Article 3

Article 3

Definicions D’acord amb aquesta ordre ministerial, s’entén per:

a) Acció contaminant: qualsevol activitat o episodi que pugui generar una alliberació de substàncies contaminants al medi. Entre les accions contaminants hi ha els vessaments i les fuites, tant d’origen accidental com per alliberació continuada de contaminants, tant de dipòsits o altres contenidors com de materials contaminants situats sobre o dins del sòl (residus, matèries primeres o altres productes).

b) Actuacions de descontaminació: són el conjunt d’accions que es duen a terme amb l’objectiu d’eliminar els contaminants de la zona afectada, en el sentit de reduir la contaminació i recuperar la qualitat de les aigües subterrànies i, si escau, de les aigües superficials.

c) Anàlisi de risc: anàlisi de la probabilitat que components d’origen antropogènic presents al sòl i a les aigües es posin en contacte amb algun receptor amb conseqüències adverses per a la salut humana o el medi ambient. El risc pot ser acceptable o inacceptable per a la salut humana o el medi ambient, d’acord amb els criteris fixats per l’apartat 4 de l’article 8 i per l’annex III del Reglament de sòls contaminats. L’estudi d’avaluació de risc descrit en el Reglament de sòls contaminats desenvolupa l’anàlisi de risc.

d) Bioremediació: remediació que es basa en l’ús de processos microbiològics de degradació de contaminants.

e) Concentració específica màxima admissible (CEMA): és la concentració de cada substància perquè no suposi un risc inacceptable per la salut humana o el medi ambient, fixada per l’estudi d’avaluació de risc del Reglament de sòls contaminats.

f) Contaminació d’origen puntual: contaminació produïda per un focus identificat o identificable que afecta una zona concreta. S’exclouen les contaminacions el vector de transport de les quals, sigui l’aire.

g) Contenció de la contaminació: és el conjunt d’actuacions que tenen per objectiu evitar o minimitzar la migració del contaminant aigües avall, dels vapors a l’exterior i dels vapors a ambients interiors. Es pot tractar d’actuacions a la zona saturada o no saturada, i també d’actuacions sobre l’emplaçament.

h) Emplaçament: és l’àmbit tridimensional del medi físic en el qual és present el contaminant o els contaminants derivats d’una activitat antròpica. Pot afectar tant la zona no saturada com la zona saturada, o ambdós a la vegada. Segons aquest document, la zona afectada es pot subdividir en dos parts: el focus de contaminació i el plomall de contaminació. També pot abastar les aigües superficials quan estan alimentades per les aigües subterrànies contaminades.

i) Entorn: és un espai topològic o topogràfic a l’interior d’una figura geomètrica fitada que dista d’un punt donat en menys d’una certa distància que, alhora pot ser variable; ambient, medi.

j) Episodi de contaminació: acció concreta que es produeix en un moment i un lloc determinat, de la qual es té constància que ha produït contaminació.

k) Estudi Objectius de descontaminació: és l’estudi previst per l’annex IV del Reglament de sòls contaminats.

l) Factor de risc: és el factor que considera el risc que poden tenir les diferents concentracions sobre les persones i el medi ambient. S’entén tant pel risc que els sòls contaminats poden tenir sobre les aigües subterrànies i superficials, com el risc intrínsec de les aigües sobre la salut i el medi ambient.

m) Focus de contaminació: punt, estructura, espai o producte que actua com a font de contaminants al medi subterrani i des del qual s’origina, de forma contínua o discontínua, la càrrega contaminant a les aigües subterrànies. En general, es distingeixen dos tipus de focus, el primari (estructura, instal·lació, dipòsit, residu o punt des de on es produeix o s’ha produït l’entrada del contaminant al medi) i el secundari (volum de sòl contaminat o de fase lliure que origina una aportació relativament contínua de contaminant(s) a les aigües subterrànies).

n) Model conceptual: és el recull dels trets bàsics que permeten comprendre com s’ha arribat a una situació de contaminació determinada. Incorpora els aspectes químics i físics referits als contaminants, els aspectes de funcionament hidràulic de les aigües que expliquen la migració dels contaminants i, també, la caracterització dels receptors que poden entrar en contacte amb la contaminació.

o) Nivell d’intervenció: és la concentració a partir de la qual es pot produir un risc per als usuaris actuals o potencials de l’aigua subterrània en un ampli ventall d’usos si no es fa el tractament adequat. Es defineix per cada paràmetre segons la taula de l’annex I.

p) Nivell objectiu: és la concentració per sota de la qual es pot considerar que les aigües poden respondre als requeriments de qualitat necessaris per a garantir-ne l’ús. Es defineix per cada paràmetre segons la taula de l’annex I.

q) Nivell de qualitat per a les aigües superficials: és la concentració definida com a concentració objectiu de qualitat. Es defineix per cada paràmetre segons la taula de l’annex I.

r) Plomall de contaminació: és l’àmbit tridimensional del medi físic en el qual són presents els contaminants en fase dissolta o lliure i es mou amb el flux de les aigües subterrànies.

s) Receptors: persones, estructures, instal·lacions, cursos fluvials o qualsevol altre component de l’entorn que estigui o pugui quedar afectat per la presència de la contaminació.

t) Remediació per la via de l’atenuació natural: acció correctiva que inclou com a estratègia assolir els objectius de descontaminació mitjançant l’atenuació natural monitoritzada. Aquest procés, conegut també com a remediació intrínseca o passiva, no inclou cap tasca externa més enllà de les que es deriven del mostreig (instal·lació de punts de monitoreig, presa de mostres, anàlisi i càlculs).

u) Zona saturada: és el volum situat per sota del nivell piezomètric on tots els espais oberts estan plens d’aigua. La zona no saturada és el volum situat per sobre del nivell piezomètric on els porus del sòl no estan totalment plens d’aigua.