Article 14

Article 14

1. Totes les persones són iguals davant els tribunals i les corts de justícia. Tothom té dret que la seva causa sigui vista, públicament i de manera equitable, per un tribunal competent, independent i imparcial, establert per la llei, que decideixi sobre si les acusacions en matèria penal que hom li fa estan ben fonamentades, o bé sobre les discussions sobre els seus drets i obligacions de caràcter civil. Es pot decidir que el judici se celebri totalment o parcialment a porta tancada, sigui per consideracions de tipus moral, d'ordre públic o de seguretat nacional en una societat democràtica, o bé quan ho exigeixi la salvaguarda de la vida privada de les parts implicades, o bé, fins i tot, en la mesura en què el tribunal ho consideri absolutament necessari, quan per causa de les circumstàncies particulars del cas la publicitat perjudicaria els interessos de la justícia; ara bé, totes les sentències pronunciades en matèria penal o civil són públiques, llevat que l'interès del menor exigeixi que sigui al contrari o si el judici versa sobre litigis matrimonials o sobre la tutela d'infants.

2. Qualsevol persona acusada d'una infracció penal es considera innocent fins que no s'hagi establert legalment la seva culpabilitat.

3. Qualsevol persona acusada d'una infracció penal té dret, amb plena igualtat, com a mínim a les garanties següents:

a) A ésser informada, en el termini més breu possible, en una llengua que entengui i de manera detallada, de la naturalesa i dels motius de l'acusació que hom formula en contra seva.

b) A disposar del temps i de les facilitats necessàries per a la preparació de la seva defensa i a comunicar-se amb el lletrat que decideixi.

c) A ésser jutjada sense un retard excessiu.

d) A estar present en el judici i a defensar-se ella mateixa o a disposar d'assistència lletrada que ella mateixa hagi escollit; si no disposa de defensor, a ésser informada del dret a tenir-ne un i, cada vegada que l'interès de la justícia ho exigeixi, que se li designi d'ofici un defensor gratuïtament, en cas que no disposi dels mitjans per remunerar-lo.

e) A interrogar o a fer interrogar els testimonis de càrrec i a obtenir la compareixença i l'interrogatori dels testimonis de descàrrec en les mateixes condicions que els testimonis de càrrec.

f) A fer-se assistir gratuïtament per un intèrpret si no entén o no parla la llengua utilitzada en l'audiència.

g) A no ésser obligada a declarar en contra seva o a declarar-se culpable.

4. El procediment aplicable als joves que encara no són majors d'edat als efectes de la llei penal ha de tenir en compte la seva edat i l'interès de la seva reeducació.

5. Qualsevol persona declarada culpable d'una infracció té el dret de fer examinar per una jurisdicció superior la declaració de culpabilitat i la condemna, de conformitat amb la llei.

6. Quan una condemna penal definitiva s'anul·la ulteriorment o quan s'acorda la gràcia perquè un fet nou o revelat de nou demostra que s'ha produït un error judicial, la persona que ha patit una pena com a conseqüència d'aquesta condemna ha d'ésser indemnitzada, de conformitat amb la llei, llevat que es demostri que la no revelació en el seu moment del fet desconegut li sigui totalment o parcialment imputable.

7. Ningú no pot ésser jutjat ni castigat per una infracció per la qual ja ha estat absolt o condemnat per sentència definitiva dictada de conformitat amb la llei i el procediment penal de cada país.