Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat i Protocol opcional

Conveni relatiu als drets de les persones discapacitades Preàmbul Els estats part en aquest Conveni,
a) Recordant que els principis proclamats en la Carta de les Nacions Unides segons els quals el reconeixement de la dignitat i el valor inherents a tots els membres de la família humana i dels seus drets iguals i inalienables constitueix el fonament de la llibertat, la justícia i la pau al món;
b) Reconeixent que les Nacions Unides, en la Declaració universal dels drets humans i en els pactes internacionals relatius als drets humans, han proclamat i han convingut que qualsevol persona té els drets i les llibertats enunciats en aquests textos, sense cap mena de distinció;
c) Reafirmant el caràcter universal, indivisible, interdependent i indissociable de tots els drets humans i totes les llibertats fonamentals, i la necessitat de garantir que les persones discapacitades els exerceixin plenament i sense discriminació;
d) Recordant el Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, el Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics, el Conveni sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació racial, el Conveni sobre l’eliminació de tots els tipus de discriminació envers la dona, el Conveni contra la tortura i altres penes o tractaments cruels, inhumans o degradants, la Convenció relativa als drets de l’infant i el Conveni sobre la protecció dels drets de tots els treballadors migrants i els membres de la seva família;
e) Reconeixent que la noció de discapacitat és un concepte que evoluciona i que resulta de la interacció entre les persones amb deficiències i les barreres del comportament i l’entorn que obstaculitzen la seva participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions amb les altres;
f) Reconeixent la importància dels principis i les línies directrius que figuren en el Programa d’acció mundial per a les persones discapacitades i en les Normes per a la igualtat d’oportunitats per a les persones discapacitades i la seva influència en la promoció, l’elaboració i l’avaluació de polítiques, plans, programes i mesures a escala nacional, regional i internacional destinats a donar la igualtat d’oportunitats a les persones discapacitades;
g) Destacant la importància d’integrar la condició de les persones discapacitades en les estratègies pertinents de desenvolupament sostenible;
h) Reconeixent també que tota discriminació per raó de discapacitat és una negació de la dignitat i el valor inherents a la persona humana;
i) Reconeixent, a més, la diversitat de les persones discapacitades;
j) Reconeixent la necessitat de promoure i protegir els drets humans de totes les persones discapacitades, incloent-hi les que necessiten un acompanyament més important;
k) Preocupats pel fet que, malgrat aquests diversos instruments i compromisos, les persones discapacitades continuen trobant obstacles en la seva participació en la societat com a membres iguals d’aquesta societat i sent objecte de vulneracions dels drets humans a totes les parts del món;
l) Reconeixent la importància de la cooperació internacional per millorar les condicions de vida de les persones discapacitades a tots els països, en particular als països en desenvolupament;
m) Apreciant el valor de les contribucions actuals i potencials de les persones discapacitades al benestar general i a la diversitat de les seves comunitats, i sabent que la promoció del ple gaudi dels drets humans i les llibertats fonamentals per part d’aquestes persones així com la de la seva plena participació reforçaran el seu sentiment de pertinença i faran progressar significativament el desenvolupament humà, social i econòmic de les seves societats i l’eliminació de la pobresa;
n) Reconeixent la importància que té per a les persones discapacitades la seva autonomia i independència individuals, incloent-hi la llibertat de prendre les seves pròpies decisions;
o) Considerant que les persones discapacitades haurien de tenir la possibilitat de participar activament en els processos de presa de decisions sobre les polítiques i els programes, en particular, els que les afecten directament;
p) Preocupats per les dificultats amb què es troben les persones discapacitades, que estan exposades a formes múltiples o agreujades de discriminació per motius de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o de qualsevol altre tipus, per l’origen nacional, ètnic, indígena o social, el patrimoni, el naixement, l’edat o qualsevol altra situació;
q) Reconeixent que les dones i les nenes discapacitades corren sovint un risc més gran, dins la seva família com a l’exterior, de violència, atemptats contra la integritat física, abús, abandó o manca d’assistència, maltractaments o explotació;
r) Reconeixent que els infants discapacitats han de gaudir plenament de tots els drets humans i totes les llibertats fonamentals en igualtat de condicions amb els altres infants, i recordant les obligacions que amb aquesta finalitat van assumir els estats part en la Convenció relativa als drets de l’infant;
s) Subratllant la necessitat d’integrar el principi d’igualtat de sexes a tots els esforços destinats a promoure el ple gaudi dels drets humans i les llibertats fonamentals per part de les persones discapacitades;
t) Insistint en el fet que la majoria de les persones discapacitades viuen en condicions de pobresa, i reconeixent, per tant, que és fonamental d’enfrontar-se als efectes perniciosos de la pobresa en les persones discapacitades;
u) Conscients que una protecció veritable de les persones discapacitades suposa unes condicions de pau i seguretat basades en una plena adhesió als propòsits i els principis de la Carta de les Nacions Unides i el respecte dels instruments en matèria de drets humans aplicables, en particular, en cas de conflicte armat o ocupació estrangera;
v) Reconeixent la importància que les persones discapacitades tinguin ple accés als equipaments físics, socials, econòmics i culturals, a la salut i l’educació, així com a la informació i la comunicació, perquè puguin gaudir plenament de tots els drets humans i totes les llibertats fonamentals;
w) Conscients que l’individu, per les obligacions que té respecte dels altres individus i la societat a la qual pertany, té la responsabilitat de fer tot el que pugui per promoure i respectar els drets reconeguts en la Carta internacional dels drets humans;
x) Convençuts que la família és l’element natural i fonamental de la societat i té dret a rebre protecció de la societat i de l’estat, i que les persones discapacitades i els membres de la seva família han de rebre la protecció i l’assistència necessàries perquè les famílies puguin contribuir al fet que les persones discapacitades gaudeixin dels seus drets plenament i en igualtat de condicions;
y) Convençuts que un conveni internacional global i integral per promoure i protegir els drets i la dignitat de les persones discapacitades contribuirà significativament a pal·liar el profund desavantatge social que pateixen les persones discapacitades i afavorirà la seva participació, amb igualtat d’oportunitats, en tots els àmbits de la vida civil, política, econòmica, social i cultural, tant als països desenvolupats com als països en desenvolupament; Han convingut el següent:

Article 1 Objecte L’objecte d’aquest Conveni és promoure, protegir i assegurar el gaudi ple i en condicions d’igualtat de tots els drets humans i les llibertats fonamentals per les persones discapacitades, i promoure el respecte de la seva dignitat intrínseca. Per “persones discapacitades” s’entén les persones que tenen deficiències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials a llarg termini que, en interactuar amb diverses barreres, poden impedir la seva participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions amb les altres.

Article 2 Definicions A l’efecte d’aquest Conveni: Per “comunicació” s’entén, entre d’altres, els llenguatges, la visualització de textos, el Braille, la comunicació tàctil, els caràcters grans, els suports multimèdia accessibles, així com les maneres, els mitjans i les formes de comunicació millorats i alternatius mitjançant suports escrits, d’àudio, llenguatge simplificat i mitjans de veu digitalitzada, incloent-hi les tecnologies de la informació i la comunicació accessibles. Per “llenguatge” s’entén, entre d’altres, les llengües parlades i els llenguatges de signes i altres formes de comunicació no verbal. Per “discriminació per motius de discapacitat” s’entén qualsevol distinció, exclusió o restricció per motius de discapacitat que tingui el propòsit o l’efecte de comprometre o deixar sense efecte el reconeixement, el gaudi o l’exercici, en igualtat de condicions, de tots els drets humans i totes les llibertats fonamentals en els àmbits polític, econòmic, social, cultural, civil o altres. La discriminació per motius de discapacitat inclou totes les formes de discriminació, incloent-hi la denegació de condicionament raonable. Per “condicionament raonable” s’entén les modificacions i les adaptacions necessàries i apropiades que no imposin una càrrega desproporcionada o indeguda que es duguin a terme, en funció de les necessitats en un cas particular, per garantir a les persones discapacitades el gaudi o l’exercici, en igualtat de condicions amb les altres, de tots els drets humans i les llibertats fonamentals. Per “disseny universal” s’entén el disseny de productes, equipaments, programes i serveis que puguin utilitzar totes les persones, en la màxima mesura possible, sense necessitat d’adaptació ni disseny especial. El “disseny universal” no exclou els aparells i els accessoris funcionals per a categories particulars de persones discapacitades, quan es necessitin.

Article 3 Principis generals Els principis d’aquest Conveni són:
a) El respecte per la dignitat intrínseca, l’autonomia individual, incloent-hi la llibertat de prendre les pròpies decisions, i la independència de les persones;
b) La no-discriminació;
c) La participació i la integració plenes i efectives en la societat;
d) El respecte per la diferència i l’acceptació de les persones discapacitades com a part de la diversitat i la condició humanes;
e) La igualtat d’oportunitats;
f) L’accessibilitat;
g) La igualtat entre els homes i les dones;
h) El respecte pel desenvolupament de les capacitats dels infants discapacitats i pel seu dret a preservar la seva identitat.

Article 4 Obligacions generals
1. Els estats part es comprometen a garantir i promoure el ple exercici de tots els drets humans i les llibertats fonamentals de totes les persones discapacitades sense cap mena de discriminació per motius de discapacitat. A aquest fi, els estats part es comprometen a:
a) Adoptar totes les mesures apropiades de caràcter legislatiu, administratiu o altres per fer efectius els drets reconeguts en aquest Conveni;
b) Prendre totes les mesures apropiades, incloent-hi mesures legislatives, per modificar, derogar o abolir les lleis, els reglaments, els costums i les pràctiques que són una font de discriminació envers les persones discapacitades;
c) Tenir en compte la protecció i la promoció dels drets humans de les persones discapacitades en totes les polítiques i tots els programes;
d) Abstenir-se d’actes i pràctiques que siguin incompatibles amb aquest Conveni i vetllar perquè els poders públics i les institucions actuïn de conformitat amb aquest Conveni;
e) Prendre totes les mesures apropiades perquè cap persona, organització o empresa privada no discrimini per motius de discapacitat;
f) Emprendre o encoratjar la recerca i el desenvolupament de béns, serveis, equipaments i instal·lacions de disseny universal, segons la definició donada a l’article 2 d’aquest Conveni, que requereixin la mínima adaptació possible i el mínim cost per respondre a les necessitats específiques de les persones discapacitades, promoure la seva disponibilitat i ús, i promoure la incorporació del disseny universal en l’elaboració de normes i directrius;
g) Emprendre o encoratjar la recerca i el desenvolupament, i promoure la disponibilitat i l’ús de noves tecnologies, incloent-hi les tecnologies de la informació i la comunicació, les ajudes a la mobilitat, els aparells i els accessoris i les tecnologies d’assistència adaptades a les persones discapacitades, donant prioritat a les tecnologies de preu assequible;
h) Proporcionar a les persones discapacitades informacions accessibles sobre les ajudes a la mobilitat, els aparells i els accessoris i les tecnologies d’assistència, incloent-hi les noves tecnologies, així com les altres formes d’assistència, serveis d’acompanyament i equipaments;
i) Promoure la formació dels professionals i el personal que treballen amb persones discapacitades sobre els drets reconeguts en aquest Conveni, a fi de millorar la prestació de l’assistència i els serveis garantits per aquests drets.
2. En el cas dels drets econòmics, socials i culturals, cada estat part es compromet a actuar, fins al màxim dels recursos de què disposi i, si escau, en el marc de la cooperació internacional, per assegurar, de manera progressiva, el ple exercici d’aquests drets, sense perjudici de les obligacions enunciades en aquest Conveni que siguin d’aplicació immediata en virtut del dret internacional.
3. En l’elaboració i l’aplicació de la legislació i les polítiques adoptades per aplicar aquest Conveni, així com en l’adopció de decisions sobre les qüestions relacionades amb les persones discapacitades, els estats part consulten estretament i fan col·laborar activament aquestes persones, incloent-hi els infants discapacitats, a través de les organitzacions que les representen.
4. Res del que disposa aquest Conveni no afecta les disposicions més favorables a l’exercici dels drets de les persones discapacitades que puguin figurar en la legislació d’un estat part o en el dret internacional en vigor per a aquest estat. No es pot admetre cap restricció ni derogació dels drets humans i les llibertats fonamentals reconeguts o en vigor en un estat part en aquest Conveni en virtut de lleis, convenis, reglaments o costums amb el pretext que aquest Conveni no reconeix aquests drets i llibertats o els reconeix en menor mesura.
5. Les disposicions d’aquest Conveni s’apliquen, sense cap limitació ni excepció, a totes les unitats constitutives dels estats federals.

Article 5 Igualtat i no-discriminació
1. Els Estats part reconeixen que totes les persones són iguals davant la llei i en virtut d’aquesta, i que tenen dret a igual protecció legal i a beneficiar-se de la llei en igual mesura, sense cap discriminació.
2. Els estats part prohibeixen totes les discriminacions per motius de discapacitat i garanteixen a totes les persones discapacitades una protecció jurídica igual i efectiva contra tota discriminació, sigui quin sigui el motiu.
3. A fi de promoure la igualtat i eliminar la discriminació, els estats part prenen totes les mesures apropiades per assegurar la realització de condicionaments raonables.
4. Les mesures específiques que són necessàries per accelerar o assegurar la igualtat de fet de les persones discapacitades no constitueixen una discriminació en el sentit d’aquest Conveni.

Article 6 Dones discapacitades
1. Els estats part reconeixen que les dones i les nenes discapacitades estan exposades a múltiples discriminacions, i prenen les mesures que calguin perquè puguin gaudir plenament i en igualtat de condicions de tots els drets humans i les llibertats fonamentals.
2. Els estats part prenen totes les mesures apropiades per assegurar el ple desenvolupament, la promoció i l’autonomia de les dones, a fi de garantir-los l’exercici i el gaudi dels drets humans i les llibertats fonamentals enunciats en aquest Conveni.

Article 7 Infants amb discapacitat
1. Els estats part prenen totes les mesures necessàries per assegurar que els infants discapacitats gaudeixin plenament de tots els drets humans i les llibertats fonamentals en igualtat de condicions amb els altres infants.
2. En totes les decisions relacionades amb els infants discapacitats, l’interès superior de l’infant ha de ser una consideració primordial.
3. Els estats part garanteixen a l’infant discapacitat, en igualtat de condicions amb els altres infants, el dret a expressar lliurement la seva opinió sobre totes les qüestions que l’afectin, i aquesta opinió rebrà la deguda consideració tenint en compte la seva edat i el grau de maduresa, i el dret a rebre una assistència apropiada d’acord amb la seva discapacitat i edat, per poder exercir aquest dret.

Article 8 Sensibilització
1. Els estats part es comprometen a adoptar mesures immediates, efectives i apropiades per:
a) Sensibilitzar el conjunt de la societat, fins i tot en l’àmbit familiar, perquè prengui més consciència respecte de les persones discapacitades, i fomentar el respecte pels drets i la dignitat d’aquestes persones;
b) Lluitar contra els estereotips, els prejudicis i les pràctiques nocives respecte de les persones discapacitades, incloent-hi els que es basen en el sexe i l’edat, en tots els àmbits;
c) Fer conèixer millor les capacitats i les contribucions de les persones discapacitades.
2. En el marc de les mesures que prenen a aquest efecte, els estats part:
a) Endeguen i duen a terme campanyes efectives de sensibilització pública destinades a:
i) Fomentar una actitud receptiva respecte dels drets de les persones discapacitades; ii) Promoure una percepció positiva i més consciència social respecte de les persones discapacitades; iii) Promoure el reconeixement de les capacitats, els mèrits i les habilitats de les persones discapacitades i de les seves contribucions en relació amb el seu lloc de treball i el mercat laboral;
b) Fomenten en tots els nivells del sistema educatiu, especialment entre tots els infants des d’una primera edat, una actitud de respecte pels drets de les persones discapacitades;
c) Encoratgen tots els mitjans de comunicació a difondre una imatge de les persones discapacitades que sigui conforme amb el propòsit d’aquest Conveni;
d) Encoratgen l’organització de programes de formació sobre sensibilització envers les persones discapacitades i els drets d’aquestes persones.

Article 9 Accessibilitat
1. A fi de permetre que les persones discapacitades puguin viure d’una manera independent i participar plenament en tots els aspectes de la vida, els estats part prenen les mesures apropiades per assegurar l’accés de les persones discapacitades, en igualtat de condicions amb les altres, a l’entorn físic, els transports, la informació i les comunicacions, incloent-hi els sistemes i les tecnologies de la informació i la comunicació, i altres serveis i instal·lacions oberts al públic o d’ús públic, tant en zones urbanes com rurals. Aquestes mesures, que inclouen la identificació i l’eliminació d’obstacles i barreres a l’accessibilitat, s’apliquen, entre d’altres:
a) Als edificis, les vies públiques, els transports i altres instal·lacions exteriors o interiors, com ara escoles, habitatges, instal·lacions mèdiques i llocs de treball;
b) Als serveis d’informació, comunicació i altres, incloent-hi els serveis electrònics i d’urgències.
2. Els estats part també prenen les mesures apropiades per:
a) Elaborar i promulgar normes nacionals mínimes i directrius relatives a l’accessibilitat de les instal·lacions i els serveis oberts al públic o d’ús públic i controlar l’aplicació d’aquestes normes i directrius;
b) Assegurar que les entitats privades que proporcionen instal·lacions i serveis oberts al públic o d’ús públic tenen en compte tots els aspectes de la seva accessibilitat per a les persones discapacitades;
c) Oferir formació a totes les parts involucrades en els problemes d’accessibilitat a què s’enfronten les persones discapacitades;
d) Dotar els edificis i altres instal·lacions obertes al públic de senyalitzacions en Braille i en formats de fàcil lectura i comprensió;
e) Posar a la disposició formes d’assistència humana o animal i el servei de mediadors, especialment guies, lectors i intèrprets professionals del llenguatge de signes, per facilitar l’accés a edificis i altres instal·lacions oberts al públic;
f) Promoure altres formes adequades d’assistència i acompanyament a les persones discapacitades per assegurar el seu accés a la informació;
g) Promoure l’accés de les persones discapacitades als nous sistemes i tecnologies de la informació i la comunicació, incloent-hi Internet;
h) Promoure l’estudi, el desenvolupament, la producció i la difusió de sistemes i tecnologies de la informació i la comunicació accessibles en una edat precoç, a fi que aquests sistemes i tecnologies siguin accessibles a un cost mínim.

Article 10 Dret a la vida Els estats part reafirmen que el dret a la vida és inherent a la persona humana i prenen totes les mesures necessàries per garantir el gaudi efectiu d’aquest dret a les persones discapacitades en igualtat de condicions amb les altres.

Article 11 Situacions de risc i d’emergència humanitària Els estats part prenen, de conformitat amb les obligacions que els corresponen en virtut del dret internacional i, especialment, el dret internacional humanitari i el dret internacional dels drets humans, totes les mesures necessàries per garantir la protecció i la seguretat de les persones discapacitades en situacions de risc, incloent-hi situacions de conflicte armat, crisis humanitàries i catàstrofes naturals.

Article 12 Reconeixement de la personalitat jurídica en igualtat de condicions
1. Els estats part reafirmen que les persones discapacitades tenen dret al reconeixement de la seva personalitat jurídica a tot arreu.
2. Els estats part reconeixen que les persones discapacitades tenen capacitat jurídica en igualtat de condicions amb les altres en tots els aspectes.
3. Els estats part prenen les mesures apropiades per donar accés a les persones discapacitades al suport que puguin necessitar per exercir la seva capacitat jurídica.
4. Els estats part s’asseguren que en totes les mesures relatives a l’exercici de la capacitat jurídica es proporcionin les garanties adequades i efectives per impedir els abusos, de conformitat amb el dret internacional en matèria de drets humans. Aquestes garanties han d’assegurar que les mesures relatives a l’exercici de la capacitat jurídica respectin els drets, la voluntat i les preferències de la persona concernida, que no hi hagi conflicte d’interessos ni abús d’influència, que siguin proporcionals i adaptades a les circumstàncies de la persona concernida, que s’apliquin en el termini més breu possible i que estiguin subjectes a un control periòdic, per part d’un òrgan competent, independent i imparcial o un òrgan judicial. Aquestes garanties han de ser també proporcionals al grau en què aquestes mesures que han de facilitar l’exercici de la capacitat jurídica afectin els drets i interessos de la persona concernida.
5. Sense perjudici de les disposicions d’aquest article, els estats part prenen totes les mesures apropiades i efectives per garantir el dret de les persones discapacitades, en igualtat de condicions amb les altres, a ser propietàries i heretar béns, controlar els seus propis assumptes econòmics i tenir accés en igualtat de condicions amb les altres a préstecs bancaris, hipoteques i altres formes de crèdit financer, i vetllen perquè les persones discapacitades no siguin privades dels seus béns de manera arbitrària.

Article 13 Accés a la justícia
1. Els estats part asseguren que les persones discapacitades tinguin accés a la justícia en igualtat de condicions amb les altres, fins i tot mitjançant adaptacions de procediment i segons l’edat, per facilitar la seva participació efectiva, directa o indirecta, especialment com a testimonis, en tots els procediments judicials, amb inclusió de l’etapa d’investigació i altres etapes preliminars.
2. A fi d’assegurar que les persones discapacitades tinguin accés efectiu a la justícia, els estats part promouen una formació adequada de les persones relacionades amb l’Administració de justícia, incloent-hi el personal de la policia i dels serveis penitenciaris.

Article 14 Llibertat i seguretat de la persona
1. Els estats part vetllen perquè les persones discapacitades, en igualtat de condicions amb les altres:
a) Gaudeixin del dret a la llibertat i la seguretat de la seva persona;
b) No es vegin privades de la seva llibertat de manera il·legal o arbitrària; i també vetllen perquè qualsevol privació de llibertat sigui de conformitat amb la llei i que l’existència d’una discapacitat no justifiqui en cap cas una privació de la llibertat.
2. Els estats part vetllen perquè les persones discapacitades que es vegin privades de la seva llibertat com a resultat d’un procés tinguin dret, en igualtat de condicions amb les altres, a les garanties de conformitat amb el dret internacional dels drets humans i a ser tractades de conformitat amb els objectius i principis d’aquest Conveni, incloent-hi el fet que es puguin beneficiar d’adaptacions raonables.

