Article 41. Salvaguarda de l’enemic fora de combat

Article 41. Salvaguarda de l’enemic fora de combat

1. Cap persona no podrà ser objecte d’atac quan es reconegui o, ateses les circumstàncies, s’hagi de reconèixer que està fora de combat.

2. Està fora de combat qualsevol persona:

a) Que estigui en poder d’una part adversa;

b) Que expressi clarament la seva intenció de rendir-se; o

c) Que estigui inconscient o incapacitada en qualsevol altra forma a causa de ferides o de malaltia i sigui, per tant, incapaç de defensar-se; I sempre que, en qualsevol d’aquests casos, s’abstingui de qualsevol acte hostil i no tracti d’evadir-se.

3. Quan les persones que tinguin dret a la protecció de què gaudeixen els presoners de guerra hagin caigut en poder d’una part adversa en condicions de combat inhabituals que n’impedeixin l’evacuació en la forma prevista en la secció I del títol III del III Conveni, seran alliberades, i s’hauran de prendre totes les precaucions possibles per garantir-ne la seguretat.