Article 21. Protecció de les persones i límits a l’obligació d’assistència

Article 21. Protecció de les persones i límits a l’obligació d’assistència

1. Cap disposició d’aquest Conveni no pot ser interpretada en el sentit de limitar els drets i les garanties atorgats a les persones per la legislació o la pràctica administrativa de l’estat requerit.

2. Sense perjudici de l’article 14, les disposicions d’aquest Conveni no poden ser interpretades en el sentit que imposin a l’estat requerit l’obligació de: a. adoptar mesures que siguin incompatibles amb la seva legislació o la seva pràctica administrativa, o la legislació o la pràctica administrativa de l›estat requeridor; b. adoptar mesures que siguin contràries a l’ordre públic; c. proporcionar informació que no podria ser obtinguda sobre la base de la seva legislació o la seva pràctica administrativa, o de la legislació o la pràctica administrativa de l’estat requeridor; d. proporcionar informació que revelaria un secret comercial, industrial, professional o un procés comercial, o informació la comunicació de la qual seria contrària a l’ordre públic; e. atorgar una assistència administrativa en el cas i en la mesura que estimi que la imposició de l’estat requeridor és contrària als principis d’imposició generalment admesos o a les disposicions d’un conveni per evitar la doble imposició o qualsevol altre conveni que hagués conclòs amb l’estat requeridor; f. atorgar una assistència administrativa a fi d’aplicar o executar una disposició de la legislació fiscal de l’estat requeridor, o de satisfer una obligació associada, que sigui discriminatòria per a un nacional de l’estat requerit respecte d’un nacional de l’estat requeridor que es trobi en les mateixes circumstàncies; g. atorgar una assistència administrativa si l’estat requeridor no ha esgotat totes les mesures raonables previstes per la seva legislació o la seva pràctica administrativa, llevat que el recurs a mesures d’aquest tipus no doni lloc a dificultats desproporcionades; h. atorgar una assistència per a la recaptació en els casos en què la càrrega administrativa que en resulta per a aquest estat és clarament desproporcionada en relació amb els avantatges que l’estat requeridor en pot obtenir.

3. Si l’estat requeridor sol·licita informació de conformitat amb aquest Conveni, l’estat requerit utilitza els mitjans dels quals disposa per obtenir la informació sol·licitada, fins i tot si no la necessita per a les seves pròpies finalitats tributàries. L’obligació que figura en la frase precedent està sotmesa a les limitacions previstes per aquest Conveni, llevat que aquestes limitacions, i en particular les dels apartats 1 i 2, siguin susceptibles d’impedir que l’estat requerit proporcioni la informació únicament perquè aquesta no presenta cap interès per a ell al nivell intern.

4. En cap cas les disposicions d’aquest Conveni, i en particular les dels apartats 1 i 2, no poden ser interpretades en el sentit que permeten a un estat requerit denegar de proporcionar informació únicament perquè aquesta es trobi en possessió d’un banc, un altre establiment financer, un mandatari o una persona que actuï en qualitat d’agent o de fiduciari, o perquè aquesta informació està vinculada amb els drets de propietat d’una persona.