Article 15 Dret a no ser sotmès a la tortura ni altres penes o tractaments cruels, inhumans o degradants
1. Cap persona no serà sotmesa a tortura ni altres penes o tractaments cruels, inhumans o degradants. En particular, no es pot sotmetre una persona a experiments mèdics o científics sense el seu lliure consentiment.
2. Els estats part prenen totes les mesures legislatives, administratives, judicials o altres que siguin efectives per evitar que les persones discapacitades, en igualtat de condicions amb les altres, siguin sotmeses a tortures o altres penes o tractaments cruels, inhumans o degradants.

Article 16 Dret a no ser sotmès a l’explotació, la violència i el maltractament
1. Els estats part prenen totes les mesures legislatives, administratives, socials, educatives i altres que siguin apropiades per protegir les persones discapacitades, tant al seu domicili com a l’exterior, contra totes les formes d’explotació, violència i maltractament, incloent-hi els aspectes basats en el sexe.
2. Els estats part també prenen totes les mesures apropiades per impedir totes les formes d’explotació, violència i maltractament, assegurant especialment que hi hagi formes adequades d’assistència i acompanyament que tinguin en compte el sexe i l’edat per a les persones discapacitades i els seus familiars i cuidadors, fins i tot proporcionant-los informació i educació sobre els mitjans de prevenir, reconèixer i denunciar els casos d’explotació, violència i maltractament. Els estats part procuren que els serveis de protecció tinguin en compte l’edat, el sexe i la discapacitat de les persones concernides.
3. A fi de prevenir totes les formes d’explotació, violència i maltractament, els estats part vetllen perquè tots els serveis i programes destinats a les persones discapacitades siguin supervisats efectivament per autoritats independents.
4. Els estats part prenen totes les mesures apropiades per facilitar la recuperació física, cognitiva i psicològica, la rehabilitació i la reintegració social de les persones discapacitades que han estat víctimes de qualsevol forma d’explotació, violència o maltractament, especialment mitjançant la prestació de serveis de protecció. Aquesta recuperació i integració han de tenir lloc en un entorn que sigui favorable per a la salut, el benestar, l’autoestima, la dignitat i l’autonomia de la persona i que tingui en compte les necessitats específiques del sexe i l’edat.
5. Els estats part adopten una legislació i unes polítiques efectives, incloent-hi una legislació i polítiques centrades en les dones i els infants, per assegurar que els casos d’explotació, violència i maltractament contra persones discapacitades siguin detectats, investigats i, si escau, jutjats.

Article 17 Protecció de la integritat de la persona Qualsevol persona amb discapacitat té dret que es respecti la seva integritat física i mental en igualtat de condicions amb les altres.

Article 18 Llibertat de circular lliurement i nacionalitat
1. Els estats part reconeixen a les persones discapacitades el dret de circular lliurement, el dret d’escollir la seva residència i el dret a una nacionalitat, en igualtat de condicions amb les altres, i particularment vetllen perquè les persones discapacitades:
a) Tinguin dret a adquirir una nacionalitat, a canviar de nacionalitat i a no ser privades de la seva nacionalitat, de manera arbitrària o per motius de la seva discapacitat;
b) No siguin privades, per motius de la seva discapacitat, de la capacitat d’obtenir, posseir i utilitzar documentació relativa a la seva nacionalitat o altra documentació d’identificació, o tenir accés als procediments pertinents, com ara els procediments d’immigració, que puguin ser necessaris per facilitar l’exercici del dret a circular lliurement;
c) Tinguin el dret de sortir de qualsevol país, incloent-hi el propi;
d) No es vegin privades, arbitràriament o per motius de la seva discapacitat, del dret a entrar al seu propi país.
2. Els infants discapacitats són inscrits immediatament després del seu naixement i tenen des d’aquest moment dret a un nom, a adquirir una nacionalitat i, en la mesura que es pugui, a conèixer els seus pares i ser educats per ells.

Article 19 Dret a viure amb autonomia i a ser inclòs en la societat Els estats part en aquest Conveni reconeixen el dret en igualtat de condicions de totes les persones discapacitades a viure en la societat, amb la mateixa llibertat d’opcions que les altres persones, i prenen mesures efectives i apropiades per facilitar el ple gaudi d’aquest dret a les persones discapacitades i la seva plena integració i participació en la societat, vetllant especialment perquè:
a) Les persones discapacitades tinguin la possibilitat de triar el seu lloc de residència i on i amb qui viure, en igualtat de condicions amb les altres, i no es vegin obligades a viure conforme a un sistema de vida particular;
b) Les persones discapacitades tinguin accés a una varietat de serveis d’assistència domiciliària, residencial i altres serveis socials de suport, com ara l’assistència personal necessària perquè puguin viure en la societat i integrar-s’hi i per evitar que siguin aïllades o víctimes de segregació;
c) Els serveis i les instal·lacions socials destinats a la població en general estiguin a la disposició de les persones discapacitades, en igualtat de condicions amb les altres i siguin adaptats a les seves necessitats.

Article 20 Mobilitat personal Els estats part prenen mesures efectives per assegurar que les persones discapacitades gaudeixin de mobilitat personal amb la màxima autonomia possible, com ara:
a) Facilitar la mobilitat personal de les persones discapacitades en la forma i en el moment en què desitgin i a un cost assequible;
b) Facilitar l’accés de les persones discapacitades a ajudes per a la mobilitat, aparells i accessoris, tecnologies de suport, formes d’assistència humana o animal i mediadors de qualitat, especialment posant-los a la seva disposició a un cost assequible;
c) Oferir a les persones discapacitades i al personal especialitzat que treballi amb elles una formació en tècniques de mobilitat;
d) Encoratjar els organismes que produeixen ajudes per a la mobilitat, aparells i accessoris i tecnologies de suport que tinguin en compte tots els aspectes de la mobilitat de les persones discapacitades.

Article 21 Llibertat d’expressió i d’opinió i accés a la informació Els estats part prenen totes les mesures apropiades perquè les persones discapacitades puguin exercir el dret a la llibertat d’expressió i opinió, incloent-hi la llibertat de demanar, rebre i facilitar informació i idees en igualtat de condicions amb les altres i per qualsevol mitjà de comunicació que triïn d’acord amb la definició de l’article 2 d’aquest Conveni. A aquest efecte, els estats part:
a) Faciliten a les persones discapacitades la informació adreçada al públic en general, sense demora i sense cost addicional, en formes accessibles i mitjançant les tecnologies adaptades als diferents tipus de discapacitat;
b) Accepten i faciliten la utilització del llenguatge de signes, el Braille, les maneres, els mitjans i les formes de comunicació millorats i alternatius i totes les altres formes, mitjans i formats de comunicació accessibles que triïn les persones discapacitades en les seves relacions oficials;
c) Insten les entitats privades que prestin serveis al públic en general, fins i tot mitjançant Internet, que proporcionin informació i serveis en formats que les persones discapacitades puguin utilitzar i als quals tinguin accés;
d) Encoratgen els mitjans de comunicació, fins i tot els que subministren informació a través d’Internet, a fer que els seus serveis siguin accessibles per a les persones discapacitades;
e) Reconeixen i promouen la utilització dels llenguatges de signes.

Article 22 Respecte de la vida privada
1. Cap persona amb discapacitat, independentment de quin sigui el seu lloc de residència o el seu mitjà de vida, no serà objecte d’ingerències arbitràries o il·legals en la seva vida privada, família, llar, correspondència o qualsevol altre tipus de comunicació, ni d’agressions il·lícites contra el seu honor i la seva reputació. Les persones discapacitades tenen dret a ser protegides per la llei contra aquestes ingerències o agressions.
2. Els estats part protegeixen la confidencialitat de la informació personal i la relativa a la salut i la rehabilitació de les persones discapacitades, en igualtat de condicions amb les altres.

Article 23 Respecte del domicili i la família
1. Els estats part prenen mesures efectives i apropiades per eliminar la discriminació contra les persones discapacitades en totes les qüestions relacionades amb el matrimoni, la família, la paternitat i les relacions personals, en igualtat de condicions amb les altres, i vetllen perquè:
a) Es reconegui el dret de totes les persones discapacitades en edat de contraure matrimoni a casar-se i fundar una família sobre la base del consentiment lliure i ple dels futurs cònjuges;
b) Es reconegui el dret de les persones discapacitades a decidir lliurement i de manera responsable el nombre de fills que volen tenir i el temps que ha de transcórrer entre un naixement i l’altre, i a tenir accés a la informació, l’educació sobre reproducció i planificació familiar apropiades per a la seva edat, i s’ofereixin els mitjans necessaris que els permetin d’exercir aquests drets;
c) Les persones discapacitades, incloent-hi els infants, conservin la seva fertilitat, en igualtat de condicions amb les altres.
2. Els estats part garanteixen els drets i les responsabilitats de les persones discapacitades pel que fa a la custòdia, la tutela, la guarda, l’adopció d’infants o institucions similars, quan aquests conceptes es recullen en la legislació nacional; en tots els casos es vetllarà al màxim per l’interès superior de l’infant. Els estats part presten l’assistència apropiada a les persones discapacitades per a l’exercici de les seves responsabilitats parentals.
3. Els estats part vetllen perquè els infants discapacitats tinguin els mateixos drets pel que fa a la vida en família. Per fer efectius aquests drets, i a fi de prevenir l’ocultació, l’abandó, la negligència i la segregació dels infants discapacitats, els estats part es comprometen a proporcionar als infants discapacitats i les seves famílies informació, serveis i suport general amb anticipació.
4. Els estats part vetllen perquè cap infant no sigui separat dels seus pares contra la seva voluntat, llevat quan les autoritats competents, amb subjecció a un control judicial, determinin, de conformitat amb la llei i els procediments aplicables, que aquesta separació és necessària en l’interès superior de l’infant. En cap cas no s’ha de separar un infant dels seus pares per la seva discapacitat o la discapacitat d’un o ambdós pares.
5. Els estats part es comprometen a fer tot el possible, quan la família immediata no pugui fer-se càrrec d’un infant discapacitat, per assegurar que ho faci la família extensa i, si això no és possible, en un entorn familiar dins de la comunitat.

Article 24 Educació
1. Els estats part reconeixen el dret de les persones discapacitades a l’educació. Amb vista a assegurar aquest dret sense discriminació i sobre la base de la igualtat d’oportunitats, els estats part asseguren que el sistema educatiu atengui la inserció escolar en tots els àmbits i ofereix, al llarg de la vida, possibilitats d’educació amb la intenció de:
a) Desenvolupar plenament el potencial humà i el sentit de la dignitat i l’autoestima, així com reforçar el respecte dels drets humans, les llibertats fonamentals i la diversitat humana;
b) Desenvolupar la personalitat, els talents i la creativitat de les persones discapacitades, així com les seves aptituds mentals i físiques, en la mesura de les seves capacitats;
c) Fer possible que les persones discapacitades participin de manera efectiva en una societat lliure.
2. A l’efecte d’exercir aquest dret, els estats part vetllen perquè:
a) Les persones discapacitades no quedin excloses del sistema d’ensenyament general per motius de la seva discapacitat, i que els infants amb discapacitat no quedin exclosos de l’ensenyament primari gratuït i obligatori o de l’ensenyament secundari per motius de la seva discapacitat;
b) Les persones discapacitades puguin accedir a un ensenyament primari i secundari inclusiu, de qualitat i gratuït, en igualtat de condicions amb les altres, en la comunitat en què visquin;
c) Es facin les adaptacions raonables en funció de les necessitats de cadascú;
d) Les persones discapacitades es beneficiïn, en el marc del sistema d’ensenyament general, del suport necessari per facilitar-los la seva educació efectiva;
e) Es facilitin mesures de suport individualitzat efectives en entorns que fomentin al màxim el progrés escolar i la socialització, de conformitat amb l’objectiu de la plena integració.
3. Els estats parts donen a les persones discapacitades la possibilitat d’adquirir les competències pràctiques i socials necessàries per facilitar la seva participació plena i en igualtat de condicions en el sistema d’ensenyament i a la vida de la comunitat. A aquest efecte, els estats part prenen les mesures apropiades, especialment:
a) Facilitar l’aprenentatge del Braille, l’escriptura adaptada, altres maneres, mitjans i formes de comunicació millorades o alternatives i habilitats d’orientació i de mobilitat, així com la tutoria i el suport entre iguals;
b) Facilitar l’aprenentatge del llenguatge de signes i la promoció de la identitat lingüística de les persones sordes;
c) Vetllar perquè l’educació de les persones, i en particular dels infants, cecs, sords o sordcecs s’imparteixi en els llenguatges i les formes i els mitjans de comunicació més apropiats per a cada persona i en entorns que optimitzin el progrés escolar i la socialització.
4. A fi de facilitar l’exercici d’aquest dret, els estats part prenen les mesures apropiades per contractar mestres, incloent-hi mestres discapacitats, que estiguin qualificats en el llenguatge de signes o Braille, i per formar professionals i personal que treballin en tots els àmbits educatius. Aquesta formació inclou la sensibilització sobre les discapacitats i l’ús de maneres, mitjans i formes de comunicació millorades i alternatives apropiades, i de tècniques i materials pedagògics adaptats a les persones discapacitades.
5. Els estats part vetllen perquè les persones discapacitades puguin tenir accés a l’educació superior, la formació professional, l’educació per a adults i la formació continuada sense discriminació i en igualtat de condicions amb les altres. A aquest efecte, vetllen per assegurar que es duguin a terme adaptacions raonables per a les persones discapacitades.

Article 25 Salut Els estats part reconeixen que les persones discapacitades tenen dret a gaudir de la millor salut possible sense discriminació per motius de discapacitat. Els estats part prenen les mesures apropiades per assegurar l’accés de les persones discapacitades a serveis de salut que tinguin en compte les qüestions de sexe, incloent-hi els serveis de rehabilitació. En particular, els estats part:
a) Proporcionen a les persones discapacitades serveis de salut gratuïts o a preus assequibles de la mateixa varietat i qualitat que a les altres persones, fins i tot en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva, i programes de salut pública dirigits a la població;
b) Proporcionen a les persones discapacitades els serveis de salut que necessitin específicament com a conseqüència de la seva discapacitat, incloent-hi serveis de detecció precoç i, si escau, d’intervenció precoç, i serveis destinats a reduir al màxim o a prevenir l’aparició de noves discapacitats, especialment en el cas dels infants i les persones grans;
c) Proporcionen aquests serveis tan a prop com sigui possible de les comunitats de les persones discapacitades, fins i tot a les zones rurals;
d) Exigeixen als professionals de la salut que prestin a les persones discapacitades una atenció de la mateixa qualitat que a les altres persones sobre la base d’un consentiment lliure i informat; a aquest efecte, els estats part duen a terme activitats de formació i promulguen normes deontològiques per al sector de salut pública i privada, per tal de, entre d’altres, sensibilitzar les persones en el respecte dels drets humans, la dignitat, l’autonomia i les necessitats de les persones discapacitades;
e) Prohibeixen en el sector de les assegurances la discriminació contra les persones discapacitades, les quals han de poder obtenir una assegurança de salut amb unes condicions justes i raonables i, quan aquesta estigui permesa per la legislació nacional, una assegurança de vida;
f) Impedeixen que es neguin, de manera discriminatòria, serveis de salut o d’atenció de la salut o aliments sòlids o líquids per motius de discapacitat.

Article 26 Adaptació i rehabilitació
1. Els estats part prenen mesures efectives i apropiades, fins i tot mitjançant el suport de persones que es trobin en les mateixes circumstàncies, perquè les persones discapacitades puguin assolir i mantenir la màxima autonomia, realitzar plenament el seu potencial físic, mental, social i professional, i la integració i participació plena en tots els aspectes de la vida. A aquest efecte, els estats part organitzen, reforcen i desenvolupen serveis i programes diversificats d’adaptació i rehabilitació, en particular en els àmbits de la salut, l’ocupació, l’educació i els serveis socials, de manera que aquests serveis i programes:
a) Comencin en l’etapa més precoç possible i es basin en una avaluació pluridisciplinària de les necessitats i de les capacitats de cadascú;
b) Facilitin la participació i la integració en la comunitat i en tots els aspectes de la societat, siguin lliurement acceptats i estiguin a la disposició de les persones discapacitades al més prop possible de la seva comunitat, fins i tot a les zones rurals.
2. Els estats part promouen el desenvolupament de la formació inicial i contínua per als professionals i el personal que treballen en els serveis d’adaptació i rehabilitació.
3. Els estats part promouen la disponibilitat, el coneixement i l’ús d’aparells i tecnologies de suport concebuts per a les persones discapacitades que faciliten l’adaptació i la rehabilitació.

Article 27 Treball i ocupació
1. Els estats part reconeixen el dret de les persones discapacitades a treballar, en igualtat de condicions amb les altres, i especialment a tenir l’oportunitat de guanyar-se la vida mitjançant un treball lliurement triat o acceptat en un mercat i un entorn laborals que siguin oberts, inclusius i accessibles a les persones discapacitades. Els estats part garanteixen i promouen l’exercici del dret al treball, fins i tot per a les persones que han adquirit una discapacitat durant l’ocupació, adoptant mesures apropiades, incloent-hi mesures legislatives, especialment per:
a) Prohibir la discriminació per motius de discapacitat pel que fa a totes les qüestions relatives a qualsevol forma d’ocupació, especialment les condicions de selecció, contractació i ocupació, la continuïtat en el lloc de treball, la promoció professional i les condicions de seguretat i higiene en el treball;
b) Protegir el dret de les persones discapacitades, en igualtat de condicions amb les altres, a beneficiar-se de condicions de treball justes i favorables i, en particular, la igualtat d’oportunitats i de remuneració per treball d’igual valor, la seguretat i la higiene al lloc de treball, la protecció contra l’assetjament i la reparació dels greuges soferts;
c) Assegurar que les persones discapacitades puguin exercir els seus drets laborals i sindicals, en igualtat de condicions amb les altres;
d) Permetre que les persones discapacitades tinguin un accés efectiu a programes d’orientació tècnica i professional, serveis de col·locació i serveis de formació professional i contínua que s’ofereixen a la població en general;
e) Promoure les oportunitats laborals i la promoció professional de les persones discapacitades en el mercat laboral, i donar-los suport per a la recerca i l’obtenció d’una feina, el manteniment i la reincorporació a aquesta;
f) Promoure les oportunitats d’exercir una activitat independent, l’esperit d’empresa, l’organització de cooperatives i la creació d’empreses;
g) Donar feina a persones discapacitades en el sector públic;
h) Promoure l’ocupació de persones discapacitades en el sector privat mitjançant les polítiques i les mesures apropiades, que poden incloure programes d’acció positiva, incentius i altres mesures;
i) Vetllar perquè es facin les adaptacions raonables a favor de les persones discapacitades en els llocs de treball;
j) Afavorir l’adquisició per part de les persones discapacitades d’una experiència professional en el mercat de treball general;
k) Promoure programes de rehabilitació tècnica i professional, manteniment de la feina i reincorporació a la feina dirigits a persones discapacitades.
2. Els estats part vetllen perquè les persones discapacitades no siguin sotmeses a esclavitud ni servitud i perquè estiguin protegides, en igualtat de condicions amb les altres, contra el treball forçós o obligatori.

Article 28 Nivell de vida adequat i protecció social
1. Els estats part reconeixen el dret de les persones discapacitades a un nivell de vida adequat per a elles i les seves famílies, en especial alimentació, vestit i habitatge adequats, i a la millora contínua de les seves condicions de vida, i prenen les mesures apropiades per protegir i promoure l’exercici d’aquest dret sense discriminació per motius de discapacitat.
2. Els estats part reconeixen el dret de les persones discapacitades a la protecció social i a gaudir d’aquest dret sense discriminació per motius de discapacitat, i prenen les mesures apropiades per protegir i promoure l’exercici d’aquest dret, incloent-hi les mesures destinades a:
a) Assegurar l’accés de les persones discapacitades, en condicions d’igualtat, a serveis d’aigua potable i a serveis, aparells, accessoris i altres tipus d’assistència que responguin a les necessitats relacionades amb la seva discapacitat que siguin adequats i assequibles;
b) Assegurar l’accés de les persones discapacitades, en particular les dones, les nenes i les persones grans amb discapacitat, a programes de protecció social i de reducció de la pobresa;
c) Assegurar l’accés de les persones discapacitades i de les seves famílies que visquin en situacions de pobresa a l’assistència pública per sufragar les despeses relacionades amb la seva discapacitat, especialment les despeses per assegurar-los una formació, assessorament psicològic, assistència financera o serveis d’atenció temporals;
d) Assegurar l’accés de les persones discapacitades a programes d’habitatges socials;
e) Assegurar l’accés en igualtat de condicions de les persones discapacitades a programes i prestacions de jubilació.

Article 29 Participació en la vida política i pública Els estats part garanteixen a les persones discapacitades els drets polítics i la possibilitat d’exercir-los en igualtat de condicions amb les altres, i es comprometen a:
a) Assegurar que les persones discapacitades puguin participar plenament i efectivament en la vida política i pública en igualtat de condicions amb les altres, directament o a través de representants lliurement elegits, especialment que tinguin el dret i la possibilitat de votar i ser elegides, i a aquest efecte els estats part, entre altres mesures:
i) Vetllen perquè els procediments, les instal·lacions i els materials electorals siguin adequats, accessibles i fàcils d’entendre i utilitzar; ii) Protegeixen el dret de les persones discapacitades a emetre el seu vot en secret i sense intimidació en eleccions i referèndums públics, i a presentar-se a les eleccions, exercir efectivament càrrecs electes i ocupar funcions públiques a tots els nivells de l’estat, i faciliten, si escau, l’ús de tecnologies de suport i noves tecnologies; iii) Garanteixen la lliure expressió de la voluntat de les persones discapacitades com a electors, i a aquesta fi, quan sigui necessari i a petició d’elles, els permeten que una persona de la seva elecció els presti assistència per votar;
b) Promoure activament un entorn en el qual les persones discapacitades puguin participar plenament i efectivament en la direcció dels afers públics, sense discriminació i en igualtat de condicions amb les altres, i fomentar la seva participació en els afers públics mitjançant, especialment:
i) La seva participació en organitzacions no governamentals i associacions relacionades amb la vida pública i política del país, i en les activitats i l’administració dels partits polítics; ii) La constitució d’organitzacions de persones discapacitades que representin aquestes persones en l’àmbit internacional, nacional, regional i local, i la seva incorporació a aquestes organitzacions.

