Article 295. Càlcul del valor d’exposició dels derivats

Article 295. Càlcul del valor d’exposició dels derivats

1. Les entitats han de calcular el valor d’exposició dels contractes de derivats enumerats a l’annex II i dels derivats de crèdit, inclosos els que estiguin fora de balanç, de conformitat amb el mètode establert als articles 172 a 178 septies de la secció cinquena del capítol tercer del títol III. En calcular el valor d’exposició, les entitats poden tenir en compte els efectes dels contractes de novació i altres acords de compensació de conformitat amb l’article 181. Les entitats no han de tenir en compte la compensació entre productes, però poden compensar dins de la categoria de producte a què es refereix la lletra c del punt 13 de l’article 170, i els derivats de crèdit quan estiguin subjectes a un acord de compensació contractual entre productes en el sentit de l’article 181. Les entitats han d’incloure en la mesura de l’exposició total les opcions venudes, fins i tot quan se’ls pugui atribuir un valor zero a la seva exposició d’acord amb el tractament establert a l’apartat 5 de l’article 172.

2. Quan l’aportació de garanties reals en relació amb contractes de derivats redueixi l’import dels actius en virtut del marc comptable aplicable, les entitats han d’anul·lar els efectes comptables d’aquesta reducció.

3. A efectes de l’apartat 1, les entitats que calculin el cost de reposició dels contractes de derivats segons l’article 173 només poden comptabilitzar les garanties reals que hagin rebut en efectiu de les seves contraparts com a marge de variació a què es refereix l’article 173 si, dins del marc comptable aplicable, el marge de variació no s’ha reconegut ja com una reducció del valor d’exposició, i sempre que es compleixin totes les condicions següents:

a) Per a les operacions no compensades a través d’una ECCQ, que l’efectiu rebut per la contrapart receptora no se segregui;

b) Que el marge de variació es calculi i s’intercanviï almenys diàriament segons una valoració a preus de mercat de les posicions en derivats;

c) Que el marge de variació es rebi en una divisa especificada en el contracte de derivats, l’acord marc de compensació aplicable o l’annex de suport al crèdit de l’acord marc de compensació qualificat, o definida en algun acord de compensació amb una ECCQ;

d) Que el marge de variació rebut sigui l’import total necessari per extingir l’exposició del contracte de derivats valorada a preus de mercat, subjecte al llindar i als imports mínims de transferència aplicables a la contrapart;

e) Que el contracte de derivats i el marge de variació entre l’entitat i la contrapart d’aquest contracte estiguin coberts per un únic acord de compensació que l’entitat pugui considerar a l’efecte de la reducció del risc de conformitat amb l’article 181. Quan una entitat aporti garanties reals en efectiu a una contrapart i aquestes garanties compleixin les condicions establertes a les lletres a a e del primer paràgraf, l’entitat les ha de considerar com el marge de variació aportat a la contrapart i les ha d’incloure en el càlcul del cost de reposició. A efectes de la lletra b del primer paràgraf, s’ha de considerar que una entitat ha complert la condició que hi està establerta quan el marge de variació sigui intercanviat durant el matí del dia de negociació següent a aquell en què s’hagi estipulat el contracte de derivats, sempre que l’intercanvi es basi en el valor del contracte al final del dia de negociació en què s’hagi estipulat el contracte. A efectes de la lletra d del primer paràgraf, quan sorgeixi una controvèrsia sobre el marge, les entitats han de poder reconèixer l’import de les garanties reals que s’hagin intercanviat sense ser objecte de controvèrsia.

4. A efectes de l’apartat 1, les entitats no poden incloure les garanties reals rebudes en el càlcul del NICA, tal com es defineix al punt 11 bis de l’article 170, excepte en el cas dels contractes de derivats amb clients que siguin compensats per una ECCQ.

5. A efectes de l’apartat 1, les entitats han de fixar en 1 el valor del multiplicador utilitzat en el càlcul de l’exposició futura potencial segons l’apartat 1 de l’article 176, excepte en el cas dels contractes de derivats amb clients que siguin compensats per una ECCQ.

6. No obstant l’apartat 1, les entitats poden utilitzar el mètode establert als articles 179 o 180 de la secció cinquena del capítol tercer del títol III per determinar el valor d’exposició dels contractes de derivats enumerats als punts 1 i 2 de l’annex II, però només si també apliquen aquest mètode per determinar el valor d’exposició d’aquests contractes a l’efecte del compliment dels requisits de fons propis establerts a l’article 59. Quan les entitats apliquin un dels mètodes a què fa referència el primer paràgraf, no poden deduir de la mesura de l’exposició total l’import del marge que hagin rebut.