Article 20

Article 20

Acceptació de les reserves i objecció a les reserves

1. Una reserva expressament autoritzada pel tractat no exigeix l'acceptació ulterior dels altres Estats contractants, llevat que el tractat així ho disposi.

2. Quan del nombre reduït d'Estats negociadors i de l'objecte i de la finalitat del tractat es desprengui que l'aplicació del tractat en la seva integritat entre totes les parts és condició essencial del consentiment de cadascuna a obligar-se pel tractat, una reserva ha de ser acceptada per totes les parts.

3. Quan el tractat sigui un instrument constitutiu d'una organització internacional i llevat que en el mateix tractat es disposi una altra cosa, una reserva exigeix l'acceptació de l'òrgan competent d'aquesta organització.

4. En els casos no previstos en els apartats anteriors i llevat que el tractat disposi alguna altra cosa:

a) l'acceptació d'una reserva per un altre Estat contractant constitueix a l'Estat autor de la reserva en part en el tractat en relació amb aquest Estat si el tractat ja està en vigor o quan entri en vigor per a aquests Estats;

b) l'objecció emesa per un altre Estat contractant a una reserva no impedeix l'entrada en vigor del tractat entre l'Estat que hagi emès l'objecció i l'Estat autor de la reserva, llevat que l'Estat autor de l'objecció manifesti inequívocament la intenció contrària;

c) un acte pel qual un Estat manifesti el seu consentiment a obligar-se per un tractat i que contingui una reserva, produeix efecte quan accepti la reserva, com a mínim, un altre Estat contractant.

5. Als efectes dels apartats 2 i 4 i llevat que el tractat disposi una altra cosa, es considera que una reserva ha estat acceptada per un Estat quan aquest no ha emès cap objecció a la reserva dins dels dotze mesos següents a la data en què hagin rebut la notificació de la reserva o en la data en què hagi manifestat el seu consentiment a obligar-se pel tractat, si aquesta última és posterior.