Article 30 Participació en la vida cultural i recreativa, l’oci i l’esport
1. Els estats part reconeixen el dret de les persones discapacitades a participar, en igualtat de condicions amb les altres, en la vida cultural, i prenen totes les mesures apropiades per assegurar que les persones discapacitades:
a) Tinguin accés als productes culturals en formats accessibles;
b) Tinguin accés a les emissions de televisió, pel·lícules, teatre i altres activitats culturals en formats accessibles;
c) Tinguin accés a llocs on s’ofereixin activitats culturals, com ara teatres, museus, cinemes, biblioteques i serveis turístics i, en la mesura que es pugui, tinguin accés als monuments i els llocs d’importància cultural nacional.
2. Els estats part prenen les mesures apropiades perquè les persones discapacitades tinguin la possibilitat de desenvolupar i realitzar el seu potencial creatiu, artístic i intel·lectual, no només en el seu propi interès, sinó també per a l’enriquiment de la societat.
3. Els estats part prenen totes les mesures apropiades, de conformitat amb el dret internacional, a fi d’assegurar que les lleis de protecció dels drets de propietat intel·lectual no constitueixin un obstacle excessiu o discriminatori per a l’accés de les persones discapacitades als productes culturals.
4. Les persones discapacitades tenen dret, en igualtat de condicions amb les altres, al reconeixement i el suport de la seva identitat cultural i lingüística específica, incloent-hi el llenguatge de signes i la cultura dels sords.
5. A fi que les persones discapacitades puguin participar en igualtat de condicions amb les altres en activitats recreatives, de lleure i esportives, els estats part prenen les mesures apropiades per:
a) Encoratjar i promoure la participació, en la mesura que es pugui, de les persones discapacitades en les activitats esportives generals a tots els nivells;
b) Assegurar que les persones discapacitades tinguin la possibilitat d’organitzar i desenvolupar activitats esportives i recreatives específiques per a elles i de participar en aquestes activitats i, a aquest efecte, encoratjar que se’ls ofereixi, en igualtat de condicions amb les altres, els mitjans d’entrenament, la formació i els recursos adequats;
c) Assegurar que les persones discapacitades tinguin accés a les instal·lacions on tenen lloc les activitats esportives, recreatives i turístiques;
d) Assegurar que els infants discapacitats puguin participar, en igualtat de condicions amb els altres infants, en activitats lúdiques, recreatives, de lleure i esportives, incloent-hi les que es duguin a terme dins del sistema escolar;
e) Assegurar que les persones discapacitades tinguin accés als serveis de persones i organismes que organitzen activitats recreatives, turístiques, de lleure i esportives.

Article 31 Estadístiques i recollida de dades
1. Els estats part es comprometen a recollir informacions adequades, incloent-hi dades estadístiques i resultats d’investigacions, que els permetin formular i aplicar polítiques a fi de donar efecte a aquest Conveni. Els processos de recollida i conservació d’aquesta informació respecten:
a) Les garanties legals, incloent-hi les que es deriven de la legislació sobre la protecció de dades, a fi d’assegurar la confidencialitat i el respecte de la vida privada de les persones discapacitades;
b) Les normes acceptades internacionalment per protegir els drets humans i les llibertats fonamentals, i els principis ètics que regeixen la recollida i la utilització de les estadístiques.
2. La informació recollida de conformitat amb aquest article es desglossa, si escau, i s’utilitza com a ajuda per avaluar el compliment per part dels estats part de les seves obligacions conforme a aquest Conveni, així com per identificar i eliminar els obstacles a què s’enfronten les persones discapacitades en l’exercici dels seus drets.
3. Els estats part tenen la responsabilitat de difondre aquestes estadístiques per tal que siguin accessibles per a les persones discapacitades i altres persones.

Article 32 Cooperació internacional
1. Els estats part reconeixen la importància de la cooperació internacional i la seva promoció, en suport dels esforços en l’àmbit nacional per fer efectius l’objecte i les finalitats d’aquest Conveni, i prenen les mesures apropiades i efectives a aquest efecte, entre els mateixos estats i, si escau, en partenariat amb les organitzacions internacionals i regionals competents i la societat civil, en particular les organitzacions de persones discapacitades. Els estats part poden prendre mesures especialment destinades a:
a) Vetllar perquè la cooperació internacional, incloent-hi els programes internacionals de desenvolupament, tingui en compte les persones discapacitades i els sigui accessible;
b) Facilitar i donar suport al reforçament de la capacitat, especialment intercanviant i compartint informació, experiències, programes de formació i pràctiques de referència;
c) Facilitar la cooperació en la investigació i l’accés als coneixements científics i tècnics;
d) Proporcionar, si escau, assistència tècnica i ajuda econòmica, fins i tot facilitant l’accés a tecnologies accessibles i d’assistència i compartint aquestes tecnologies, i mitjançant la seva transferència.
2. Les disposicions d’aquest article s’apliquen sense perjudici de les obligacions que incumbeixen a cada estat part en virtut d’aquest Conveni.

Article 33 Aplicació i seguiment en l’àmbit nacional
1. Els estats part, de conformitat amb el seu sistema organitzatiu, designen un o diversos punts de contacte per a les qüestions relatives a l’aplicació d’aquest Conveni i consideren detingudament la possibilitat de crear o designar, en el si de la seva administració, un dispositiu de coordinació que s’encarregui de facilitar les accions relacionades amb la seva aplicació en els diferents sectors i a diferents nivells.
2. Els estats part, de conformitat amb els seus ordenaments jurídics i administratius, mantenen, reforcen, designen o creen, a escala nacional, un dispositiu que consti d’un o diversos mecanismes independents, segons convingui, per promoure, protegir i supervisar l’aplicació d’aquest Conveni. En designar o crear aquest mecanisme, els estats part tenen en compte els principis aplicables a l’estatut i el funcionament de les institucions nacionals de protecció i promoció dels drets humans.
3. La societat civil, i en particular les persones discapacitades i les organitzacions que les representen, s’integra i participa plenament en el procés de seguiment.

Article 34 Comitè sobre els drets de les persones discapacitades
1. Es crea un Comitè sobre els Drets de les Persones Discapacitades (en endavant, “el Comitè”), que s’ocupa de les funcions definides a continuació.
2. El Comitè consta, en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Conveni, de dotze experts. Quan el Conveni obtingui seixanta ratificacions o adhesions addicionals, la composició del Comitè s’incrementarà en sis membres més, amb la qual cosa arribarà a la composició màxima de divuit membres.
3. Els membres del Comitè ho són a títol personal i són persones d’una gran integritat moral i reconeguda competència i experiència en l’àmbit en què s’aplica aquest Conveni. Es convida els estats part, quan designin els seus candidats, a tenir degudament en compte la disposició de l’apartat 3 de l’article 4 d’aquest Conveni.
4. Els membres del Comitè són elegits pels estats part, tenint en compte els principis de distribució geogràfica equitativa, la representació de les diferents formes de civilització i els principals ordenaments jurídics, una representació de sexe equilibrada i la participació d’experts amb discapacitat.
5. Els membres del Comitè s’elegeixen mitjançant el vot secret a partir d’una llista de candidats designats pels estats part d’entre els seus nacionals en les reunions de la Conferència dels estats part. En aquestes reunions, en les quals el quòrum està constituït per dos terços dels estats part, els candidats elegits per al Comitè són els que obtenen el nombre més gran de vots i una majoria absoluta de vots dels representants dels estats part presents i votants.
6. L’elecció inicial tindrà lloc en un termini de sis mesos a partir de la data d’entrada en vigor d’aquest Conveni. Almenys quatre mesos abans de la data de cada elecció, el secretari general de les Nacions Unides invitarà per escrit els estats part perquè presentin els seus candidats en un termini de dos mesos. El secretari general prepararà després una llista en la qual figuraran, per ordre alfabètic, els candidats així proposats, amb indicació dels estats part que els hagin proposat, i la comunicarà als estats part en aquest Conveni.
7. Els membres del Comitè s’elegeixen per quatre anys. Poden ser reelegits un cop. No obstant això, el mandat de sis dels membres elegits en la primera elecció expira al cap de dos anys; immediatament després de la primera elecció, els noms d’aquests sis membres seran trets a la sort pel president de la reunió a què fa referència l’apartat 5 d’aquest article.
8. L’elecció dels altres sis membres del Comitè es farà amb motiu de les eleccions ordinàries, de conformitat amb les disposicions d’aquest article.
9. En el cas de defunció o dimissió d’un membre del Comitè, o si per alguna altra causa un membre declara que no pot continuar exercint les seves funcions, l’estat part que va presentar la seva candidatura ha de nomenar un altre expert que posseeixi les qualificacions i reuneixi les condicions que esmenten les disposicions pertinents d’aquest article per ocupar el lloc vacant fins a l’expiració del mandat.
10. El Comitè adopta el seu reglament intern.
11. El secretari general de l’Organització de les Nacions Unides posa a la disposició del Comitè el personal i els mitjans materials que siguin necessaris per acomplir d’una manera efectiva les funcions del Comitè en virtut d’aquest Conveni, i convoca la seva primera reunió.
12. Amb l’aprovació de l’Assemblea General de les Nacions Unides, els membres del Comitè perceben emoluments a càrrec dels recursos de l’Organització de les Nacions Unides en les condicions que fixi l’Assemblea General, tenint en compte la importància de les funcions del Comitè.
13. Els membres del Comitè es beneficien de les facilitats, els privilegis i les immunitats que es concedeixen als experts que realitzen missions per a les Nacions Unides, de conformitat amb el que disposen les seccions pertinents del Conveni sobre els privilegis i les immunitats de les Nacions Unides.

Article 35 Informes dels estats part
1. Cada estat part presenta al Comitè, mitjançant el secretari general de les Nacions Unides, un informe detallat sobre les mesures que hagi adoptat per complir les seves obligacions en virtut d’aquest Conveni i sobre els progressos realitzats a aquest efecte en el termini de dos anys a comptar de l’entrada en vigor d’aquest Conveni en l’estat part corresponent.
2. Posteriorment, els estats part presenten informes complementaris almenys cada quatre anys, i tots els informes que sol·liciti el Comitè.
3. El Comitè adopta, si escau, les directrius relatives al contingut dels informes.
4. Els estats part que han presentat un informe inicial detallat al Comitè no han de repetir, en els seus informes posteriors, la informació prèviament facilitada. Es convida els estats part que, quan preparin informes per al Comitè, ho facin mitjançant un procediment obert i transparent i tinguin en compte degudament el que disposa l’apartat 3 de l’article 4 d’aquest Conveni.
5. Els informes poden indicar els factors i les dificultats que afecten el compliment de les obligacions establertes per aquest Conveni.

Article 36 Examen dels informes
1. El Comitè examina tots els informes, fa els suggeriments i les recomanacions de caràcter general que estimi oportuns respecte als informes i els remet a l’estat part corresponent. Aquest estat part pot respondre enviant al Comitè tota la informació que consideri útil. El Comitè pot sol·licitar als estats part informació complementària relativa a l’aplicació d’aquest Conveni.
2. Si un estat part es demora considerablement en la presentació d’un informe, el Comitè pot notificar-li la necessitat d’examinar l’aplicació d’aquest Conveni en el dit estat part, sobre la base d’una informació fiable que el Comitè tingui a la seva disposició, llevat que l’informe pertinent no li sigui presentat en un termini de tres mesos des de la notificació. El Comitè convidarà l’estat part interessat a participar en aquest examen. Si l’estat part respon presentant el seu informe, s’aplicaran les disposicions de l’apartat 1 d’aquest article.
3. El secretari general de l’Organització de les Nacions Unides comunica els informes a tots els estats part.
4. Els estats part donen una àmplia difusió pública als seus informes als seus propis països i faciliten l’accés del públic als suggeriments i les recomanacions generals a què han donat lloc.
5. El Comitè transmet, si ho considera necessari, a les agències especialitzades, els fons i els programes de les Nacions Unides, així com a altres òrgans competents, els informes dels estats part que contenen una sol·licitud o que indiquen una necessitat d’assessorament o assistència tècnica, acompanyats, si escau, de les seves observacions i recomanacions sobre aquesta sol·licitud o indicació, a fi de poder ser respost.

Article 37 Cooperació entre els estats part i el Comitè
1. Els estats part cooperen amb el Comitè i ajuden els seus membres a complir el seu mandat.
2. En la seva relació amb els estats part, el Comitè prendrà degudament en consideració els mitjans per reforçar la capacitat nacional a l’hora d’aplicar aquest Conveni, especialment mitjançant la cooperació internacional.

Article 38 Relació del Comitè amb altres òrgans Per promoure l’aplicació efectiva d’aquest Conveni i encoratjar la cooperació internacional en l’àmbit del Conveni:
a) Les agències especialitzades i altres òrgans de les Nacions Unides tenen dret a fer-se representar en l’examen de l’aplicació de les disposicions d’aquest Conveni que entrin dins el seu mandat. El Comitè pot convidar també les agències especialitzades i altres òrgans que consideri apropiats per proporcionar assessorament especialitzat sobre l’aplicació del Conveni en els àmbits que corresponguin als seus mandats respectius. El Comitè pot convidar les agències especialitzades i altres òrgans de les Nacions Unides a presentar-li informes sobre l’aplicació del Conveni en els sectors que corresponguin al seu àmbit d’activitat;
b) En exercici del seu mandat, el Comitè consulta, segons ho consideri oportú, altres òrgans pertinents creats pels tractats internacionals relatius als drets humans, per tal de garantir la coherència de les seves directrius en matèria d’elaboració d’informes, suggeriments i recomanacions generals respectives i evitar la duplicació i la superposició de tasques en l’exercici de les seves funcions.

Article 39 Informe del Comitè El Comitè informa cada dos anys l’Assemblea General i el Consell econòmic i social sobre les seves activitats i pot fer suggeriments i recomanacions de caràcter general basats en l’examen dels informes i les dades rebudes dels estats part. Aquests suggeriments i recomanacions de caràcter general s’inclouen en l’informe del Comitè, acompanyats, si escau, de les observacions dels estats part.

Article 40 Conferència dels estats part
1. Els estats part es reuneixen regularment en una Conferència dels estats part per examinar qualsevol assumpte relatiu a l’aplicació d’aquest Conveni.
2. El secretari general de l’Organització de les Nacions Unides convocarà la Conferència dels estats part en un termini màxim de sis mesos a comptar de l’entrada en vigor d’aquest Conveni. Les reunions posteriors seran convocades cada dos anys pel secretari general o quan ho decideixi la Conferència dels estats part.

Article 41 Dipositari El Secretari general de l’Organització de les Nacions Unides és el dipositari d’aquest Conveni.

Article 42 Signatura Aquest Conveni està obert a la signatura de tots els estats i les organitzacions d’integració regional a la seu de l’Organització de les Nacions Unides, a Nova York, a partir del 30 de març del 2007.

Article 43 Consentiment a obligar-se Aquest Conveni se sotmet a la ratificació dels estats signataris i a la confirmació oficial de les organitzacions d’integració regional que l’hagin signat. Estarà obert a l’adhesió de qualsevol estat o organització d’integració regional que no l’hagi signat.

Article 44 Organitzacions d’integració regional
1. Per “organització d’integració regional” s’entén una organització constituïda per estats sobirans d’una regió determinada a la qual els seus estats membres han transferit les competències respecte de les qüestions que regeix aquest Conveni. Aquestes organitzacions indiquen, en els seus instruments de confirmació formal o adhesió, l’abast de la seva competència en les qüestions que regeix aquest Conveni. Posteriorment, notifiquen al dipositari qualsevol modificació substancial de l’àmbit de la seva competència.
2. En aquest Conveni, les referències als “estats part” s’apliquen a aquestes organitzacions dins el límit de la seva competència.
3. A l’efecte de l’apartat 1 de l’article 45 i els apartats 2 i 3 de l’article 47 d’aquest Conveni, no es té en compte cap instrument dipositat per una organització d’integració regional.
4. Les organitzacions d’integració regional, en els àmbits que siguin de la seva competència, per exercir el seu dret de vot en la Conferència dels estats part, disposen d’un nombre de vots igual al nombre dels seus estats membres que siguin part en aquest Conveni. Aquestes organitzacions no exerceixen el seu dret de vot si els seus estats membres exerceixen el seu, i viceversa.

Article 45 Entrada en vigor
1. Aquest Conveni entrarà en vigor el trentè dia a partir de la data en què hagi estat dipositat el vintè instrument de ratificació o adhesió.
2. Per cadascun dels estats o organitzacions d’integració regional que ratifiqui o confirmi formalment aquest Conveni, o que s’hi adhereixi després del dipòsit del vintè instrument de ratificació o adhesió, el Conveni entrarà en vigor el trentè dia a partir de la data en què aquest estat o organització hagi dipositat el seu instrument de ratificació, adhesió o confirmació formal.

Article 46 Reserves
1. No es permeten les reserves que siguin incompatibles amb l’objecte i la finalitat d’aquest Conveni.
2. Les reserves poden ser retirades en qualsevol moment.

Article 47 Esmenes
1. Qualsevol estat part pot proposar una esmena a aquest Conveni i presentar-la al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides. El secretari general comunica les esmenes proposades als estats part, i els demana que li notifiquin si desitgen que es convoqui una Conferència dels estats part amb la finalitat d’examinar les propostes i pronunciar-s’hi. Si, dins els quatre mesos següents a la data d’aquesta notificació, almenys un terç dels estats part es pronuncia a favor de la convocatòria de la Conferència, el secretari general la convoca sota els auspicis de l’Organització de les Nacions Unides. Qualsevol esmena adoptada per una majoria dels dos terços dels estats part presents i votants se sotmet a l’Assemblea General de les Nacions Unides perquè sigui aprovada i, posteriorment, a tots els estats part perquè l’acceptin.
2. Qualsevol esmena adoptada i aprovada de conformitat amb l’apartat 1 d’aquest article entra en vigor el trentè dia a partir de la data en què el nombre d’instruments d’acceptació dipositats arribi als dos terços del nombre d’estats part que hi havia en la data d’adopció de l’esmena. Posteriorment, l’esmena entrarà en vigor per a qualsevol estat part el trentè dia en què aquest estat hagi dipositat el seu instrument d’acceptació. L’esmena només és vinculant per als estats part que l’han acceptada.
3. Si la Conferència dels estats part així ho decideix per consens, una esmena adoptada i aprovada de conformitat amb l’apartat 1 d’aquest article que guardi relació exclusivament amb els articles 34, 38, 39 i 40 entra en vigor per a tots els estats part el trentè dia a partir de la data en què el nombre d’instruments d’acceptació dipositats arribi als dos terços del nombre d’estats part que hi havia el dia de l’adopció de l’esmena.

Article 48 Denúncia Qualsevol estat part pot denunciar aquest Conveni mitjançant una notificació per escrit dirigida al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides. La denúncia tindrà efecte un any després de la data en què el secretari general hagi rebut la notificació.

Article 49 Format accessible El text d’aquest Conveni es difondrà en formats accessibles.

Article 50 Textos fefaents Els textos en anglès, àrab, xinès, espanyol, francès i rus d’aquest Conveni són igualment fefaents.

