Article 3. Instal·lació de sistemes de videovigilància privats que no captin imatges o sons de la via pública o d’espais

Article 3. Instal·lació de sistemes de videovigilància privats que no captin imatges o sons de la via pública o d’espais

públics o oberts al públic

1. La instal·lació de sistemes de videovigilància privats que no captin imatges o sons de la via pública, d’espais públics o d’espais oberts al públic s’ha de comunicar prèviament al ministre competent en matèria d’interior.

2. La comunicació s’ha d’adreçar al ministeri competent en matèria d’interior i s’hi ha de fer constar el següent:

a) La identificació de la persona que efectua la comunicació.

b) La justificació dels motius i de la finalitat de la instal·lació.

c) La definició de l’àmbit físic susceptible de ser gravat per cada càmera, detallat en un plànol de situació.

d) La necessitat o no de gravar sons i si es tracta d’un dispositiu mòbil.

e) La qualificació de les persones encarregades de l’explotació del sistema de tractament de les imatges i dels sons.

f) El tipus de càmera i les seves característiques tècniques.

g) Les mesures de seguretat aplicables al sistema.

3. En cas que es detecti alguna mancança o irregularitat, es comunica a la persona sol·licitant que l’esmeni conforme a les prescripcions establertes.

4. En cas que es detecti que la instal·lació requereix ser autoritzada, es tramita i es resol pel procediment previst a l’article 1 d’aquest Reglament.

5. Si la comunicació es considera justificada i conforme a dret, el ministre competent en matèria d’interior comunica a la persona interessada que s’ha rebut i registrat.