Article 23

Article 23

Respecte del domicili i la família

1. Els estats part prenen mesures efectives i apropiades per eliminar la discriminació contra les persones discapacitades en totes les qüestions relacionades amb el matrimoni, la família, la paternitat i les relacions personals, en igualtat de condicions amb les altres, i vetllen perquè:

a) Es reconegui el dret de totes les persones discapacitades en edat de contraure matrimoni a casar-se i fundar una família sobre la base del consentiment lliure i ple dels futurs cònjuges;

b) Es reconegui el dret de les persones discapacitades a decidir lliurement i de manera responsable el nombre de fills que volen tenir i el temps que ha de transcórrer entre un naixement i l’altre, i a tenir accés a la informació, l’educació sobre reproducció i planificació familiar apropiades per a la seva edat, i s’ofereixin els mitjans necessaris que els permetin d’exercir aquests drets;

c) Les persones discapacitades, incloent-hi els infants, conservin la seva fertilitat, en igualtat de condicions amb les altres.

2. Els estats part garanteixen els drets i les responsabilitats de les persones discapacitades pel que fa a la custòdia, la tutela, la guarda, l’adopció d’infants o institucions similars, quan aquests conceptes es recullen en la legislació nacional; en tots els casos es vetllarà al màxim per l’interès superior de l’infant. Els estats part presten l’assistència apropiada a les persones discapacitades per a l’exercici de les seves responsabilitats parentals.

3. Els estats part vetllen perquè els infants discapacitats tinguin els mateixos drets pel que fa a la vida en família. Per fer efectius aquests drets, i a fi de prevenir l’ocultació, l’abandó, la negligència i la segregació dels infants discapacitats, els estats part es comprometen a proporcionar als infants discapacitats i les seves famílies informació, serveis i suport general amb anticipació.

4. Els estats part vetllen perquè cap infant no sigui separat dels seus pares contra la seva voluntat, llevat quan les autoritats competents, amb subjecció a un control judicial, determinin, de conformitat amb la llei i els procediments aplicables, que aquesta separació és necessària en l’interès superior de l’infant. En cap cas no s’ha de separar un infant dels seus pares per la seva discapacitat o la discapacitat d’un o ambdós pares.

5. Els estats part es comprometen a fer tot el possible, quan la família immediata no pugui fer-se càrrec d’un infant discapacitat, per assegurar que ho faci la família extensa i, si això no és possible, en un entorn familiar dins de la comunitat.