EN TESTIMONI DE LA QUAL COSA, els plenipotenciaris sotasignats, degudament habilitats pels seus governs respectius, han signat aquest Conveni. Situació del Conveni relatiu als drets de les persones discapacitades Actualització: 29 de maig del 2013 Estats Signatura Ratificació Afganistan 18 de setembre del 2012 a Àfrica del Sud 30 de març del 2007 30 de novembre del 2007 Albània 22 de desembre del 2009 11 de febrer del 2013 Alemanya 30 de març del 2007 24 de febrer del 2009 Algèria 30 de març del 2007 4 de desembre del 2007 Andorra 27 d’abril del 2007 Antigua i Barbuda 30 de març del 2007 Aràbia saudita 24 de juny del 2008 a Argentina 30 de març del 2007 2 de setembre del 2008 Armènia 30 de març del 2007 22 de setembre del 2010 Austràlia 30 de març del 2007 17 de juliol del 2008 Àustria 30 de març del 2007 26 de setembre del 2008 Azerbaidjan 9 de gener del 2008 28 de gener del 2009 Bahrain 25 de juny del 2007 22 de setembre del 2011 Bangladesh 9 de maig del 2007 30 de novembre del 2007 Barbados 19 de juliol del 2007 27 de febrer del 2013 Bèlgica 30 de març del 2007 2 de juliol del 2009 Belize 9 de maig del 2011 2 de juny del 2011 Benín 8 de febrer del 2008 5 de juliol del 2012 Bhutan 21 de setembre del 2010 Bolívia 13 d’agost del 2007 16 de novembre del 2009 Bòsnia Hercegovina 29 de juliol del 2009 12 de març del 2010 Brasil 30 de març del 2007 1 d’agost del 2008 Brunei-Darussalam 18 de desembre del 2007 Bulgària 27 de setembre del 2007 22 de març del 2012 Burkina Faso 23 de maig del 2007 23 de juliol del 2009 Burundi 26 d’abril del 2007 Cambotja 1 d’octubre del 2007 20 de desembre del 2012 Camerun 1 d’octubre del 2008 Canadà 30 de març del 2007 11 de març del 2010 Cap Verd 30 de març del 2007 10 d’octubre del 2011 Colòmbia 30 de març del 2007 10 de maig del 2011 Comores 26 de setembre del 2007 Congo 30 de març del 2007 Costa d’ivori 7 de juny del 2007 Costa Rica 30 de març del 2007 1 d’octubre del 2008 Croàcia 30 de març del 2007 15 d’agost del 2007 Cuba 26 d’abril del 2007 6 de setembre del 2007 Dinamarca 30 de març del 2007 24 de juliol del 2009 Djibouti 18 de juny del 2012 a Dominica 30 de març del 2007 1 d’octubre del 2012 Egipte 4 d’abril del 2007 14 d’abril del 2008 El Salvador 30 de març del 2007 14 de desembre del 2007 Emirats Àrabs Units 8 de febrer del 2008 19 de març del 2010 Equador 30 de març del 2007 3 d’abril del 2008 Eslovàquia 26 de setembre del 2007 26 de maig del 2010 Eslovènia 30 de març del 2007 24 d’abril del 2008 Espanya 30 de març del 2007 3 de desembre del 2007 Estats Units (EUA) 30 de juliol del 2009 Estònia 25 de setembre del 2007 30 de maig del 2012 Etiòpia 30 de març del 2007 7 de juliol del 2010 Macedònia 30 de març del 2007 29 de desembre del 2011 Fiji 2 de juny del 2010 Filipines 25 de setembre del 2007 15 d’abril del 2008 Finlàndia 30 de març del 2007 França 30 de març del 2007 18 de febrer del 2010 Gabon 30 de març del 2007 1 d’octubre del 2007 Geòrgia 10 de juliol del 2009 Ghana 30 de març del 2007 31 de juliol del 2012 Granada 12 de juliol del 2010 Grècia 30 de març del 2007 31 de maig del 2012 Guatemala 30 de març del 2007 7 d’abril del 2009 Guinea 16 de maig del 2007 8 de febrer del 2008 Guyana 11 d’abril del 2007 Haití 23 de juliol del 2009 a Hondures 30 de març del 2007 14 d’abril del 2008 Hongria 30 de març del 2007 20 de juliol del 2007 Iemen 30 de març del 2007 26 de març del 2009 Illes Cook 8 de maig del 2009 a Illes Salomó 23 de setembre del 2008 Índia 30 de març del 2007 1 d’octubre del 2007 Indonèsia 30 de març del 2007 30 de novembre del 2011 Iran, república Islàmica d’ 23 d’octubre del 2009 a Iraq 20 de març del 2013 a Irlanda 30 de març del 2007 Islàndia 30 de març del 2012 Israel 30 de març del 2007 28 de setembre del 2012 Itàlia 30 de març del 2007 15 de maig del 2009 Jamaica 30 de març del 2007 30 de març del 2007 Japó 28 de setembre del 2007 Jordània 30 de març del 2007 31 de març del 2008 Kazakhstan 11 de desembre del 2008 Kenya 30 de març del 2007 19 de maig del 2008 Kirguizistan 21 de setembre del 2011 Lesotho 2 de desembre del 2008 a Letònia 18 de juliol del 2008 1 de març del 2010 Líban 14 de juny del 2007 Libèria 30 de març del 2007 26 de juliol del 2012 Líbia 1 de maig del 2008 Lituània 30 de març del 2007 18 d’agost del 2010 Luxemburg 30 de març del 2007 26 de setembre del 2011 Madagascar 25 de setembre del 2007 Malàisia 8 d’abril del 2008 19 de juliol del 2010 Malawi 27 de setembre del 2007 27 d’agost del 2009 Maldives 2 d’octubre del 2007 5 d’abril del 2010 Mali 15 de maig del 2007 7 d’abril del 2008 Malta 30 de març del 2007 10 d’octubre del 2012 Marroc 30 de març del 2007 8 d’abril del 2009 Maurici 25 de setembre del 2007 8 de gener del 2010 Mauritània 3 d’abril del 2012 a Mèxic 30 de març del 2007 17 de desembre del 2007 Micronèsia, Estats federats de 23 de setembre del 2011 Moçambic 30 de març del 2007 30 de gener del 2012 Mònaco 23 de setembre del 2009 Mongòlia 13 de maig del 2009 a Montenegro 27 de setembre del 2007 2 de novembre del 2009 Myanmar 7 de desembre del 2011 a Namíbia 25 d’abril del 2007 4 de desembre del 2007 Nauru 27 de juny del 2012 a Nepal 3 de gener del 2008 7 de maig del 2010 Nicaragua 30 de març del 2007 7 de desembre del 2007 Níger 30 de març del 2007 24 de juny del 2008 Nigèria 30 de març del 2007 24 de setembre del 2010 Noruega 30 de març del 2007 Nova Zelanda 30 de març del 2007 25 de setembre del 2008 Oman 17 de març del 2008 6 de gener del 2009 Països Baixos 30 de març del 2007 Pakistan 25 de setembre del 2008 5 de juliol del 2011 Palau 20 de setembre del 2011 Panamà 30 de març del 2007 7 d’agost del 2007 Papuàsia Nova Guinea 2 de juny del 2011 Paraguai 30 de març del 2007 3 de setembre del 2008 Perú 30 de març del 2007 30 de gener del 2008 Polònia 30 de març del 2007 25 de setembre del 2012 Portugal 30 de març del 2007 Qatar 9 de juliol del 2007 13 de maig del 2008 Regne Unit 30 de març del 2007 8 de juny del 2009 República Àrab Síria 30 de març del 2007 10 de juliol del 2009 República Centreafricana 9 de maig del 2007 República de Corea 30 de març del 2007 11 de desembre del 2008 República de Moldàvia 30 de març del 2007 21 de setembre del 2010 República democràtica popular de Laos 15 de gener del 2008 25 de setembre del 2009 República dominicana 30 de març del 2007 18 d’agost del 2009 República Txeca 30 de març del 2007 28 de setembre del 2009 República Unida de Tanzània 30 de març del 2007 10 de novembre del 2009 Romania 26 de setembre del 2007 31 de gener del 2011 Ruanda 15 de desembre del 2008 a Rússia 24 de setembre del 2008 25 de setembre del 2012 Saint Lucia 22 de setembre del 2011 Sant Marí 30 de març del 2007 22 de febrer del 2008 Sant Vincent i Granadina 29 d’octubre del 2010 a Senegal 25 d’abril del 2007 7 de setembre del 2010 Sèrbia 17 de desembre del 2007 31 de juliol del 2009 Seychelles 30 de març del 2007 2 d’octubre del 2009 Sierra Leone 30 de març del 2007 4 d’octubre del 2010 Singapur 30 de novembre del 2012 Sri Lanka 30 de març del 2007 Sudan 30 de març del 2007 24 d’abril del 2009 Suècia 30 de març del 2007 15 de desembre del 2008 Surinam 30 de març del 2007 Swazilàndia 25 de setembre del 2007 24 de setembre del 2010 Tailàndia 30 de març del 2007 29 de juliol del 2008 Togo 23 de setembre del 2008 1 de març del 2011 Tonga 15 de novembre del 2007 Trinitat i Tobago 27 de setembre del 2007 Tunísia 30 de març del 2007 2 d’abril del 2008 Turkmenistan 4 de setembre del 2008 a Turquia 30 de març del 2007 28 de setembre del 2009 Txad 26 de setembre del 2012 Ucraïna 24 de setembre del 2008 4 de febrer del 2010 Uganda 30 de març del 2007 25 de setembre del 2008 Unió Europea 30 de març del 2007 23 de desembre del 2010 c Uruguai 3 d’abril del 2007 11 de febrer del 2009 Uzbekistan 27 de febrer del 2009 Vanuatu 17 de maig del 2007 23 d’octubre del 2008 Vietnam 22 d’octubre del 2007 Xile 30 de març del 2007 29 de juliol del 2008 Xina 30 de març del 2007 1 d’agost del 2008 Xipre 30 de març del 2007 27 de juny del 2011 Zàmbia 9 de maig del 2008 1 de febrer del 2010 Declaracions i reserves (Si no hi ha cap indicació abans del text, la data de recepció és la de la ratificació, la confirmació formal o l’adhesió.) Austràlia Declaració: Austràlia reconeix que les persones amb discapacitat tenen capacitat jurídica en igualtat de condicions amb les altres en tots els aspectes de la vida. Austràlia entén que la Convenció autoritza uns acords que preveuen el suport total o la substitució en la presa de decisions, i que una decisió en nom d’una persona només es pot prendre en els casos en què aquests acords siguin necessaris, com a últim recurs i amb reserva de garanties. Austràlia reconeix que qualsevol persona amb discapacitat té dret que es respecti la seva integritat física i mental en igualtat de condicions amb les altres. Austràlia entén, a més, que la Convenció autoritza l’assistència o el tractament obligatori, incloent-hi les mesures preses per tractar una discapacitat mental, quan aquest tractament sigui necessari, com a últim recurs i amb reserva de garanties. Austràlia reconeix el dret de les persones amb discapacitat a la llibertat de desplaçament, a la llibertat per triar la seva residència i a una nacionalitat, en igualtat de condicions amb les altres. Austràlia entén, d’altra banda, que la Convenció no dóna dret a una persona a entrar o a quedar-se en un país del qual no és resident, i que no modifica en res les exigències sanitàries d’Austràlia respecte de no-residents que pretenen entrar o quedar-se a Austràlia, quan aquestes exigències es basin en criteris legítims, objectius i raonables. Azerbaidjan Declaració: La República de l’Azerbaidjan declara que li és impossible garantir la conformitat amb les disposicions de la Convenció als seus territoris ocupats per la República d’Armènia fins que aquests territoris no siguin alliberats d’aquesta ocupació. Bèlgica Declaració en el moment de la signatura: «Aquesta signatura compromet igualment la comunitat francesa, la comunitat flamenca, la comunitat germanòfona, la regió valona, la regió flamenca i la regió de Brussel·les capital.» Canadà Declaració i reserva: «El Canadà reconeix que es pressuposa que les persones amb discapacitat posseeixen plena capacitat jurídica en totes les activitats de la seva vida, sobre una base d’igualtat respecte de les altres. El Canadà entén que l’article 12 permet unes mesures de suport i representació en relació amb l’exercici de la capacitat jurídica en circumstàncies adequades i conformes amb el que disposa la llei. En la mesura en què l’article 12 es pugui interpretar en el sentit que imposi l’eliminació de totes les mesures de representació en relació amb l’exercici de la capacitat jurídica, el Canadà es reserva el dret de seguir utilitzant aquestes mesures en les circumstàncies adequades i amb subjecció al fet que vagin acompanyades de garanties adequades i efectives. En relació amb l’apartat 4 de l’article 12, el Canadà es reserva el dret de no sotmetre totes aquestes mesures a un control periòdic efectuat per un òrgan independent, quan aquestes mesures ja estiguin sotmeses a un control o a una sol·licitud. Segons la interpretació que fa el Canadà, l’apartat 2 de l’article 33 pren en consideració la situació dels estats federals, en què l’aplicació de la Convenció s’ha d’efectuar en més d’un àmbit de govern i a través de diversos mecanismes, inclosos els ja existents.» Xipre Reserva: Vist que la llei sobre les persones amb discapacitat, tal com ha estat harmonitzada amb la Directiva 2000/78/CE del Consell, del 27 de novembre de 2000, relativa a l’establiment d’un marc general per a la igualtat de tracte en el treball i l’ocupació, indica en l’apartat 3.A que la dita llei no s’aplica en matèria d’ocupació a:
a) Les forces armades, en la mesura en què la naturalesa del treball exigeixi unes aptituds particulars que no poden ser dutes a terme per les persones amb discapacitat; i
b) Les activitats professionals quan, a causa de la seva naturalesa o del context en què tenen lloc, una característica o una aptitud que no té una persona amb discapacitat sigui una necessitat absoluta, amb la condició que l’objectiu sigui legítim i la necessitat, proporcionada, tenint en compte la possibilitat d’adoptar mesures raonables, la República de Xipre declara que ratifica la Convenció amb una reserva respecte de l’article 27.1), en la mesura en què les disposicions d’aquest article entrin en conflicte amb les disposicions de l’aparat 3.A de la llei sobre les persones amb discapacitat. Egipte Declaració interpretativa en el moment de la signatura: La República Àrab d’Egipte declara que, segons la seva interpretació de l’article 12 de la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, quant al reconeixement de la personalitat jurídica en igualtat de condicions, i de conformitat amb el dret egipci, la noció de capacitat jurídica que estableix l’apartat 2 d’aquest article s’entén que es refereix, en el cas de les persones amb discapacitat mental, a la capacitat de gaudi i no a la capacitat d’exercici. El Salvador 5 Reserva formulada en el moment de la signatura i confirmada en el moment de la ratificació: El Govern de la República del Salvador subscriu la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat i el seu

