Article 37. Càlcul de la retenció o l’ingrés a compte

Article 37. Càlcul de la retenció o l’ingrés a compte

1. Amb caràcter general, la retenció o l’ingrés a compte sobre les rendes del capital mobiliari es determina aplicant un percentatge fix del 10% sobre l’import de la renda íntegra satisfeta.

2. En el cas de rendes del capital mobiliari procedents d’operacions de capitalització que no tinguin la consideració de rendes del treball, la persona o l’entitat pagadora de la renda calcula la retenció o l’ingrés a compte en els termes següents:

a) La base de tributació es determina tenint en compte les regles establertes a l’apartat 3 de l’article 22 de la Llei de l’impost.

b) La base de liquidació és el resultat de minorar, si escau, el saldo positiu de la base de tributació en l’import de la reducció que resulti aplicable d’acord amb l’apartat següent d’aquest article.

c) La quota de liquidació és el resultat de multiplicar la base de liquidació pel tipus de gravamen de l’impost, segons el que estableix l’article 43 de la Llei de l’impost.

d) El percentatge de retenció o ingrés a compte aplicable sobre les rendes que s’han de satisfer a l’obligat tributari s’obté multiplicant per 100 el quocient, amb dos decimals, resultant de dividir l’import que resulti del paràgraf c anterior i les rendes que cal satisfer a l’obligat tributari.

e) El pagament a compte s’obté d’aplicar a les rendes íntegres que cal satisfer el percentatge de retenció obtingut d’acord amb l’apartat d anterior.

3. Quan la persona o l’entitat pagadora de les rendes del capital mobiliari hagi rebut la comunicació de l’opció a la qual es refereix l’apartat 2 de l’article següent, no practica cap retenció o ingrés a compte sobre les rendes del capital mobiliari satisfetes en relació amb el compte, dipòsit, actiu, instrument, operació o contracte respecte dels quals l’obligat tributari hagi exercit l’opció. No obstant això, si la persona o l’entitat pagadora de les rendes rep en un moment posterior una comunicació de l’obligat tributari en els termes previstos a l’apartat 4 de l’article següent, la persona o entitat pagadora practica la retenció o l’ingrés a compte que correspongui sobre les rendes que satisfaci a partir del moment en què rebi aquesta comunicació.

4. Quan s’hagi de practicar una retenció o un ingrés a compte sobre una renda del capital mobiliari en els supòsits previstos a l’apartat 9 de l’article 50 de la Llei de l’impost, la retenció o l’ingrés a compte que resulti aplicable d’acord amb les regles previstes en aquest article es minora mitjançant l’aplicació de la deducció per eliminar la doble imposició internacional prevista a l’article 48 de la Llei de l’impost a la qual tingui dret l’obligat tributari. A l’efecte de calcular la deducció a la qual es refereix el paràgraf anterior, la persona o l’entitat obligada a retenir o a ingressar a compte pren la més baixa de les dos quantitats següents:

a) L’import efectiu satisfet a l’estranger per raó d’un gravamen de característiques similars a aquest impost, sempre que la persona o l’entitat obligada a retenir o a ingressar a compte tingui constància del pagament d’aquest gravamen.

b) L’import resultant d’aplicar el tipus de gravamen d’aquest impost sobre l’import de la renda íntegra obtinguda per l’obligat tributari. A l’exclusiu efecte de calcular la retenció o ingrés a compte al qual es fa referència en aquest apartat, el còmput anterior es fa, per part de la persona o l’entitat obligada a retenir o ingressar a compte, individualment per cada renda que hagi de satisfer.