Article 10

Article 10

1. En els casos en què siguin d’aplicació les disposicions de l’article 7, l’estat part en el territori del qual es troba el presumpte autor de la infracció està obligat, si no l’extradeix, a sotmetre l’afer, sense retard excessiu i sense cap excepció, independentment que s’hagi comès o no la infracció en el seu territori, a les seves autoritats competents perquè exerceixin l’acció penal seguint un procediment conforme a la legislació d’aquest estat. Aquestes autoritats prenen la seva decisió en les mateixes condicions que per a qualsevol altra infracció de caràcter greu segons les lleis d’aquest estat.

2. Cada cop que, en virtut de la seva legislació interna, un estat part només estigui autoritzat a extradir o a traslladar un dels seus nacionals amb la condició que li retornin l’interessat per complir la pena que li hagi estat imposada en acabar-se el procés o el procediment pels quals s’havia demanat l’extradició o el trasllat, i que aquest estat i l’estat que sol·licita l’extradició accepten aquesta fórmula i les altres condicions que puguin considerar adients, l’extradició o el trasllat condicional serà suficient per dispensar l’estat part requerit de l’obligació establerta a l’apartat 1 d’aquest article.