Protocol opcional, adoptats per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 13 de desembre de 2006, en la mesura en què les disposicions d’aquests instruments no atemptin contra els reglaments, les normes i els principis enunciats en la Constitució de la República del Salvador ni els contravinguin, en particular els seus principis fonamentals. Estònia Declaració: La República d’Estònia interpreta que l’article 12 de la Convenció no prohibeix la restricció de la capacitat jurídica activa d’una persona quan aquesta exigència es deriva de l’aptitud de la persona per entendre i controlar els seus actes. La restricció dels drets d’una persona amb una capacitat jurídica activa limitada és conforme al dret intern de la República d’Estònia. França Declaracions: «La República Francesa declara que interpreta el terme “consentiment” que figura en l’article 15 de la Convenció en el sentit que li atorguen els instruments internacionals; en particular, els que afecten els drets humans i la biomedicina, i la seva legislació nacional, que és conforme a aquests instruments. Això significa que, pel que concerneix la recerca biomèdica, el terme “consentiment” remet a dos situacions diferents: 1) El consentiment atorgat per una persona capacitada per prestar el consentiment; i 2) En els casos de persones que no estan capacitades per prestar el seu consentiment, l’autorització donada pels seus representants o per una autoritat o un organisme designat a aquest efecte per la llei. La República Francesa considera que és important que les persones que no estan capacitades per prestar el seu consentiment lliurement i amb coneixement de causa gaudeixin d’una protecció especial sense que això impedeixi que es pugui procedir a una investigació mèdica a favor seu. Considera que, a més de l’autorització a què es refereix l’apartat 2 anterior, altres mesures de protecció, com les que estableixen els instruments internacionals esmentats anteriorment, constitueixen també part d’aquesta protecció. Pel que fa a l’article 29 de la Convenció, l’exercici del dret de vot és un component de la capacitat jurídica que no pot ser motiu de més restriccions que les que estableix l’article 12 de la Convenció i amb les condicions que aquest article disposa.» Grècia Reserva: Les disposicions que estableix l’apartat 1 de l’article 27 de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat no s’apliquen en matèria d’ocupació i treball a les forces armades i de seguretat en la mesura en què concerneixi una diferència de tracte per raó d’una discapacitat respecte a aquest servei, tal com estableix l’apartat 4 de l’article 8 de la Llei 3304/2005 relativa a l’aplicació del principi d’igualtat de tracte, adoptada en virtut de l’article 3, apartat 4, i l’article 4 de la Directiva 2000/78/CE del Consell, del 27 de novembre de 2000, relativa a l’establiment d’un marc general per a la igualtat de tracte en el treball i l’ocupació. Iran (República Islàmica de l’) 6 Declaració: […] pel que fa a l’article 46, la República Islàmica de l’Iran declara que no es considera vinculada per les disposicions de la Convenció que poden ser incompatibles amb les seves regles aplicables. Israel Reserva: L’Estat d’Israel formula una reserva pel que fa a les disposicions sobre el matrimoni que estipula la lletra
a) de l’apartat 1 de l’article 23 de la Convenció, en la mesura en què les lleis sobre la condició personal que són vigents a les diferents comunitats religioses d’Israel no s’ajustin a aquestes disposicions. Lituània Declaració: […] la República de Lituània declara que el concepte de «salut sexual i reproductiva», emprat en l’article 25.a) de la Convenció, no s’ha d’interpretar de manera que estableix nous drets humans i crea els compromisos internacionals pertinents de la República de Lituània. El contingut jurídic d’aquesta noció no inclou el suport, la incitació o la promoció de la interrupció de l’embaràs, l’esterilització i els procediments mèdics de les persones amb discapacitat, que poden provocar la discriminació per les característiques genètiques. Malàisia Declaració: Malàisia considera que els principis de no-discriminació i d’igualtat d’oportunitats enunciats en les lletres
b) i
e) de l’article 3, i en l’apartat 2 de l’article 5 de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat són essencials per al ple gaudi de tots els drets humans i les llibertats fonamentals de totes les persones amb discapacitat i per a la promoció del respecte de la seva dignitat intrínseca, i aplicarà i interpretarà aquests principis tenint en compte cada discapacitat i sense discriminació. Declara que la seva aplicació i interpretació de la Constitució federal de Malàisia en relació amb els principis de no-discriminació i d’igualtat d’oportunitats no poden ser contraris a les lletres
b) i
e) de l’article 3 i a l’apartat 2 de l’article 5 de la Convenció. Malàisia reconeix el valor de la participació de les persones amb discapacitat en la vida cultural i recreativa i en l’oci, de conformitat amb les disposicions de l’article 30 de la Convenció, i considera que el reconeixement d’aquestes disposicions és competència de la legislació nacional. Reserva: El Govern malaisi ratifica la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat amb la reserva que no es considera vinculat per les disposicions dels articles 15 i 18 de la Convenció. Malta Declaració interpretativa formulada en el moment de la ratificació: Pel que fa a l’article 25 de la Convenció, el Govern de Malta fa la declaració interpretativa següent: Malta considera que l’expressió «salut sexual i reproductiva», emprada en la lletra
a) de l’article 25 de la Convenció, no implica el reconeixement de noves obligacions de dret internacional, no crea dret a l’avortament i no es pot interpretar de manera que doni suport, avali o fomenti l’avortament. Malta considera, a més, que l’ús d’aquesta expressió té la sola intenció de destacar que, quan es presten serveis sanitaris, es fa sense discriminació fundada en la discapacitat. La legislació nacional de Malta considera il·legal la interrupció voluntària de l’embaràs. Reserves formulades en el moment de la ratificació: Pel que fa als subapartats
i) i iii) de la lletra
a) de l’article 29 de la Convenció, si el Govern de Malta està decididament compromès a fer que les persones amb discapacitat puguin participar efectivament i plenament en la vida política i en la vida pública, i puguin també exercir el dret d’emetre el seu vot en secret en eleccions i referèndums i de presentar-se en les eleccions, fa les reserves següents: Quant al subapartat
i) de la lletra a): En aquest punt, Malta es reserva el dret a continuar aplicant les disposicions de la seva legislació electoral en vigor pel que fa als procediments, els equipaments i els materials electorals. Quant al subapartat iii) de la lletra a): Malta es reserva el dret a continuar aplicant les disposicions de la seva legislació electoral en vigor pel que fa a l’assistència a les persones amb discapacitat en els procediments de vot. Declaració interpretativa i reserva formulades en el moment de la signatura:
a) Pel que fa a l’article 25 de la Convenció, el Govern de Malta fa la declaració interpretativa següent: «Malta considera que l’expressió “salut sexual i reproductiva”, emprada en la lletra
a) de l’article 25 de la Convenció, no implica el reconeixement de noves obligacions de dret internacional, no crea dret a l’avortament i no es pot interpretar de manera que doni suport, avali o fomenti l’avortament. Malta considera, a més, que l’ús d’aquesta expressió té la sola intenció de destacar que, quan es presten serveis sanitaris, es fa sense discriminació fundada en la discapacitat. La legislació nacional de Malta considera il·legal la interrupció voluntària de l’embaràs.»
b) Pel que fa als subapartats
i) i iii) de la lletra
a) de l’article 29 de la Convenció, si el Govern de Malta està decididament compromès a fer que les persones amb discapacitat puguin participar efectivament i plenament en la vida política i en la vida pública, i puguin també exercir el dret d’emetre el seu vot en secret en eleccions i referèndums i de presentar-se en les eleccions, fa les reserves següents: Quan al subapartat
i) de la lletra a): En aquest punt, Malta es reserva el dret a continuar aplicant les disposicions de la seva legislació electoral en vigor pel que fa als procediments, els equipaments i els materials electorals. Quant al subapartat iii) de la lletra a): Malta es reserva el dret a continuar aplicant les disposicions de la seva legislació electoral en vigor pel que fa a l’assistència a les persones amb discapacitat en els procediments de vot. Maurici Reserves: La República de Maurici declara que, de moment, no adoptarà cap de les mesures que estableixen els articles 9.2.d) i
e) atesa la seva gran implicació financera. Pel que fa a l’article 24.2.b), la República de Maurici té una política d’educació integradora que s’aplica d’una manera progressiva paral·lelament a l’educació especial. Reserva formulada en el moment de la signatura: El Govern de la República de Maurici formula les reserves següents pel que fa a l’article 11 de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat, que es refereix a les situacions de risc i emergències humanitàries. El Govern mauricià signa aquesta Convenció amb la reserva que no es considera obligat a prendre les mesures que indica l’article 11, a menys que el seu dret intern l’autoritzi a fer-ho en previsió expressa d’aquestes mesures. Mèxic7 Mònaco Declaració interpretativa: «El Govern de Sa Altesa Sereníssima el Príncep de Mònaco declara que l’aplicació de la Convenció ha de tenir en compte les especificitats del Principat de Mònaco, especialment l’exigüitat del seu territori i les necessitats de la seva població. El Govern de SAS el Príncep de Mònaco considera que els articles 23 i 25 de la Convenció no s’han d’interpretar de manera que consagrin el dret individual a l’avortament, tret dels casos que la legislació nacional preveu expressament. El Govern de SAS el Príncep de Mònaco considera que la Convenció té com a objectiu eliminar qualsevol discriminació basada en la discapacitat i permetre a les persones amb discapacitat que gaudeixin plenament de tots els drets humans i de totes les llibertats fonamentals en igualtat de condicions amb les altres, però que la Convenció no implica donar a les persones amb discapacitat drets superiors als de les persones vàlides, sobretot en matèria d’ocupació, habitatge o nacionalitat.» Països Baixos Declaracions efectuades en el moment de la signatura: El Regne dels Països Baixos expressa la seva intenció de ratificar la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, amb la reserva de les declaracions que consten tot seguit i la resta de declaracions i reserves que pugui considerar necessari fer en el moment de la ratificació de la Convenció. Article 10 El Regne dels Països Baixos reconeix que la vida dels infants no nats mereix ser protegida. Interpreta que el camp d’aplicació de l’article 10 significa aquesta protecció i, per tant, l’expressió «ésser humà» correspon al dret intern. Article 15 El Regne dels Països Baixos declara que interpreta el terme «consentiment» que figura en l’article 15 de conformitat amb els instruments internacionals, com ara el Conveni del Consell d’Europa relatiu als drets humans i la biomedicina i el Protocol addicional relatiu a la recerca biomèdica, i la seva legislació nacional, que és conforme a aquests instruments. Això significa que, pel que concerneix la recerca biomèdica, el terme «consentiment» remet a dos situacions diferents:
1. El consentiment atorgat per una persona capacitada per prestar el consentiment; i
2. En els casos de persones que no estan capacitades per prestar el seu consentiment, l’autorització donada pels seus representants o per una autoritat o un organisme designat a aquest efecte per la llei. Els Països Baixos consideren que és important que les persones que no estan capacitades per prestar el seu consentiment lliurement i amb coneixement de causa gaudeixin d’una protecció especial. Consideren que, a més de l’autorització a què es refereix l’apartat 2 anterior, altres mesures de protecció, com les que estableixen els instruments internacionals esmentats anteriorment, constitueixen també part d’aquesta protecció. Article 23 Pel que fa a l’apartat 1.b) de l’article 23, els Països Baixos declaren que l’interès superior de l’infant és la consideració dominant. Article 25 L’autonomia, consagrada en la lletra
a) de l’article 3 de la Convenció. Els Països Baixos interpreten la lletra
f) de l’article 25 sobre la base d’aquesta autonomia. Interpreten que aquesta disposició significa que les atencions adequades postulen el respecte dels desigs de la persona quant als tractaments mèdics, els aliments i els líquids. Polònia Reserves formulades en el moment de la ratificació: La República de Polònia considera que els articles 23.1.b) i 25.a) no s’han d’interpretar de manera que confereixin un dret individual a l’avortament ni imposin a un estat part que prevegi l’accés a aquest dret, a menys que aquest dret no estigui garantit pel dret nacional. L’article 23.1.a) de la Convenció fa referència al reconeixement del dret de totes les persones amb discapacitat en edat de contreure matrimoni a casar-se i fundar una família amb el consentiment lliure i ple dels futurs cònjuges. En virtut de l’article 46 de la Convenció, la República de Polònia es reserva el dret a no aplicar l’article 23.1.a) de la Convenció fins que no s’esmeni el seu dret nacional sobre aquesta qüestió. Fins que la reserva no sigui retirada, una persona la discapacitat de la qual resulti d’una malaltia mental o d’una discapacitat mental i estigui en edat de contreure matrimoni no podrà casar-se sense l’aprovació d’un tribunal sobre la base d’una declaració segons la qual la salut o la condició mental de la dita persona no comprometi el matrimoni ni la salut dels seus eventuals infants, i amb la condició que aquesta persona no hagi estat declarada totalment incapacitada. Aquestes condicions es dedueixen de l’article 12.1 del Codi polonès de la família i la tutela (Diari Oficial de la República de Polònia de 1964, núm. 9, article 59 i esmenes subsegüents). Declaració interpretativa formulada en el moment de la ratificació: La República de Polònia declara que interpretarà l’article 12 de la Convenció en el sentit que admet l’aplicació de la incapacitat, en les circumstàncies i/o de la manera que estableix el dret nacional, com a mesura indicada en l’article 12.4, quan una persona pateix d’una malaltia mental, d’incapacitat mental o de qualsevol altre desordre mental que faci que sigui incapaç de controlar les seves actuacions. Reserva formulada en el moment de la signatura: La República de Polònia considera que la lletra
b) de l’apartat 1 de l’article 23 i la lletra
a) de l’article 25 no s’han d’interpretar de manera que reconeguin un dret individual a l’avortament o obliguin els estats part a proporcionar els mitjans per exercir aquest dret. República Àrab Siriana En el moment de la signatura Acord: El fet que hàgim signat aquesta Convenció no implica en absolut el reconeixement d’Israel, ni tampoc comporta la instauració amb Israel de relacions vinculades amb aquesta Convenció. La nostra signatura de la Convenció, avui, es fonamenta en el contingut de la carta adreçada al president del Comitè el 5 de desembre de 2006 pel representant permanent de l’Iraq en qualitat de president del grup dels estats àrabs el mes de desembre, que precisa la interpretació que fa el grup dels estats àrabs de l’article 12, relatiu a la personalitat jurídica. República de Corea Reserva: […] no obstant això, formula una reserva pel que fa a la disposició relativa a l’assegurança de vida que conté la lletra
e) de l’article 25. Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord8 Reserves: Treball i ocupació - Principalment, l’article 27 de la Convenció. El Regne Unit accepta les disposicions de la Convenció, amb la reserva que cap de les seves obligacions relatives a la igualtat de tracte en els llocs de treball i les professions no s’aplica a l’admissió o al servei en les forces de la marina, de la infanteria o de l’aviació de la Corona. Educació - Clàusules 2.a) i 2.b) de l’article 24 de la Convenció. El Regne Unit es reserva el dret a escolaritzar els infants amb discapacitat fora de la seva comunitat local quan es faciliti un ensenyament més apropiat en un altre lloc. No obstant això, els pares d’infants amb discapacitat tenen la possibilitat, igual que els altres pares, de donar a conèixer la seva preferència per l’escola on desitgen que estudiï el seu fill o filla. Dret a la llibertat de desplaçament. El Regne Unit es reserva el dret a aplicar aquesta legislació en la mesura en què estigui relacionada amb l’entrada i l’estada al Regne Unit i amb la sortida d’aquest de persones que no en tenen el dret, en virtut de la legislació del Regne Unit d’entrar i residir al Regne Unit com ho consideri necessari de tant en tant. … Declaració: Educació - Clàusules 2.a) i 2.b) de l’article 24 de la Convenció. El Govern del Regne Unit està decidit a continuar creant un sistema inclusiu en el qual els pares d’infants amb discapacitat tinguin cada cop més accés a les escoles i al personal normals, que tinguin la capacitat de respondre a les necessitats dels infants amb discapacitat. El sistema d’ensenyament general del Regne Unit comprèn les escoles normals i les escoles especials, el que, segons la interpretació del Govern del Regne Unit, està autoritzat per la Convenció. Tailàndia Declaració interpretativa: El Regne de Tailàndia declara que l’article 18 de la Convenció s’aplica amb la reserva de les lleis, les reglamentacions i les pràctiques nacionals de Tailàndia. Unió Europea Declaració: «L’article 44, apartat 1, de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat (en endavant, la «Convenció») preveu que l’instrument de confirmació formal o d’adhesió d’una organització regional d’integració econòmica ha d’indicar l’abast de la seva competència en els dominis que regeix la Convenció. Actualment, els membres de la Comunitat Europea són el Regne de Bèlgica, la República de Bulgària, la República Txeca, el Regne de Dinamarca, la República Federal d’Alemanya, la República d’Estònia, Irlanda, la República Hel·lènica, el Regne d’Espanya, la República Francesa, la República Italiana, la República de Xipre, la República de Letònia, la República de Lituània, el Gran Ducat de Luxemburg, la República d’Hongria, la República de Malta, el Regne dels Països Baixos, la República d’Àustria, la República de Polònia, la República Portuguesa, Romania, la República d’Eslovènia, la República d’Eslovàquia, la República de Finlàndia, el Regne de Suècia i el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord. La Comunitat Europea assenyala que, a l’efecte de la Convenció, l’expressió «estats part» s’aplica a les organitzacions regionals d’integració econòmica dins els límits de les seves competències. La Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat s’aplica, pel que concerneix la competència de la Comunitat Europea, als territoris en els quals és aplicable el tractat que institueix la Comunitat Europea, en les condicions esmentades en el dit tractat, en especial, en l’article 299. De conformitat amb l’article 299, aquesta declaració no és aplicable als territoris dels Estats membres als quals no s’aplica el dit tractat i no prejutja mesures o posicions que podrien ser adoptades per concepte de la Convenció pels Estats membres concernits en nom i en l’interès d’aquests territoris. En aplicació de l’article 44, apartat 1, de la Convenció, aquesta declaració indica les competències transferides pels Estats membres a la Comunitat en virtut del tractat que institueix la Comunitat Europea en les matèries de què tracta la Convenció. L’abast i l’exercici de les competències comunitàries estan, per la seva pròpia naturalesa, subjectes a evolució contínua, en la mesura en què la Comunitat completa o modifica aquesta declaració, si cal, de conformitat amb l’article 44, apartat 1, de la Convenció. En certs àmbits, la Comunitat Europea té una competència exclusiva, i en d’altres, aquesta competència és compartida entre la Comunitat Europea i els Estats membres. Els Estats membres són competents per a totes les qüestions per a les quals no hi ha hagut transferència de competència a la Comunitat Europea. Actualment:
1. La Comunitat té una competència exclusiva pel que concerneix la compatibilitat de les ajudes d’Estat amb el mercat comú i l’aranzel duaner comú. En la mesura en què les disposicions de dret comunitari es vegin afectades per les de la Convenció, la Comunitat Europea disposa d’una competència exclusiva per assumir aquestes obligacions pel que concerneix la seva pròpia administració pública. En aquest aspecte, la Comunitat declara que és competent en l’àmbit de la reglamentació relativa a les contractacions, condicions laborals, remuneracions, formació, etc., dels funcionaris i altres agents no elegits, en virtut de l’Estatut i de les seves disposicions d’execució. (Reglament (CEE, Euratom CECA) núm. 259/68 del Consell, del 29 de febrer de 1968, pel qual s’estableix l’Estatut dels funcionaris i el règim aplicable als altres agents de les Comunitats Europees (DOUE L56, del 4-3-1968, p.1).
2. La Comunitat té una competència mixta amb els Estats membres pel que concerneix les mesures destinades a lluitar contra la discriminació basada en la discapacitat, la lliure circulació de béns, persones, serveis i capitals, l’agricultura, el transport per ferrocarril, carretera, via navegable i via aèria, la fiscalitat, el mercat interior, la igualtat de les remuneracions entre treballadors i treballadores, la política en matèria de xarxes transeuropees i les estadístiques. La Comunitat Europea disposa d’una competència exclusiva per subscriure aquesta Convenció pel que concerneix aquestes qüestions únicament en la mesura en què les disposicions de la Convenció o dels instruments jurídics adoptats en aplicació d’aquesta afectin les regles comunes establertes anteriorment per la Comunitat Europea. Quan hi hagi regles comunitàries però no es vegin afectades, en particular, en els casos en què les disposicions comunitàries només defineixen normes mínimes, els Estats membres són competents, sense perjudici de la competència de la Comunitat Europea, d’actuar en aquest àmbit. En la resta de casos, són els Estats membres els qui són competents. En l’apèndix figura una llista dels actes comunitaris pertinents que han estat adoptats per la Comunitat Europea. L’abast de la competència de la Comunitat Europea que es deriva d’aquests actes s’ha de valorar en relació amb les disposicions precises de cadascuna de les mesures, i en particular, segons si les dites disposicions estableixen regles comunes.
