatius a aquests impostos, o per al control de l’establert anteriorment. Aquestes persones o autoritats només utilitzen aquesta informació per a aquestes finalitats i poden revelar aquesta informació durant les audiències públiques dels tribunals o les resolucions judicials.

3. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no poden, en cap cas, ser interpretades en el sentit d’imposar a un Estat l’obligació:

a) de prendre mesures administratives per derogar la seva legislació o pràctica administrativa o les de l’altre Estat contractant;

b) de proporcionar informació que no pugui ser obtinguda d’acord amb la seva legislació o en el marc de la seva pràctica administrativa habitual o de les de l’altre Estat contractant;

c) de proporcionar informació que revelaria un secret de caire comercial, industrial, professional o un procés comercial o quan la divulgació de la informació sigui contrària a l’ordre públic.

4. Si un Estat contractant, de conformitat amb aquest article, sol·licita informació, l’altre Estat contractant utilitza les competències de les quals disposa per obtenir la informació sol·licitada, fins i tot si no la necessita per a finalitats tributàries pròpies. L’obligació que figura en la frase precedent està sotmesa a les limitacions previstes en l’apartat 3, sempre que aquestes limitacions no siguin susceptibles d’impedir a un Estat contractant de comunicar aquesta informació únicament perquè la mateixa informació no presenta cap interès per a aquest Estat en el marc nacional.

5. En cap cas les disposicions de l’apartat 3 no poden ser interpretades en el sentit de permetre a un Estat contractant de denegar la comunicació de la informació sol·licitada perquè aquesta informació es troba en possessió d’un banc, d’un establiment financer, d’un mandatari o d’una persona que actua com a agent o fiduciari o perquè aquesta informació està relacionada amb els drets de la propietat d’un persona.