Article 42. Declaració de l’impost

Article 42. Declaració de l’impost

1. Els obligats tributaris han de presentar i subscriure una declaració per aquest impost a través del model aprovat pel ministeri encarregat de les finances, entre l’1 d’abril i el 30 de setembre de l’any posterior a la finalització del període impositiu. No obstant això, d’acord amb l’article 55 de la Llei de l’impost, els obligats tributaris que obtinguin qualsevol de les rendes del treball o del capital mobiliari esmentades en aquest article, o bé rendes exemptes en virtut de l’article 5 de la Llei de l’impost, no estan obligats a presentar la declaració indicada al paràgraf anterior.

2. El ministeri encarregat de les finances aprova el model de declaració al qual es fa referència a l’apartat anterior. A aquest efecte, no és obligatòria la declaració en aquest model de les rendes següents:

a) Rendes exemptes i guanys de capital procedents de contractes d’assegurança de vida o invalidesa que serveixen per cobrir l’amortització de préstecs hipotecaris que hagin estat subjectes a retenció o ingrés a compte per aquest impost, a excepció del supòsit inclòs a l’apartat 6 de l’article 38.

b) Rendes del treball que hagin estat subjectes a retenció o ingrés a compte per aquest impost, excepte en els casos en què l’obligat tributari també hagi obtingut altres rendes que s’hagin d’integrar dins de la base de tributació general, llevat el que disposa la lletra següent.

c) Rendes del capital immobiliari que, conjuntament amb les rendes del treball, siguin d’un import íntegre inferior a vint-i-quatre mil (24.000) euros durant el període impositiu. Aquesta regla resulta igualment aplicable quan l’obligat tributari, a més de les rendes del capital immobiliari i del treball esmentades, obté guanys de capital procedents de contractes d’assegurança de vida o invalidesa que serveixen per cobrir l’amortització de préstecs hipotecaris o rendes exemptes que, per aplicació de l’article 55 de la Llei de l’impost, suposen l’exoneració de l’obligació de presentar declaració per aquest impost.

d) Rendes obtingudes i gravades a l’estranger que donin dret a l’aplicació de la deducció per eliminar la doble imposició internacional regulada a l’article 48 de la Llei de l’impost, quan l’aplicació de la dita deducció determini una quota de liquidació per un import de zero en relació amb les rendes obtingudes i gravades a l’estranger esmentades. No obstant això, en aquests casos l’obligat tributari ha d’indicar a la declaració de l’impost la naturalesa de la renda i el país del qual procedeix.