3. En el marc de la Convenció de les Nacions Unides, es poden tenir en compte les mesures comunitàries que consten tot seguit. Els Estats membres i la Comunitat es comprometen a elaborar una estratègia coordinada d’ocupació. La Comunitat contribueix al desenvolupament d’un ensenyament de qualitat fomentant la cooperació entre els Estats membres i, si cal, donant suport i completant la seva acció. La Comunitat aplica una política de formació professional que dóna suport i completa les accions dels Estats membres. A fi de promoure un desenvolupament harmoniós del conjunt de la Comunitat, aquesta duu a terme i persegueix la seva acció encaminada a reforçar la seva cohesió econòmica i social. La Comunitat porta una política de cooperació al desenvolupament i una cooperació econòmica, financera i tècnica amb tercers països, sense perjudici de les competències respectives dels Estats membres. Apèndix ACTES COMUNITARIS RELACIONATS AMB QÜESTIONS REGIDES PER LA CONVENCIÓ Els actes comunitaris que s’enumeren tot seguit il·lustren l’abast de l’àmbit de competència de la Comunitat en virtut del tractat pel qual s’institueix la Comunitat Europea. La Comunitat té una competència exclusiva pel que concerneix certes qüestions, mentre que d’altres depenen de la competència mixta de la Comunitat i dels Estats membres. L’abast de la competència de la Comunitat Europea que es deriva d’aquests actes s’ha de valorar en relació amb les disposicions precises de cadascuna de les mesures, i en particular, segons si les dites disposicions estableixen regles comunes que es vegin afectades per les disposicions de la Convenció. - Pel que fa a l’accessibilitat Directiva 1999/5/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 9 de març de 1999, sobre equips radioelèctrics i equips terminals de telecomunicació i reconeixement mutu de la seva conformitat (DOUE L91, del 7-4-1999, p. 10). Directiva 2001/85/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 20 de novembre de 2001, relativa a les disposicions especials aplicables als vehicles utilitzats per al transport de viatgers amb més de 8+1 places, i per la qual es modifiquen les directives 70/156/CEE i 97/27/CE (DOUE L42, del 13-2-2002, p. 1). Directiva 96/48/CE, relativa a la interoperabilitat del sistema ferroviari transeuropeu d’alta velocitat (DOUE L235, del 17-9-1996, p. 6), modificada per la Directiva 2004/50/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 29 d’abril de 2004 (DOUE L164, del 30.4.2004, p. 114). Directiva 2001/16/CE del Parlament Europeu i del Consell, relativa a la interoperabilitat del sistema ferroviari transeuropeu convencional, (DOUE L110, del 20-4-2001, p. 1), modificada per la Directiva 2004/50/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 29 d’abril de 2004 (DOUE L164, del 30-4-2004, p. 114). Directiva 2006/87/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 12 de desembre de 2006, per la qual s’estableixen les prescripcions tècniques de les embarcacions de la navegació interior i es deroga la Directiva 82/714/CEE del Consell (DOUE L389, del 30-12-2006, p. 1). Directiva 2003/24/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 14 d’abril de 2003, per la qual es modifica la Directiva 98/18/CE del Consell sobre regles i normes de seguretat aplicables als vaixells de passatge (DOUE L123, del 17-5-2003, p. 18). Directiva 2007/46/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 5 de setembre de 2007, per la qual es crea un marc per a l’homologació dels vehicles de motor i els seus remolcs, sistemes, components i unitats tècniques independents destinats a aquests vehicles (directiva marc) (Text pertinent a l’efecte de l’EEE) (DOUE L263, del 9-10-2007, p. 1). Decisió 2008/164 CE de la Comissió, del 21 de desembre de 2007, sobre l’especificació tècnica d’interoperabilitat relativa a les persones de mobilitat reduïda en els sistemes ferroviaris transeuropeus convencional i d’alta velocitat (DOUE L64, del 7-3-2008, p. 72). Directiva 95/16/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 29 de juny de 1995, relativa a l’aproximació de les legislacions dels Estats membres sobre ascensors (DOUE L213, del 7-9-1995, p. 1), modificada per la Directiva 2006/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 17 de maig de 2006, relativa a les màquines i per la qual es modifica la Directiva 95/16/CE (refosa) (DOUE L157, del 9-6-2006, p. 24). Directiva 2002/21/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 7 de març de 2002, relativa a un marc regulador comú de les xarxes i els serveis de comunicacions electròniques (directiva marc) (DOUE L108, del 24-4-2002, p. 33). Directiva 2002/22/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 7 de març de 2002, relativa al servei universal i els drets dels usuaris en relació amb les xarxes i els serveis de comunicacions electròniques (Directiva del servei universal) (DOUE L108, del 24-4-2002, p. 51). Directiva 97/67/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 15 de desembre de 1997, relativa a les normes comunes per al desenvolupament del mercat interior dels serveis postals de la Comunitat i la millora de la qualitat del servei (DOUE L15, del 21-1-1998, p. 14), modificada per la Directiva 2002/39/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 10 de juny de 2002, per la qual es modifica la Directiva 97/67/CE amb la finalitat de continuar l’obertura de la competència dels serveis postals de la Comunitat (DOUE L176, del 5-7-2002, p. 21), modificada per la Directiva 2008/6/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 20 de febrer de 2008, per la qual es modifica la Directiva 97/67/CE en relació amb la plena realització del mercat interior de serveis postals de la Comunitat (DOUE L52, del 27-2-2008, p. 3). Reglament (CE) núm. 1083/2006 del Consell, de l’11 de juliol de 2006, pel qual s’estableixen les disposicions generals relatives al Fons Europeu de Desenvolupament Regional, al Fons Social Europeu i al Fons de Cohesió, i pel qual es deroga el Reglament (CE) núm. 260/1999 (DOUE L210, del 31-7-2006, p. 25). Directiva 2004/17/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 31 de març de 2004, sobre la coordinació dels procediments d’adjudicació de contractes en els sectors de l’aigua, de l’energia, dels transports i dels serveis postals (DOUE L134, del 30-4-2004, p. 1). Directiva 2004/18/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 31 de març de 2004, sobre la coordinació dels procediments d’adjudicació dels contractes públics d’obres, de subministrament i de serveis (DOUE L134, del 30-4-2004, p. 114). Directiva 92/13/CEE del Consell, del 25 de febrer de 1992, sobre coordinació de les disposicions legals, reglamentàries i administratives referents a l’aplicació de les normes comunitàries en els procediments d’adjudicació de contractes de les entitats que operen en els sectors de l’aigua, de l’energia, dels transports i de les telecomunicacions (DOUE L76, del 23-3-1992, p. 14), modificada per la Directiva 2007/66/CE del Parlament Europeu i del Consell, de l’11 de desembre de 2007, per la qual es modifiquen les directives 89/665/CEE i 92/13/CEE del Consell pel que fa referència a la millora de l’eficàcia dels procediments de recurs en matèria d’adjudicació de contractes públics (DOUE L335, del 20-12-2007, p. 31). Directiva 89/665/CEE del Consell, del 21 de desembre de 1989, relativa a la coordinació de les disposicions legals, reglamentàries i administratives referents a l’aplicació dels procediments de recurs en matèria d’adjudicació dels contractes públics de subministraments i d’obres (DOUE L395, del 30-12-1989, p. 33), modificada per la Directiva 2007/66/CE del Parlament Europeu i del Consell, de l’11 de desembre de 2007, per la qual es modifiquen les directives 89/665/CEE i 92/13/CEE del Consell pel que fa referència a la millora de l’eficàcia dels procediments de recurs en matèria d’adjudicació de contractes públics (DOUE L335, del 20-12-2007, p. 31). - Pel que fa a l’autonomia i la inclusió social, el treball i l’ocupació Directiva 2000/78/CE del Consell, del 27 de novembre de 2000, relativa a l’establiment d’un marc general per a la igualtat de tracte en l’ocupació i el treball (DOUE L303, del 2-12-2000, p. 16). Reglament (CE) núm. 800/2008 de la Comissió, del 6 d’agost de 2008, pel qual es declaren determinades categories d’ajuda compatibles amb el mercat comú en aplicació dels articles 87 i 88 del Tractat CE (Reglament general d’exempció per categories) (DOUE L214, del 9-8-2008, p. 3). Reglament (CEE) núm. 2289/83 de la Comissió, del 29 de juliol de 1983, pel qual s’estableixen les disposicions d’aplicació dels articles 70 al 78 del Reglament (CEE) núm. 918/83 del Consell, relatiu a l’establiment d’un règim comunitari de franquícies duaneres (DOUE L220, de l’11-8-1983, p. 15). Directiva 83/181/CEE del Consell, del 28 de març de 1983, que delimita l’àmbit d’aplicació de la lletra
d) de l’apartat 1 de l’article 14 de la Directiva 77/388/CEE pel que fa a l’exempció de l’impost sobre el valor afegit d’algunes importacions definitives de béns (DOUE L105, del 23-4-1983, p. 38). Directiva 2006/54/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 5 de juliol de 2006, relativa a l’aplicació del principi d’igualtat d’oportunitats i igualtat de tracte entre homes i dones en matèria de treball i ocupació (refosa) (DOUE L204, del 26-7-2006, p. 23). Reglament (CEE) núm. 918/83 del Consell, del 28 de març de 1983, relatiu a l’establiment d’un règim comunitari de franquícies duaneres (DOUE L105, del 23-4-1983, p. 1). Directiva 2006/112/CE del Consell, del 28 de novembre de 2006, relativa al sistema comú de l’impost sobre el valor afegit (DOUE L347, de l’11-12-2006, p. 1), modificada per la Directiva 2009/47/CE del Consell, del 5 de maig de 2009, per la qual es modifica la Directiva 2006/112/CE pel que fa als tipus reduïts de l’impost sobre el valor afegit (DOUE L116, del 9-5-2009, p. 18). Reglament (CE) núm. 1698/2005 del Consell, del 20 de setembre de 2005, relatiu a l’ajuda al desenvolupament rural a través del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) (DOUE L277, del 21-10-2005, p. 1) Directiva 2003/96/CE del Consell, del 27 d’octubre de 2003, per la qual es reestructura el règim comunitari d’imposició dels productes energètics i de l’electricitat (Text pertinent a l’efecte de l’EEE) (DOUE L283, del 31-10-2003, p. 51). - Pel que fa a la mobilitat personal Directiva 91/439/CEE del Consell, del 29 de juliol de 1991, sobre el permís de conducció (DOUE L237, del 24-8-1991, p. 1). Directiva 2006/126/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 20 de desembre de 2006, sobre el permís de conducció (refosa) (Text pertinent a l’efecte de l’EEE) (DOUE L403, del 30-12-2006, p. 18). Directiva 2003/59/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 15 de juliol de 2003, relativa a la qualificació inicial i la formació contínua dels conductors de determinats vehicles destinats al transport de mercaderies o de viatgers per carretera, per la qual es modifiquen el Reglament (CEE) núm. 3820/85 del Consell i la Directiva 91/439/CEE del Consell i es deroga la Directiva 76/914/CEE del Consell (DOUE L226, del 10-9-2003, p. 4). Reglament (CE) núm. 261/2004 del Parlament Europeu i del Consell, de l’11 de febrer de 2004, pel qual s’estableixen normes comunes sobre compensació i assistència als passatgers aeris en cas de denegació d’embarcament i de cancel·lació o gran retard dels vols, i es deroga el Reglament (CEE) núm. 295/91 (Text pertinent a l’efecte de l’EEE) (DOUE L46, del 17-2-2004, p. 1). Reglament (CE) núm. 1107/2006 del Parlament Europeu i del Consell, del 5 de juliol de 2006, sobre els drets de les persones amb discapacitat o mobilitat reduïda en el transport aeri. (Text pertinent a l’efecte de l’EEE) (DOUE L204, del 26-7-2006, p. 1). Reglament (CE) núm. 1899/2006 del Parlament Europeu i del Consell, del 12 de desembre de 2006, pel qual es modifica el Reglament (CEE) núm. 3922/91 del Consell relatiu a l’harmonització de normes tècniques i procediments administratius aplicables a l’aviació civil (Text pertinent a l’efecte de l’EEE) (DOUE L377, del 27-12-2006, p. 1). Reglament (CE) núm. 1371/2007, del Parlament Europeu i del Consell, del 23 d’octubre de 2007, sobre els drets i les obligacions dels viatgers de ferrocarril (DOUE L315, del 3-12-2007, p. 14). Reglament (CE) núm. 1370/2007 del Parlament Europeu i del Consell, del 23 d’octubre de 2007, sobre els serveis públics de transport de viatgers per ferrocarril i carretera, i pel qual es deroguen els Reglaments (CEE) núm. 1191/69 i (CEE) núm. 1107/70 del Consell (DOUE L315, del 3-12-2007, p. 1). Reglament (CE) núm. 8/2008 de la Comissió, de l’11 de desembre de 2007, pel qual es modifica el Reglament (CEE) núm. 3922/91 del Consell, relatiu a l’harmonització de normes tècniques i procediments administratius aplicables a l’aviació civil (Text pertinent a l’efecte de l’EEE) (DOUE L10, del 12-1-2008, p. 1). - Pel que fa a l’accés a la informació Directiva 2001/83/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 6 de novembre de 2001, per la qual s’estableix un codi comunitari sobre medicaments per a ús humà, modificada per la Directiva 2004/27/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 31 de març de 2004 (DOUE L136, del 30-4-2004, p. 34). Directiva 2007/65/CE del Parlament Europeu i del Consell, de l’11 de desembre de 2007, que modifica la Directiva 89/552/CEE del Consell sobre la coordinació de determinades disposicions legals, reglamentàries i administratives dels Estats membres relatives a l’exercici d’activitats de radiodifusió televisiva (Text pertinent a l’efecte de l’EEE) (DOUE L332, del 18-12-2007, p. 27). Directiva 2000/31/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 8 de juny de 2000, relativa a determinats aspectes jurídics dels serveis de la societat de la informació, en particular el comerç electrònic en el mercat interior (Directiva sobre el comerç electrònic) (DOUE L178, del 17-7-2000, p. 1). Directiva 2001/29/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 22 de maig de 2001, relativa a l’harmonització de determinats aspectes dels drets d’autor i drets afins als drets d’autor en la societat de la informació (DOUE L167, del 22-6-2001, p. 10). Directiva 2005/29/CE del Parlament Europeu i del Consell, de l’11 de maig de 2005, relativa a les pràctiques comercials deslleials de les empreses en llurs relacions amb els consumidors en el mercat interior, que modifica la Directiva 84/450/CEE del Consell, les Directives 97/7/CE, 98/27/CE i 2002/65/CE del Parlament Europeu i del Consell i el Reglament (CE) núm. 2006/2004 del Parlament Europeu i del Consell (Directiva sobre les pràctiques comercials deslleials) (DOUE L149, de l’11-6-2005, p. 22). - Pel que fa a les estadístiques i a la recopilació de dades Directiva 95/46/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 24 d’octubre de 1995, relativa a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades (DOUE L281, del 23-11-1995, p. 31). Reglament (CE) núm. 577/98 del Consell, del 9 de març de 1998, relatiu a l’organització d’una enquesta mostral sobre la població activa a la Comunitat (DOUE L77, del 14-3-1998, p. 1), i els seus reglaments d’aplicació. El Reglament (CE) núm. 1177/2003 del Parlament Europeu i del Consell, del 16 de juny de 2003, relatiu a les estadístiques comunitàries sobre la renda i les condicions de vida (EU-SILC) (Text pertinent a l’efecte de l’EEE) (DOUE L165, del 3-7-2003, p. 1), i els seus reglaments d’aplicació. Reglament (CE) núm. 458/2007 del Parlament Europeu i del Consell, del 25 d’abril de 2007, sobre el Sistema europeu d’estadístiques integrades de protecció social (Seepros) (Text pertinent a l’efecte de l’EEE) (DOUE L113, del 30-4-2007, p. 3), i els seus reglaments d’aplicació. Reglament (CE) núm. 1338/2008 del Parlament Europeu i del Consell, del 16 de desembre de 2008, sobre estadístiques comunitàries de salut pública i de salut i seguretat en el treball (DOUE L354, del 31-12-2008, p. 70). - Pel que fa a la cooperació internacional Reglament (CE) núm. 1905/2006 del Parlament Europeu i del Consell, del 18 de desembre de 2006, pel qual s’estableix un instrument de finançament de la cooperació al desenvolupament (DOUE L378, del 27-12-2006, p. 41). Reglament (CE) núm. 1889/2006 del Parlament Europeu i del Consell, del 20 de desembre de 2006, pel qual s’estableix un instrument financer per a la promoció de la democràcia i dels drets humans a escala mundial (DOUE L386, del 29-12-2006, p. 1). Reglament (CE) núm. 718/2007 de la Comissió, del 12 de juny de 2007, relatiu a l’aplicació del Reglament (CE) núm. 1085/2006 del Consell, pel qual s’estableix un instrument d’ajuda preadhesió (IAP) (DOUE L170, del 29-6-2007, p. 1). Reserva: «La Comunitat Europea declara que, de conformitat amb el dret comunitari (en particular, amb la Directiva 2000/78/CE del Consell, del 27 de novembre de 2000, relativa a l’establiment d’un marc general per a la igualtat de tracte en el treball i l’ocupació), els Estats membres poden, si arriba el cas, emetre les seves pròpies reserves pel que fa a l’article 27, apartat 1, de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat en la mesura en què l’article 3, apartat 4, de la dita Directiva del Consell els confereixi el dret a excloure de l’àmbit d’aplicació d’aquesta directiva, en matèria d’ocupació en les forces armades, el principi d’absència de discriminació basada en la discapacitat. Per consegüent, la Comunitat declara subscriure la Convenció sense perjudici del dret amunt dit, conferit als Estats membres de conformitat amb el dret comunitari.» Objeccions (Si no hi ha cap indicació abans del text, la data de recepció és la de la ratificació, l’acceptació, l’aprovació o l’adhesió.) Alemanya 1 de novembre de 2010 Pel que fa a la declaració formulada per la República Islàmica de l’Iran en el moment de l’adhesió: El Govern alemany ha examinat amb atenció la declaració feta pel Govern de la República Islàmica de l’Iran en el moment de la seva adhesió a la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, del 13 de desembre de 2006. La República Federal d’Alemanya considera que, en excloure l’aplicació de les disposicions de la Convenció susceptibles de ser incompatibles amb les seves lleis nacionals aplicables, la República Islàmica de l’Iran ha formulat una reserva que no precisa clarament en quina mesura la República Islàmica de l’Iran accepta estar vinculada per les obligacions que li imposa la Convenció. La República Federal d’Alemanya s’oposa a aquesta reserva, que considera incompatible amb l’objecte i el propòsit de la Convenció i que, per consegüent, no es pot permetre, tal com estipula l’apartat 1 de l’article 46 de la Convenció. No obstant això, aquesta objecció no obstaculitza l’entrada en vigor de la Convenció entre la República Federal d’Alemanya i la República Islàmica de l’Iran. 3 d’agost de 2011 Pel que fa a la reserva formulada per Malàisia en el moment de la ratificació: El Govern de la República Federal d’Alemanya ha examinat amb atenció la reserva formulada pel Govern malaisi en el moment de la seva ratificació de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, del 13 de desembre de 2006. El Govern de la República Federal d’Alemanya considera que les disposicions dels articles 15 i 18 són disposicions fonamentals de la Convenció i que l’exclusió de la seva aplicació és incompatible amb l’objecte i el propòsit d’aquesta. El Govern de la República Federal d’Alemanya formula, en conseqüència, una objecció a la dita reserva, ja que la considera inacceptable en virtut de l’apartat 1 de l’article 46 de la Convenció. No obstant això, aquesta objecció no obstaculitza l’entrada en vigor de la Convenció entre la República Federal d’Alemanya i Malàisia. Armènia Objecció a la declaració formulada per Azerbaidjan en el moment de la ratificació: Després de la declaració feta per la República d’Azerbaidjan quant a la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat en el moment de la seva ratificació, la República d’Armènia declara el següent: Pel que fa als detalls del conflicte, la República d’Azerbaidjan dóna deliberadament una idea fal·laç de la veritable naturalesa del problema de Nagorno-Karabakh. El conflicte a esclatat a causa de la política de neteja ètnica, després de l’agressió militar de gran envergadura que la República d’Azerbaidjan ha dut a terme contra la República autònoma de Nagorno-Karabakh per impedir a la població de Nagorno-Karabakh que exerceixi el seu lliure albir. En conseqüència, la República d’Azerbaidjan ha ocupat diversos territoris de la República de Nagorno-Karabakh. Àustria 26 de setembre de 2008 Pel que fa la reserva formulada pel Salvador en el moment de la signatura i confirmada en el moment de la ratificació: El Govern austríac ha examinat la reserva relativa a la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat i al Protocol opcional formulada pel Govern del Salvador. Segons els termes d’aquesta reserva, el Salvador només es planteja esdevenir part en la Convenció en la mesura en què les seves disposicions no atemptin contra cap dels preceptes, normes i principis enunciats en la seva Constitució o no els violin. A falta d’altres precisions, aquesta reserva no especifica clarament l’abast de la derogació del Salvador de les disposicions de la Convenció. La formulació general i vaga de la reserva fa dubtar de la determinació del Salvador d’esdevenir part en la Convenció i, per tant, no és compatible amb el dret internacional. El Govern austríac s’oposa a la reserva formulada pel Govern de la República del Salvador a la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat i al Protocol opcional. No obstant això, aquesta objecció no obstaculitza l’entrada en vigor de la Convenció, en la seva totalitat, entre Àustria i el Salvador. 1 de novembre de 2010 Pel que fa a la declaració formulada per la República Islàmica de l’Iran en el moment de l’adhesió: El Govern austríac ha examinat la declaració feta pel Govern de la República Islàmica de l’Iran en el moment de la seva adhesió a la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, del 13 de desembre de 2006. El Govern austríac estima que, en decidir excloure l’aplicació de les disposicions de la Convenció que considera incompatibles amb les seves lleis nacionals aplicables, la República Islàmica de l’Iran ha formulat una reserva d’abast general i indeterminat. En efecte, aquesta reserva no precisa clarament, per als altres estats part en la Convenció, en quina mesura l’estat que la formula ha acceptat les obligacions que li imposa la dita Convenció. En conseqüència, el Govern austríac considera que la reserva de la República Islàmica de l’Iran és incompatible amb l’objecte i el propòsit de la Convenció i s’hi oposa. No obstant això, aquesta objecció no obstaculitza l’entrada en vigor de la Convenció entre Àustria i la República Islàmica de l’Iran. 24 de juny de 2011 Pel que fa a la reserva formulada per Malàisia en el moment de la ratificació: «El Govern austríac ha examinat la reserva formulada per Malàisia en el moment de la ratificació de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat. El Govern austríac considera que els articles 15 i 18 tracten sobre principis fonamentals de la Convenció i que excloure l’aplicació d’aquests articles és contrari a l’objecte i al propòsit de la Convenció. Per consegüent, el Govern austríac s’oposa a aquesta reserva. No obstant això, aquesta objecció no obstaculitza l’entrada en vigor de la Convenció, en la seva totalitat, entre Àustria i Malàisia.» Bèlgica 28 de juny de 2010 Objecció a la declaració formulada per la República Islàmica de l’Iran en el moment de l’adhesió: «Bèlgica ha examinat la declaració formulada per la República Islàmica de l’Iran en el moment de la seva adhesió a la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat. El caràcter vague i general de la reserva formulada per la República Islàmica de l’Iran, que no es considera vinculada per cap de les disposicions de la Convenció potencialment incompatibles amb les seves regles aplicables, deixa sense resposta la qüestió de saber en quina mesura l’Iran es compromet a respectar la Convenció i, per tant, inspira seriosos dubtes quant al seu compromís per complir amb les obligacions que se li imposen en virtut de la Convenció. Les reserves de naturalesa tan imprecisa poden contribuir a minar les bases dels tractats internacionals relatius als drets humans. Aquesta reserva, per tant, s’ha de considerar incompatible amb l’objecte i el propòsit de la Convenció. Bèlgica recorda que, en virtut de la lletra
c) de l’article 19 de la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats, no es pot formular cap reserva incompatible amb l’objecte i el propòsit de la convenció pertinent. Bèlgica precisa que aquesta objecció no obstaculitza l’entrada en vigor de la Convenció entre la República Islàmica de l’Iran i Bèlgica.» 28 de juny de 2011 Pel que fa a la reserva formulada per Malàisia en el moment de la ratificació: «Bèlgica ha examinat amb atenció la reserva formulada per Malàisia en el moment de la seva adhesió, el 19 de juliol de 2010, a la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat. El caràcter vague i general de la reserva formulada per Malàisia, la qual no es considera vinculada pels articles 15 i 18 de la Convenció, pot contribuir a minar les bases dels tractats internacionals relatius als drets humans. D’altra banda, Bèlgica constata que la reserva formulada respecte dels articles 15 (sobre la prohibició de la tortura, que és una protecció absoluta) i 18 és sobre disposicions fonamentals de la Convenció i, per tant, és incompatible amb l’objecte i el propòsit d’aquesta. Bèlgica recorda que, segons els termes de l’article 46.2 de la Convenció esmentada, no es permet cap reserva incompatible amb l’objecte i el propòsit del tractat. A més, en virtut del dret internacional consuetudinari, segons el que estipula la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats, no es permet cap reserva incompatible amb l’objecte i el propòsit d’un tractat (article 19.c)). En conseqüència, Bèlgica emet una objecció a la reserva formulada per Malàisia quant als articles 15 i 18 de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat. Bèlgica precisa que aquesta objecció no obstaculitza l’entrada en vigor de la Convenció entre el Regne de Bèlgica i Malàisia.» Espanya 27 de juliol de 2009 Pel que fa a la declaració interpretativa formulada per Tailàndia en el moment de la ratificació: El Govern del Regne d’Espanya ha examinat el text de la declaració interpretativa respecte de l’article 18 de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat que Tailàndia ha formulat en ratificar la Convenció. El Govern del Regne d’Espanya considera que aquesta declaració interpretativa constitueix una reserva que subordina l’aplicació de l’article 18 de la Convenció a la seva conformitat amb les lleis, els reglaments i la pràctica interns de Tailàndia. Tailàndia ha formulat una reserva que no permet saber clarament en quina mesura accepta les obligacions derivades de l’article 18 de la Convenció, el que suscita dubtes sobre la seva voluntat de complir el propòsit i l’objecte de la Convenció pel que concerneix el dret a la llibertat de desplaçament i el dret a una nacionalitat. El Govern del Regne d’Espanya recorda que, segons els termes de l’apartat 1 de l’article 46 de la Convenció, no es permeten les reserves incompatibles amb l’objecte i el propòsit de la Convenció. En conseqüència, el Govern del Regne d’Espanya s’oposa a la declaració interpretativa formulada per Tailàndia quant a l’article 18 de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat. Aquesta objecció no impedeix que la Convenció entri en vigor entre el Regne d’Espanya i Tailàndia. 3 de desembre de 2009 Pel que fa a la reserva formulada per la República de Corea en el moment de la ratificació: El Govern del Regne d’Espanya ha examinat la reserva formulada per la República de Corea en el moment de la ratificació de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, quant a la lletra
e) de l’article 25 d’aquest tractat internacional. El Govern del Regne d’Espanya considera que la República de Corea ha formulat una reserva que no permet determinar sense ambigüitats en quina mesura ha acceptat les obligacions que es deriven de la lletra
e) de l’article 25 de la Convenció, el que planteja dubtes quant a la seva voluntat d’aconseguir l’objectiu i el propòsit de la Convenció pel que fa a l’obtenció d’una assegurança de vida en condicions de no-discriminació, que es presti de manera justa i raonable. El Govern del Regne d’Espanya recorda que, en virtut de l’apartat 1 de l’article 46 de la Convenció, no es permeten les reserves incompatibles amb l’objecte i el propòsit de la Convenció. En conseqüència, Espanya s’oposa a la reserva formulada per la República de Corea quant a la lletra
e) de l’article 25 de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat. Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor de la Convenció esmentada entre el Regne d’Espanya i la República de Corea. França 30 de març de 2010 Pel que fa a la declaració formulada per la República Islàmica de l’Iran en el moment de l’adhesió: «El Govern de la República Francesa ha examinat la declaració formulada pel Govern de la República Islàmica de l’Iran en el moment de la seva adhesió a la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, del 13 de desembre de 2006. El Govern de la República Francesa considera que, amb la pretensió d’excloure l’aplicació de les disposicions de la Convenció que siguin incompatibles amb les regles iranianes, la República Islàmica de l’Iran ha formulat una reserva de caràcter general i indeterminat. En efecte, aquesta reserva presenta un caràcter vague, atès que no precisa ni les disposicions de la Convenció a què es refereix, ni les normes de dret intern que la República Islàmica de l’Iran pretén privilegiar. Per tant, no permet als altres estats part de conèixer l’abast del compromís de la República Islàmica de l’Iran i és susceptible de privar les disposicions de la Convenció de qualsevol efecte. El Govern de la República Francesa considera que aquesta reserva és contrària a l’objecte i al propòsit de la Convenció i hi presenta una objecció. Aquesta objecció no s’oposa a l’entrada en vigor de la Convenció entre la República Islàmica de l’Iran i França.» Hongria 1 d’agost de 2011 Pel que fa a la reserva formulada per Malàisia en el moment de la ratificació: El Govern hongarès ha examinat la reserva formulada per Malàisia el 19 juliol de 2011 en el moment de la ratificació de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, adoptada per l’Assemblea General de l’ONU el 13 de desembre de 2006, quant als articles 15 i 18 de la dita Convenció. El Govern hongarès considera que els articles 15 i 18 de la Convenció tracten valors fonamentals dels drets humans, que no només s’esmenten en diversos tractats multilaterals com el Conveni europeu per a la prevenció de la tortura i de les penes o els tractes inhumans o degradants i el Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics, sinó que també formen part integrant del dret internacional consuetudinari. En conseqüència, en virtut de l’article 19.c) de la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats, alhora convencional i consuetudinària, aquesta reserva no pot ser acceptada atès que és incompatible amb l’objecte i el propòsit de la Convenció. El Govern hongarès, per tant, s’oposa a les reserves formulades per Malàisia quant als articles 15 i 18 de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, adoptada per l’Assemblea General de l’ONU el 13 de desembre de 2006. Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor de la Convenció entre la República d’Hongria i Malàisia. Letònia 22 d’octubre de 2010 Pel que fa a la declaració formulada per la República Islàmica de l’Iran en el moment de l’adhesió: El Govern letó ha examinat amb atenció la declaració formulada per la República Islàmica de l’Iran sobre la Convenció. El Govern letó considera que aquesta declaració comporta una referència general al dret nacional de la República Islàmica de l’Iran, i subordina l’aplicació de les disposicions de la Convenció a la seva conformitat amb les lleis iranianes. En conseqüència, el Govern letó estima que la declaració és, de fet, un acte unilateral que pretén limitar el camp d’aplicació de la Convenció i, per tant, s’ha de considerar com una reserva. A més, el Govern letó considera que aquesta reserva, presentada amb el nom de declaració, no deixa veure clarament en quina mesura la República Islàmica de l’Iran es considera vinculada per les disposicions de la Convenció, ni si les condicions a les quals sotmet l’exercici dels drets garantits per la Convenció són compatibles amb l’objecte i el propòsit d’aquesta. En conseqüència, el Govern letó recorda que, segons els termes de l’article 46 de la Convenció, no es permeten les reserves incompatibles amb el propòsit i l’objecte de la Convenció. En conseqüència, el Govern letó s’oposa a les reserves esmentades formulades per la República Islàmica de l’Iran a la Convenció. No obstant això, aquesta objecció no obstaculitza l’entrada en vigor de la Convenció entre la República de Letònia i la República Islàmica de l’Iran. Per tant, la Convenció entrarà en vigor entre els dos països sense que la República Islàmica de l’Iran pugui invocar la seva reserva. Mèxic 22 d’octubre de 2010 Pel que fa a la reserva formulada per la República Islàmica de l’Iran en el moment de l’adhesió: Després d’analitzar la declaració formulada per la República Islàmica de l’Iran sobre la Convenció, els Estats Units de Mèxic han conclòs que aquesta constitueix, de fet, una reserva. Aquesta reserva, que té per objecte excloure els efectes jurídics de certes disposicions de la Convenció, és incompatible amb l’objecte i el propòsit de l’instrument. En efecte, la formulació de la declaració podria obstaculitzar l’aplicació de disposicions de la Convenció, en particular, les dels articles 4 i 1, sense comptar que és contrària a les disposicions de l’article 46 de la dita Convenció i a l’article 19 de la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats. Cal precisar que l’article 27 d’aquesta darrera convenció codifica el principi de dret internacional, segons el qual una part no pot invocar les disposicions del seu dret intern com a justificant de la no-execució d’un tractat. A més, és inadmissible sostenir que les normes internes prevalen sobre les de tractats en vigor entre les parts. Aquesta objecció no s’oposa a l’entrada en vigor de la Convenció entre la República Islàmica de l’Iran i els Estats Units de Mèxic. Països Baixos 22 de gener de 2009 Pel que fa a la reserva formulada pel Salvador en el moment de la signatura i confirmada en el moment de la ratificació: El Govern del Regne dels Països Baixos ha examinat amb atenció la reserva formulada pel Govern de la República del Salvador en el moment de la signatura de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, feta a Nova York el 13 de desembre de 2006, i confirmada en el moment de la seva ratificació. Per al Govern del Regne dels Països Baixos, aquesta reserva supedita l’aplicació de la Convenció al dret constitucional en vigor a la República del Salvador. Per tant, no veu en quina mesura la República del Salvador es considera vinculada per les obligacions establertes per la Convenció. El Govern del Regne dels Països Baixos estima que una reserva com aquesta s’ha de considerar incompatible amb l’objecte i el propòsit del dit instrument, i recorda que, segons els termes de l’apartat 1 de l’article 46 de la Convenció, no es permeten les reserves incompatibles amb l’objecte i el propòsit de la Convenció. En conseqüència, el Govern del Regne dels Països Baixos emet una objecció a la reserva formulada pel Govern de la República del Salvador a la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat. El Govern del Regne dels Països Baixos creu comprendre que la reserva formulada pel Govern de la República del Salvador no exclou ni modifica l’efecte jurídic de les disposicions de la Convenció en la seva aplicació a la República del Salvador. Aquesta objecció no obstaculitza l’entrada en vigor de la Convenció entre el Regne dels Països Baixos i la República del Salvador. Portugal 23 de setembre de 2009 Pel que fa a la declaració formulada per Tailàndia en el moment de la ratificació: El Govern de la República Portuguesa ha examinat la declaració interpretativa pel que fa a l’article 18 de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat feta pel Regne de Tailàndia en el moment de la ratificació de la dita Convenció, adoptada a Nova York el 13 de desembre de 2006. El Govern de la República Portuguesa estima que aquesta declaració interpretativa constitueix una reserva que subordina l’aplicació de l’article 18 de la Convenció a la seva conformitat amb les lleis, pràctiques i regulacions nacionals. Aquesta reserva no permet saber en quina mesura el Regne de Tailàndia es considera vinculat per les obligacions que es deriven de l’article 18 de la Convenció, el que suscita dubtes quant a la seva voluntat de respectar l’objecte i el propòsit de la Convenció pel que concerneix el dret a la llibertat de desplaçament i el dret a una nacionalitat. El Govern de la República Portuguesa recorda que, segons els termes de l’apartat 1 de l’article 46 de la Convenció, no es permeten les reserves incompatibles amb l’objecte i el propòsit de la Convenció. El Govern de la República Portuguesa, per tant, s’oposa a la declaració interpretativa del Regne de Tailàndia pel que fa a l’article 18 de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat. Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor de la Convenció entre la República Portuguesa i el Regne de Tailàndia. Pel que fa a la declaració formulada pel Salvador en el moment de la ratificació: El Govern de la República Portuguesa ha examinat amb atenció la reserva formulada pel Govern de la República del Salvador en el moment de la signatura i, després, de la ratificació de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, adoptada a Nova York el 13 de desembre de 2006. El Govern de la República Portuguesa estima que aquesta reserva subordina l’aplicació de la Convenció a la seva conformitat amb la Constitució de la República del Salvador. Per tant, no se sap exactament en quina mesura aquesta es considera vinculada per les obligacions que es deriven de la Convenció. Per tant, el Govern de la República Portuguesa estima que aquesta reserva s’ha de considerar incompatible amb l’objecte i el propòsit de la Convenció, i recorda que, segons els termes de l’apartat 1 de l’article 46 de la Convenció, no es permeten les reserves incompatibles amb l’objecte i el propòsit de la Convenció. El Govern de la República Portuguesa, per tant, s’oposa a la reserva formulada pel Govern de la República del Salvador respecte de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat. Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor de la Convenció entre la República Portuguesa i la República del Salvador. 2 de novembre de 2010 Pel que fa a la declaració formulada per la República Islàmica de l’Iran en el moment de l’adhesió: El Govern portuguès ha examinat la reserva formulada per la República Islàmica de l’Iran el 23 d’octubre de 2009 en el moment de la seva adhesió a la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat. El Govern portuguès estima que aquesta reserva subordina l’aplicació de la Convenció a les disposicions de la legislació nacional iraniana i, per tant, és incompatible amb l’objecte i el propòsit de la Convenció en la mesura en què no té en compte els principis fonamentals del dret internacional i els principis que regeixen el fons mateix de la Convenció. De conformitat amb les disposicions del dret internacional, no es permet una reserva incompatible amb l’objecte i el propòsit d’un tractat. En conseqüència, el Govern portuguès s’oposa a la reserva formulada per la República Islàmica de l’Iran el 23 d’octubre en el moment de la seva adhesió a la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat. No obstant això, aquesta objecció no obstaculitza l’entrada en vigor de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat entre la República Portuguesa i la República Islàmica de l’Iran. 26 de juliol de 2011 Pel que fa a la reserva formulada per Malàisia en el moment de la ratificació: El Govern de la República Portuguesa ha examinat les reserves formulades per Malàisia en el moment de la seva ratificació de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, adoptada a Nova York el 13 de desembre de 2006. El Govern portuguès estima que les reserves de Malàisia pel que fa als articles 15 i 18 tendeixen a excloure l’aplicació de dues disposicions que tracten sobre els principis fonamentals de la Convenció, el que tindria com a efecte limitar unilateralment el seu abast i minar els fonaments del dret internacional. El Govern portuguès considera que les dites reserves són contràries a l’objecte i el propòsit de la Convenció, la qual té per objecte promoure, protegir i assegurar el gaudi ple i en condicions d’igualtat de tots els drets humans i les llibertats fonamentals per totes les persones amb discapacitat, i promoure el respecte de la seva dignitat inherent. El Govern portuguès recorda que, de conformitat amb les normes del dret internacional consuetudinari codificades per la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats i per l’article 46 de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, no es permeten les reserves incompatibles amb l’objecte i el propòsit de la Convenció. El Govern portuguès, per tant, s’oposa a les reserves emeses pel Govern de Malàisia pel que fa als articles 15 i 18 de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, adoptada a Nova York el 13 de desembre de 2006. Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor de la Convenció entre la República Portuguesa i Malàisia. República Txeca 30 de novembre de 2009 Pel que fa a la reserva formulada pel Salvador en el moment de la ratificació de la Convenció: La República Txeca ha examinat la reserva que la República del Salvador ha formulat en el moment de la signatura de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, i confirmada en el moment de la ratificació de la Convenció. La República Txeca observa que aquesta reserva no permet saber en quina mesura la República del Salvador es considera vinculada per les obligacions que es deriven de la Convenció, per tant, la República del Salvador, amb la seva reserva, supedita la Convenció a les «regles, normes i principis enunciats en la Constitució de la República del Salvador». La República Txeca considera que aquesta reserva és incompatible amb l’objecte i el propòsit de la Convenció i que, de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 46 de la Convenció, així com amb el dret internacional consuetudinari codificat per la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats, no s’ha de permetre. En conseqüència, la República Txeca s’oposa a la reserva esmentada formulada per la República del Salvador sobre la Convenció. Aquesta objecció no obstaculitza l’entrada en vigor de la Convenció entre la República Txeca i la República del Salvador, sense que aquesta darrera pugui invocar la seva reserva. 30 de novembre de 2009 Pel que fa a la declaració interpretativa formulada per Tailàndia en el moment de la ratificació de la Convenció: La República Txeca ha examinat la declaració interpretativa que el Regne de Tailàndia ha formulat en el moment de la ratificació de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, el 29 de juliol de 2008. La República Txeca estima que la declaració interpretativa formulada pel Regne de Tailàndia constitueix, de fet, una reserva a l’article 18 de la dita Convenció. La República Txeca observa que aquesta reserva no permet saber en quina mesura el Regne de Tailàndia es considera vinculat per les obligacions que es deriven de l’article 18 de la Convenció, el que suscita dubtes quant a la seva voluntat de respectar l’objecte i el propòsit de la Convenció pel que fa al dret a la llibertat de desplaçament i el dret a una nacionalitat. L’interès comú de tots els estats que han decidit ser part en un tractat exigeix que tots respectin el seu objecte i propòsit i que estiguin disposats a fer els canvis legislatius necessaris per complir les obligacions contretes en virtut d’aquests tractats. De conformitat amb l’apartat 1 de l’article 46 de la Convenció, així com amb el dret internacional consuetudinari codificat per la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats, no es permeten les reserves incompatibles amb l’objecte i el propòsit d’un tractat. En conseqüència, la República Txeca s’oposa a la reserva interpretativa del Regne de Tailàndia a la Convenció. Aquesta objecció no obstaculitza l’entrada en vigor de la Convenció entre la República Txeca i el Regne de Tailàndia, sense que aquest darrer pugui invocar la seva reserva. 28 de juliol de 2010 Objecció a la declaració formulada per la República Islàmica de l’Iran en el moment de l’adhesió: La República Txeca ha examinat la declaració formulada per la República Islàmica de l’Iran en el moment de l’adhesió a la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat (en endavant, la «Convenció») el 23 d’octubre del 2009. La República Txeca observa que el nom donat a una notificació que pretén modificar o excloure els efectes jurídics de certes disposicions d’un tractat no permet determinar per si sol si aquesta notificació constitueix una reserva o una declaració. La República Txeca considera que la declaració feta per la República Islàmica de l’Iran és, en realitat, una reserva. La República Txeca estima que la reserva no explica clarament la mesura en què la República Islàmica de l’Iran està disposada a complir les obligacions que la Convenció li assigna, ja que «no es considera vinculada per les disposicions de la Convenció que poden ser incompatibles amb les seves regles aplicables.» La República Txeca considera que aquesta reserva és incompatible amb l’objecte i el propòsit de la Convenció. Segons l’apartat 1 de l’article 46 de la Convenció i el dret internacional consuetudinari codificat per la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats, no es permeten aquestes reserves. L’interès comú de tots els estats que han decidit ser part en un tractat exigeix que tots respectin el seu objecte i propòsit i que estiguin disposats a fer els canvis legislatius necessaris per complir les obligacions contretes en virtut d’aquests tractats. En conseqüència, la República Txeca s’oposa a la reserva esmentada a la Convenció formulada per la República Islàmica de l’Iran i la considera nul·la i sense efecte. Aquesta objecció no obstaculitza l’entrada en vigor de la Convenció entre la República Txeca i la República Islàmica de l’Iran, sense que la República Islàmica de l’Iran pugui invocar la seva reserva. Eslovàquia 28 de setembre de 2010 Pel que fa a la reserva formulada pel Salvador en el moment de la signatura i confirmada en el moment de la ratificació: La República d’Eslovàquia ha examinat les reserves de la República del Salvador formulades en el moment de la signatura de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat i confirmades en el moment de la seva ratificació, segons les quals: «El Govern de la República del Salvador subscriu la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat i el seu Protocol opcional, adoptats per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 13 de desembre de 2006, en la mesura en què les disposicions d’aquests instruments no atemptin ni contravinguin als reglaments, les normes i els principis enunciats en la Constitució de la República del Salvador, en particular, als seus principis fonamentals.» La República d’Eslovàquia observa que les reserves no indiquen clarament en quina mesura la República del Salvador es considera vinculada per les obligacions que es deriven de la Convenció, ja que la supedita als reglaments, les normes i els principis enunciats en la Constitució de la República del Salvador. La República d’Eslovàquia considera que aquestes reserves són incompatibles amb l’objecte i el propòsit de la Convenció i que, segons l’apartat 1 de l’article 46 de la Convenció i de conformitat amb el dret consuetudinari internacional codificat per la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats, no es permeten aquestes reserves. Per consegüent, la República d’Eslovàquia s’oposa a les reserves formulades per la República del Salvador a la Convenció. Aquesta objecció no s’oposa a l’entrada en vigor de la Convenció entre la República d’Eslovàquia i la República del Salvador, sense que la República del Salvador pugui invocar les seves reserves. 18 de juliol de 2011 Pel que fa a la reserva formulada per Malàisia en el moment de la ratificació: La República d’Eslovàquia ha examinat la reserva formulada per Malàisia en el moment de la ratificació de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat el 13 de desembre de 2006, segons la qual: «El Govern malaisi ratifica la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat amb la reserva que no es considera vinculat per les disposicions dels articles 15 i 18 de la Convenció.» La República d’Eslovàquia considera que una reserva com aquesta pel que fa als articles 15 i 18 de la Convenció és incompatible amb el seu objecte i propòsit. L’interès comú de tots els estats que han decidit ser part en un tractat exigeix que tots respectin el seu objecte i propòsit i que estiguin disposats a fer els canvis legislatius necessaris per complir les obligacions contretes en virtut d’aquests tractats. La República d’Eslovàquia observa que aquesta reserva porta a preguntar-se sobre l’adhesió de Malàisia respecte de l’objecte i el propòsit de la Convenció pel que concerneix la prohibició de la tortura i els drets relatius a la llibertat de moviment i a la nacionalitat. Segons els termes de l’apartat 1 de l’article 46 de la Convenció, i de conformitat amb el dret internacional consuetudinari, tal com està codificat per la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats, i en particular, per l’article 19.c), no es permet cap reserva incompatible amb l’objecte i el propòsit d’un tractat. La República d’Eslovàquia, per tant, s’oposa a la reserva formulada per Malàisia quant als articles 15 i 18 de la Convenció. Aquesta objecció no obstaculitza l’entrada en vigor de la Convenció entre la República d’Eslovàquia i Malàisia, sense que aquesta darrera pugui invocar la seva reserva. Suècia 23 de gener de 2009 Pel que fa a la reserva formulada pel Salvador en el moment de la signatura i confirmada en el moment de la ratificació: […] el Govern suec ha examinat la reserva formulada pel Govern de la República del Salvador en el moment de la ratificació de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat. En virtut del dret consuetudinari internacional, tal com està codificat per la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats, no es permeten les reserves incompatibles amb l’objecte i el propòsit d’un tractat. L’interès comú de tots els estats que han decidit ser part en un tractat exigeix que tots respectin el seu objecte i propòsit i que estiguin disposats a fer els canvis legislatius necessaris per complir les obligacions contretes en virtut d’aquests tractats. En observar que, segons els termes de la seva reserva, el Salvador dóna preeminència a la seva Constitució respecte de la Convenció, el Govern suec estima que la dita reserva, que no precisa clarament l’abast de la derogació, fa dubtar seriosament sobre l’adhesió del Salvador a l’objecte i el propòsit de la Convenció. En conseqüència, el Govern suec s’oposa a la reserva a la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat formulada pel Govern de la República del Salvador i la considera nul·la i sense efecte. Aquesta objecció no afecta l’entrada en vigor de la Convenció entre el Salvador i Suècia. La Convenció, per tant, entra en vigor entre el Salvador i Suècia en la seva totalitat, sense que el Salvador pugui invocar la seva reserva. 28 de juliol de 2009 Respecte de la declaració interpretativa formulada per Tailàndia en el moment de la ratificació El Govern suec ha examinat la declaració interpretativa que el Govern del Regne de Tailàndia ha formulat el 29 de juliol de 2008 respecte de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat. El Govern suec recorda que, independentment del nom que se li doni, una declaració constitueix una reserva si exclou o modifica l’efecte jurídic de certes disposicions del tractat al qual es refereix. El Govern suec considera que, en essència, la declaració interpretativa del Govern del Regne de Tailàndia constitueix una reserva. De conformitat amb el dret internacional consuetudinari codificat per la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats, no es permet una reserva incompatible amb l’objecte i el propòsit d’un tractat. L’interès comú de tots els estats que han decidit ser part en un tractat exigeix que tots respectin el seu objecte i propòsit i que estiguin disposats a fer els canvis legislatius necessaris per complir les obligacions contretes en virtut d’aquests tractats. El Govern suec observa que Tailàndia privilegia les seves lleis, reglaments i pràctiques respecte de l’aplicació de l’article 18 de la Convenció. El Govern suec estima que aquesta reserva, que no precisa clarament l’abast de la derogació, suscita dubtes seriosos quant a la voluntat de Tailàndia de respectar l’objecte i el propòsit de la Convenció. El Govern suec, per tant, s’oposa a la reserva esmentada del Govern del Regne de Tailàndia pel que fa a la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat i la considera nul·la i sense efecte. Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor de la Convenció entre Tailàndia i Suècia. La Convenció entrarà en vigor entre els dos estats, en la seva totalitat, sense que Tailàndia pugui invocar la seva reserva. 6 de juliol de 2011 Pel que fa a les reserves formulades per Malàisia en el moment de la ratificació: La Missió permanent de Suècia davant les Nacions Unides saluda atentament el secretari general de l’Organització de les Nacions Unides i té l’honor de fer saber que el Govern suec ha examinat la declaració interpretativa i les reserves formulades pel Govern malaisi en el moment de la ratificació de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat. El Govern suec recorda que la denominació atribuïda a una declaració en virtut de la qual s’exclou o modifica l’efecte jurídic de certes disposicions d’un tractat no determina la seva condició com a reserva al tractat. El Govern suec estima que la declaració interpretativa feta pel Govern malaisi constitueix, en essència, una reserva, el que suscita dubtes seriosos quant al seu compromís respecte de l’objecte i el propòsit de la Convenció. El Govern suec considera, a més, que les reserves als articles 15 i 18 susciten dubtes seriosos quant al compromís del dit Govern respecte de l’objecte i el propòsit de la Convenció. Segons el dret internacional consuetudinari, tal com està codificat per la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats, no es permeten les reserves incompatibles amb l’objecte i el propòsit d’un tractat. L’interès comú de tots els estats que han decidit ser part en un tractat exigeix que tots respectin el seu objecte i propòsit i que estiguin disposats a fer els canvis legislatius necessaris per complir les obligacions contretes en virtut d’aquests tractats. En conseqüència, el Govern suec s’oposa a les reserves esmentades formulades pel Govern malaisi respecte de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat i les considera nul·les i sense efecte. Aquesta objecció no obstaculitza l’entrada en vigor de la Convenció entre Malàisia i Suècia. La Convenció entra en vigor en la seva totalitat entre Malàisia i Suècia, sense que Malàisia pugui invocar les seves reserves. Notes finals
1. Vegeu la nota 1 de «Bolívia (Estat plurinacional de)» en l’aparat «Informació històrica».
2. L’1 d’agost de 2008, el secretari general ha rebut les declaracions següents del Govern de la Xina respecte de la Regió Administrativa Especial de Hong Kong i la Regió Administrativa Especial de Macau: De conformitat amb les disposicions de la Llei fonamental de la Regió Administrativa Especial de Hong Kong (República Popular de la Xina) i la Llei fonamental de la Regió Administrativa Especial de Macau (República Popular de la Xina), el Govern de la República Popular de la Xina decideix que la Convenció s’aplica a la Regió Administrativa Especial de Hong Kong i a la Regió Administrativa Especial de Macau. L’aplicació a la Regió Administrativa Especial de Hong Kong (República Popular de la Xina) de les disposicions de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat pel que fa al dret a la llibertat de desplaçament i a la nacionalitat no modifica en res la validesa de les lleis relatives al control de la immigració i les sol·licituds de nacionalitat de la Regió Administrativa Especial de Hong Kong (República Popular de la Xina).
3. El 7 d’abril de 2009, en el moment de la ratificació de la Convenció, el Govern guatemalenc ha notificat al secretari general, de conformitat amb l’article 33 de la Convenció, que ha designat el Consell Nacional per a l’Atenció de les Persones amb Discapacitat (Conadi), organisme públic encarregat de les qüestions relatives al respecte i l’aplicació de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat i la presentació d’informes que aquesta Convenció disposa.
4. El 25 de setembre de 2008, el secretari general ha rebut la declaració següent per part del Govern de Nova Zelanda: Declara que, de conformitat amb la situació constitucional de Tokelau i tenint en compte el seu compromís per treballar per l’adveniment de la seva autonomia per un acte d’autodeterminació en virtut de la Carta de les Nacions Unides, aquesta ratificació només s’aplicarà a Tokelau quan el Govern neozelandès hagi presentat una declaració pel que fa al cas davant el dipositari després d’una consulta apropiada amb aquest territori.
5. El 28 de gener de 2010, el secretari general ha rebut la comunicació següent per part del Govern alemany relativa a la declaració formulada per la República del Salvador en el moment de la signatura i confirmada en el moment de la ratificació: La República Federal d’Alemanya ha examinat amb atenció la reserva esmentada. La República Federal d’Alemanya estima que les reserves que consisteixen en una referència general a un sistema de normes, com ara la Constitució o la legislació de l’estat que formula la reserva, de la qual no precisa el contingut, no permet apreciar la mesura en què aquest estat es considera vinculat per les obligacions que es deriven de la Convenció. A més, aquestes normes es poden modificar. La reserva formulada per la República del Salvador, per tant, no és prou precisa per poder conèixer les restriccions imposades a l’acord. La República Federal d’Alemanya estima, per consegüent, que la dita reserva és incompatible amb l’objecte i el propòsit de la Convenció i del Protocol opcional, i desitja recordar que, de conformitat amb les disposicions de l’apartat 1 de l’article 46 de la Convenció, i de l’apartat 1 de l’article 14 del Protocol, no es permeten les reserves incompatibles amb l’objecte i el propòsit de la Convenció. La República Federal d’Alemanya, per tant, s’oposa a la reserva esmentada. Aquesta objecció no obstaculitza l’entrada en vigor de la Convenció i del Protocol entre la República Federal d’Alemanya i la República del Salvador.
6. El 4 de novembre de 2010, el secretari general ha rebut la comunicació següent per part del Govern eslovac pel que fa a la declaració formulada per la República Islàmica de l’Iran en el moment de l’adhesió: La República d’Eslovàquia ha examinat la declaració interpretativa que la República Islàmica de l’Iran ha formulat en el moment de l’adhesió a la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat el 23 d’octubre de 2009, segons la qual: «[…] pel que fa a l’article 46, la República Islàmica de l’Iran declara que no es considera vinculada per les disposicions de la Convenció que poden ser incompatibles amb les seves regles aplicables.» La República d’Eslovàquia pensa que la declaració de la República Islàmica de l’Iran constitueix, de fet, una reserva a la Convenció. La República d’Eslovàquia observa que aquesta reserva impedeix saber clarament en quina mesura la República Islàmica de l’Iran es proposa complir les seves obligacions en virtut de la Convenció, ja que «no es considera vinculada per les disposicions de la Convenció que poden ser incompatibles amb les seves regles aplicables.» De conformitat amb l’apartat 1 de l’article 46 de la Convenció, així com amb el dret internacional consuetudinari codificat per la Convenció de Viena sobre el dret dels tractats, no es permeten les reserves incompatibles amb l’objecte i el propòsit d’un tractat. Per consegüent, la República d’Eslovàquia s’oposa a la reserva esmentada de la República Islàmica de l’Iran a la Convenció. Aquesta objecció no obstaculitza l’entrada en vigor de la Convenció entre la República d’Eslovàquia i la República Islàmica de l’Iran, sense que aquesta darrera pugui invocar la seva reserva.
7. El 3 de gener de 2012, el Govern dels Estats Units de Mèxic ha informat el secretari general que ha decidit retirar la declaració interpretativa feta en el moment de la ratificació. El text de la declaració interpretativa diu el següent: L’article primer de la Constitució política dels Estats Units de Mèxic «prohibeix qualsevol discriminació per raó d’origen ètnic o nacional, sexe, edat, discapacitat, condició social, estat de salut, religió, opinions, preferències, estat civil o qualsevol altre violació de la dignitat humana que tracti de negar o minar els drets o les llibertats dels altres.» En ratificar aquesta Convenció, els Estats Units de Mèxic reafirmen la seva adhesió a la promoció i a la protecció dels drets dels mexicans amb discapacitat que es troben al territori nacional o a l’estranger. L’Estat recorda que es compromet fermament a crear les condicions propícies perquè tothom pugui desenvolupar-se plenament i exercir íntegrament els seus drets i les seves llibertats, sense discriminació. Així, més decidits que mai a protegir els drets i la dignitat de les persones amb discapacitat, els Estats Units de Mèxic interpreten l’apartat 2 de l’article 12 de la Convenció de la manera següent: en cas de conflicte entre aquest apartat i la legislació nacional, cal aplicar, respectant estrictament el principi pro homine , la norma que confereixi la major protecció jurídica, protegeixi la dignitat i asseguri la integritat física, psicològica, emocional i material de les persones.
8. El 21 de desembre de 2011, el Govern del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord ha informat el secretari general que ha decidit retirar la reserva quant a l’article 12.4 feta en el moment de la ratificació. El text de la declaració diu el següent: Les mesures del Regne Unit, en virtut de les quals el secretari d’Estat pot nomenar una persona per exercir els drets respecte de crèdits i pagaments en matèria de seguretat social en nom d’una persona que en aquell moment és incapaç d’actuar, actualment no són objecte d’un examen periòdic, tal com exigeix l’article 12.4 de la Convenció, i el Regne Unit es reserva el dret d’aplicar aquestes mesures. En conseqüència, el Regne Unit es compromet actualment a posar en marxa un sistema de control proporcionat. Protocol opcional al Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat Els estats part aquest Protocol van acordar el següent: Article 1
1. Qualsevol estat part en aquest Protocol (“estat part”) reconeix que el Comitè dels Drets de les Persones amb Discapacitat (“el Comitè”) té competència per rebre i examinar les comunicacions presentades per individus o grups d’individus o en nom d’individus o grups d’individus sota la seva jurisdicció que assegurin haver estat víctimes d’una violació de les disposicions del Conveni per part de l’estat part esmentat.
2. El Comitè no rebrà cap comunicació sobre un estat part signant del Conveni que no sigui part d’aquest Protocol. Article 2 El Comitè declara inadmissible qualsevol comunicació:
a) Anònima;
b) Que constitueixi un abús del dret de presentar les comunicacions esmentades o sigui incompatible amb les disposicions del Conveni;
c) Que tingui relació amb una qüestió que ja hagi examinat o que ja hagi estat examinada o que estigui en procés d’examen davant d’una altra instància internacional d’investigació o de reglament;
d) En relació amb la qual no s’hagin exhaurit tots els recursos interns disponibles, tret que el procediment de recurs excedeixi els terminis raonables o que sigui improbable que el demandant obtingui reparació per aquest mitjà;
e) que resulti manifestament mal fundada o insuficientment motivada; o
f) que es refereixi a fets anteriors a la data d’entrada en vigor d’aquest Protocol pel que fa a l’estat part interessat, tret que els fets esmentats persisteixin després d’aquella data. Article 3 Amb reserva de les disposicions de l’article 2 d’aquest Protocol, el Comitè notificarà de manera confidencial a l’estat part interessat qualsevol comunicació que rebi. L’estat part interessat enviarà per escrit al Comitè, en un termini de sis mesos, les explicacions o declaracions que aclareixen la qüestió i indicarà les mesures que podria haver pres per solucionar la situació. Article 4
1. Després de rebre una comunicació i abans de prendre qualsevol decisió sobre el fons, el Comitè pot sotmetre en qualsevol moment a l’estat part interessat una petició urgent perquè adopti les mesures provisionals necessàries per evitar que es causi un dany irreparable a les víctimes de la presumpta violació.
2. El fet d’exercir la facultat concedida per l’apartat 1 d’aquest article no afecta les decisions del Comitè sobre l’admissibilitat o el fons de la comunicació. Article 5 El Comitè examinarà a porta tancada les comunicacions que rebi en virtut d’aquest Protocol. Després d’haver examinat una comunicació, el Comitè transmetrà els seus suggeriments i possibles recomanacions a l’estat part interessat i a la persona sol·licitant. Article 6
1. Si el Comitè s’assabenta, per mitjà d’informacions creïbles, del fet que un estat part atempta greument o sistemàticament contra els drets enunciats en el Conveni, comunicarà a l’estat esmentat les informacions enviades a la seva atenció i el convidarà a presentar observacions en aquest sentit.
2. El Comitè, basant-se en les possibles observacions formulades per l’estat part interessat, així com en altra informació creïble de la qual disposi, pot encarregar a un o diversos dels seus membres que efectuï una investigació i li lliuri sense demora els resultats obtinguts. Aquesta investigació pot implicar, quan això estigui justificat i amb l’acord de l’estat part, una visita al territori d’aquest estat.
3. Després d’haver estudiat els resultats de la investigació, el Comitè els comunicarà a l’estat part interessat, acompanyats, si escau, d’algunes observacions i recomanacions.
4. Després d’haver estat informat dels resultats de la investigació i de les observacions i recomanacions del Comitè, l’estat part li presentarà les seves observacions en un termini de sis mesos.
5. La investigació mantindrà un caràcter confidencial i es demanarà la cooperació de l’estat part durant totes les fases del procés. Article 7
1. El Comitè pot convidar l’estat part interessat a incloure, en l’informe que ha de presentar d’acord amb l’article 35 del Conveni, precisions sobre les mesures que hagi pres com a conseqüència d’una investigació efectuada en virtut de l’article 6 d’aquest Protocol.
2. Un cop exhaurit el termini de sis mesos assenyalat a l’apartat 4 de l’article 6, el Comitè pot, si escau, convidar l’estat part interessat a informar-lo sobre les mesures que hagi pres com a conseqüència de la investigació. Article 8 Qualsevol estat part pot, en el moment en què signi o ratifiqui aquest Protocol o s’hi adhereixi, declarar que no reconeix al Comitè la competència que li confereixen els articles 6 i
7. Article 9 El Secretari general de l’Organització de les Nacions Unides és el dipositari d’aquest Protocol. Article 10 Aquest Protocol resta obert a la signatura dels estats i de les organitzacions d’integració regional que van signar el Conveni, a la seu de l’Organització de les Nacions Unides a Nova York, a partir del 30 de març del 2007. Article 11 Aquest Protocol resta sotmès a la ratificació dels estats que el van signar i van ratificar el Conveni o s’hi van adherir. Ha de ser confirmat formalment per les organitzacions d’integració regional que el van signar i que van confirmar formalment el Conveni o s’hi van adherir. Restarà obert a l’adhesió de qualsevol estat o organització d’integració regional que hagi ratificat o confirmat formalment el Conveni o que s’hi hagi adherit però que no hagi signat el Protocol. Article 12
1. Per “organització d’integració regional” s’entén qualsevol organització constituïda per estats sobirans d’una regió donada, a la qual els seus estats membres hagin transferit competències sobre els temes regulats pel Conveni i aquest Protocol. En els seus instruments de confirmació formal o d’adhesió, aquestes organitzacions indicaran el seu grau de competència sobre els temes regulats pel Conveni i aquest Protocol. Si convé notificaran al dipositari qualsevol modificació substancial del seu grau de competència.
2. En aquest Protocol, les referències als “estats part” s’apliquen a aquestes organitzacions en la mesura de les seves competències.
3. Pel que fa a les mencions de l’apartat 1 de l’article 13 i de l’apartat 2 de l’article 15 d’aquest Protocol, no es tindran en compte els instruments dipositats per les organitzacions d’integració regional.
4. Les organitzacions d’integració regional disposen, per exercir el seu dret de vot a la reunió dels estats part en els temes que depenen de la seva competència, d’un nombre de vots igual al total dels seus estats membres que siguin part d’aquest Protocol. No exerciran el seu dret de vot si els seus estats membres exerceixen el seu i a l’inrevés. Article 13
1. A reserva de l’entrada en vigor del Conveni, aquest Protocol entrarà en vigor el trentè dia després del dipòsit del desè instrument de ratificació o d’adhesió.
2. Pel que fa als estats o a les organitzacions d’integració regional que ratifiquin o confirmin formalment aquest Protocol o s’hi adhereixin després del dipòsit del desè instrument de ratificació o d’adhesió, el Protocol entrarà en vigor el trentè dia després del dipòsit per part d’aquest estat o d’aquesta organització del seu instrument de ratificació, d’adhesió o de confirmació formal. Article 14
1. No s’admetran les reserves incompatibles amb l’objecte i la finalitat d’aquest Protocol.
2. Les reserves es podran retirar en qualsevol moment. Article 15
1. Qualsevol estat part pot proposar una esmena a aquest Protocol i enviar-la al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides. El secretari general comunicarà les propostes d’esmena als estats part i els demanarà que li comuniquin si estan a favor de la convocatòria d’una reunió dels estats part amb vista a examinar aquestes propostes i pronunciar-s’hi. Si en un termini de quatre mesos després de la data d’aquesta comunicació almenys un terç dels estats part es pronuncia a favor de la convocatòria de tal reunió, el secretari general convocarà la reunió sota els auspicis de l’Organització de les Nacions Unides. Qualsevol esmena adoptada per una majoria de dos terços dels estats part presents i votants se sotmetrà a l’aprovació de l’Assemblea general de les Nacions Unides i, després, a l’acceptació de tots els estats part.
2. Qualsevol esmena adoptada i aprovada segons s’estableix a l’apartat 1 d’aquest article entrarà en vigor el trentè dia després de la data en què el nombre d’instruments d’acceptació dipositats arribi als dos terços del nombre dels estats part a la data de la seva adopció. Més tard, l’esmena entrarà en vigor per a cada estat parts el trentè dia després del dipòsit per part d’aquest estat del seu instrument d’acceptació. L’esmena només vincula els estats part que l’hagin acceptada. Article 16 Qualsevol estat part pot denunciar aquest Protocol mitjançant una notificació escrita adreçada al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides. La denúncia entrarà en vigor un any després de la data a la qual el secretari general hagi rebut la notificació. Article 17 El text d’aquest Protocol es difondrà en formats accessibles. Article 18 Les versions anglesa, àrab, xinesa, espanyola, francesa i russa d’aquest Protocol són igualment fefaents. EN VIRTUT DE TOT EL QUE S’HA ESMENTAT, els plenipotenciaris sotasignats, degudament habilitats pels seus governs respectius, han signat aquest Protocol. Situació del Protocol Opcional al Conveni relatiu als drets de les persones discapacitades Actualització: 29 de maig del 2013 Estats Signatura Ratificació Afganistan 18 de setembre del 2012 a Àfrica del Sud 30 de març del 2007 30 de novembre del 2007 Alemanya 30 de març del 2007 24 de febrer del 2009 Algèria 20 de març del 2007 Andorra 27 d’abril del 2007 Antigua i Barbuda 30 de març del 2007 Aràbia saudita 24 de juny del 2008 a Argentina 30 de març del 2007 2 de setembre del 2008 Armènia 30 de març del 2007 Austràlia 21 d’agost del 2009 a Àustria 30 de març del 2007 26 de setembre del 2008 Azerbaidjan 9 de gener del 2008 28 de gener del 2009 Bangladesh 12 de maig del 2008 a Bèlgica 30 de març del 2007 2 de juliol del 2009 Benín 8 de febrer del 2008 5 de juliol del 2012 Bolívia 13 d’agost del 2007 16 de novembre del 2009 Bòsnia Hercegovina 29 de juliol del 2009 12 de març del 2010 Brasil 30 de març del 2007 1 d’agost del 2008 Bulgària 18 de desembre del 2008 Burkina Faso 23 de maig del 2007 23 de juliol del 2009 Burundi 26 d’abril del 2007 Cambotja 1 d’octubre del 2007 Camerun 1 d’octubre del 2008 Congo 30 de març del 2007 Costa d’ivori 7 de juny del 2007 Costa Rica 30 de març del 2007 1 d’octubre del 2008 Croàcia 30 de març del 2007 15 d’agost del 2007 Djibouti 18 de juny del 2012 a Dominica 1 d’octubre del 2012 El Salvador 30 de març del 2007 14 de desembre del 2007 Emirats Àrabs Units 8 de febrer del 2008 Equador 30 de març del 2007 3 d’abril del 2008 Eslovàquia 26 de setembre del 2007 26 de maig del 2010 Eslovènia 30 de març del 2007 24 d’abril del 2008 Espanya 30 de març del 2007 3 de desembre del 2007 Estònia 30 de maig del 2012 Macedònia 29 de juliol del 2009 29 de desembre del 2011 Fiji 2 de juny del 2010 Finlàndia 30 de març del 2007 França 23 de setembre del 2008 18 de febrer del 2010 Gabon 25 de setembre del 2007 Geòrgia 10 de juliol del 2009 Ghana 30 de març del 2007 31 de juliol del 2012 Grècia 27 de setembre del 2010 31 de maig del 2012 Guatemala 30 de març del 2007 7 d’abril del 2009 Guinea 16 d’agost del 2007 8 de febrer del 2008 Haití 23 de juliol del 2009 a Hondures 23 d’agost del 2007 16 d’agost del 2010 Hongria 30 de març del 2007 20 de juliol del 2007 Iemen 30 de març del 2007 26 de març del 2009 Illes Cook 8 de maig del 2009 a Illes Salomó 24 de setembre del 2009 Islàndia 30 de març del 2007 Itàlia 30 de març del 2007 15 de maig del 2009 Jamaica 30 de març del 2007 Jordània 30 de març del 2007 Kazakhstan 11 de desembre del 2008 Letònia 22 de gener del 2010 31 d’agost del 2010 Líban 14 de juny del 2007 Libèria 30 de març del 2007 Lituània 30 de març del 2007 18 d’agost del 2010 Luxemburg 30 de març del 2007 26 de setembre del 2011 Madagascar 25 de setembre del 2007 Mali 15 de maig del 2007 7 d’abril del 2008 Malta 30 de març del 2007 10 d’octubre del 2012 Marroc 8 d’abril del 2009 Maurici 25 de setembre del 2007 Mauritània 3 d’abril del 2012 a Mèxic 30 de març del 2007 17 de desembre del 2007 Moçambic 30 de gener del 2012 a Mongòlia 13 de maig del 2009 a Montenegro 27 de setembre del 2007 2 de novembre del 2009 Namíbia 25 d’abril del 2007 4 de desembre del 2007 Nepal 3 de gener del 2008 7 de maig del 2010 Nicaragua 21 d’octubre del 2008 2 de febrer del 2010 Níger 2 d’agost del 2007 24 de juny del 2008 Nigèria 30 de març del 2007 24 de setembre del 2010 Panamà 30 de març del 2007 7 d’agost del 2007 Paraguai 30 de març del 2007 3 de setembre del 2008 Perú 30 de març del 2007 30 de gener del 2008 Portugal 30 de març del 2007 23 de setembre de 2009 Qatar 9 de juliol del 2007 Regne Unit i Irlanda del Nord 26 de febrer del 2009 7 d’agost del 2009 República Àrab Síria 10 de juliol del 2009 República Centreafricana 9 de maig del 2007 República dominicana 30 de març del 2007 18 d’agost del 2009 República Txeca 30 de març del 2007 República Unida de Tànzania 29 de setembre del 2008 10 de novembre del 2009 Romania 25 de setembre del 2008 Ruanda 15 de desembre del 2008 a Sant Marí 30 de març del 2007 22 de febrer del 2008 Sant Vincent i Granadina 29 d’octubre del 2010 a Senegal 25 d’abril del 2007 Sèrbia 17 de desembre del 2007 31 de juliol del 2009 Seychelles 30 de març del 2007 Sierra Leone 30 de març del 2007 Sudan 24 d’abril del 2009 Suècia 30 de març del 2007 15 de desembre del 2008 Swazilàndia 25 de setembre del 2007 24 de setembre del 2012 Togo 23 de setembre del 2008 1 de març del 2011 Tunísia 30 de març del 2007 2 d’abril del 2008 Turkmenistan 10 de novembre del 2010 a Turquia 28 de setembre del 2009 Txad 26 de setembre del 2012 Ucraïna 24 de setembre del 2008 4 de febrer del 2010 Uganda 30 de març del 2007 25 de setembre del 2008 Uruguai 28 d’octubre del 2011 a Xile 30 de març del 2007 29 de juliol del 2008 Xipre 30 de març del 2007 27 de juny del 2011 Zàmbia 29 de setembre del 2008 Declaracions i reserves (Si no hi ha cap indicació abans del text, la data de recepció és la de la ratificació, la confirmació formal o l’adhesió.) Azerbaidjan Declaració: La República de l’Azerbaidjan declara que serà impossible garantir la conformitat amb les disposicions del Protocol en els seus territoris ocupats per la República d’Armènia fins que aquests territoris siguin alliberats d’aquesta ocupació. El Salvador2 Reserva feta en el moment de la signatura i confirmada en el moment de la ratificació: El Govern de la República del Salvador subscriu el Conveni relatiu als drets de les persones discapacitades i el seu Protocol opcional, aprovat per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 13 de desembre de 2006, sempre que les disposicions d’aquests instruments no perjudiquin ni contravinguin les regles, les normes i els principis enunciats en la Constitució de la República del Salvador, en especial els seus principis fonamentals. Síria Declaració: El Govern de Síria declara que no reconeix la competència del Comitè prevista en els articles 6 i 7 del Protocol facultatiu sobre la base de l’article 8 del Protocol opcional que disposa que cada estat part pot no reconèixer la competència del Comitè. (Llevat que s’indiqui el contrari, les objeccions es van rebre en el moment de la ratificació, acceptació, aprovació o adhesió.) Objeccions (Si no hi ha cap indicació abans del text, la data de recepció és la de la ratificació, la confirmació formal o l’adhesió.) Àustria 26 de setembre del 2008 Pel que fa a la reserva formulada pel Salvador en el moment de la signatura i confirmada en el moment de la ratificació: El Govern d’Àustria ha examinat la reserva relativa al Conveni relatiu als drets de les persones discapacitades i el seu Protocol opcional formulada pel Govern del Salvador. Sota aquesta reserva, el Salvador té la intenció de ser part en el Conveni només en el supòsit que les seves disposicions no afectin cap dels preceptes, les normes i els principis enunciats en la seva Constitució o no els violin. A falta de més aclariments, aquesta reserva no especifica clarament l’abast de la derogació del Salvador a les disposicions del Conveni. La formulació general i vaga de la reserva suscita dubtes pel que fa a la determinació del Salvador per ser part en el Conveni i no és compatible amb el dret internacional. El Govern d’Àustria fa objecció a la reserva formulada pel Govern de la República del Salvador al Conveni relatiu als drets de les persones discapacitades i el seu Protocol opcional. No obstant això, aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Conveni en la seva totalitat entre Àustria i el Salvador. Notes finals
1. Vegeu la nota 1 sobre “Bolívia (Estat plurinacional de)” en l’apartat “Informació històrica”.
2. El 28 de gener del 2010, el secretari general va rebre del Govern alemany la següent comunicació sobre la declaració feta per la República del Salvador a la signatura i confirmada en el moment de la ratificació: La República Federal d’Alemanya ha examinat detingudament la reserva més amunt esmentada. La República Federal d’Alemanya considera que les reserves que consisteixen en una referència general a un sistema de normes, com la Constitució o la llei de l’estat autor de la reserva, que no especifica el contingut, no permet apreciar el grau en què l’estat es considera obligat per les obligacions del Conveni. D’altra banda, aquestes normes poden ser modificades. La reserva formulada per la República del Salvador no és prou precisa perquè sigui possible conèixer les restriccions imposades en l’acord. La República Federal d’Alemanya considera que la dita reserva és incompatible amb l’objecte i el propòsit del Conveni i el Protocol i vol recordar que, de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 46 del Conveni i l’apartat 1 de l’article 14 del Protocol, una reserva incompatible amb l’objecte i el propòsit del Conveni no es pot acceptar. La República Federal d’Alemanya fa objecció a la reserva esmentada. Aquesta objecció no impedeix l’entrada en vigor del Conveni i del Protocol entre la República Federal d’Alemanya i la República del Salvador.