Article 295. Valor d’exposició dels derivats

Article 295. Valor d’exposició dels derivats

1. Les entitats han de determinar el valor d’exposició dels contractes enumerats en l’annex II i dels derivats de crèdit, inclosos els que estiguin fora de balanç, de conformitat amb el mètode que estableix l’article 172. Les entitats han d’aplicar la lletra a de l’apartat 1 de l’article 185 per determinar l’exposició creditícia potencial futura dels derivats de crèdit. A l’hora de determinar l’exposició creditícia potencial futura dels derivats de crèdit, les entitats han d’aplicar els principis que estableix la lletra a de l’apartat 1 de l’article 185 a tots els seus derivats de crèdit, no únicament als que estiguin assignats a la cartera de negociació. En determinar el valor de l’exposició, les entitats poden tenir en compte les repercussions dels contractes de novació i altres acords de compensació de conformitat amb l’article 181. No s’ha d’aplicar la compensació entre productes diferents. No obstant això, les entitats poden compensar dins de la categoria de producte esmentada a lletra c del punt 13 de l’article 170.

2. Quan la concessió de garanties reals en connexió amb contractes de derivats redueixi l’import dels actius en virtut del marc comptable aplicable, les entitats hauran d’invertir aquesta reducció.

3. A l’efecte de l’apartat 1, les entitats poden deduir el marge de variació en efectiu rebut de la contrapart de la part del cost corrent de reposició del valor de l’exposició, en la mesura que, d’acord amb el marc comptable aplicable, el marge de variació no hagi estat reconegut com una reducció del valor de l’exposició, i sempre que es compleixin totes les condicions següents:

a) Per a les transaccions no liquidades a través d’una ECCQ, l’efectiu rebut per la contrapart receptora no es segrega;

b) El marge de variació es calcula i intercanvia diàriament d’acord amb la valoració a preus de mercat de les posicions en derivats;

c) El marge de variació en efectiu rebut es troba denominat en la mateixa moneda que la utilitzada en la liquidació del contracte de derivats;

d) El marge de variació intercanviat és l’import total necessari per extingir completament l’exposició al derivat valorada a preus de mercat, subjecte a les quanties del llindar i de transferència mínima aplicables a la contrapart;

e) El contracte de derivats i el marge de variació entre l’entitat i la contrapart del contracte estan coberts per un únic acord de compensació que l’entitat pot tractar a l’efecte de reducció del risc de conformitat amb l’article 181. A efectes de la lletra c, quan el contracte de derivats estigui subjecte a un acord marc de compensació qualificat, per moneda de liquidació s’entén qualsevol moneda de liquidació especificada en el contracte de derivats, l’acord marc de compensació qualificat aplicable o l’annex de suport al crèdit de l’acord marc de compensació qualificat. Quan, en virtut del marc comptable aplicable, una entitat reconegui el marge de variació en efectiu pagat a la contrapart com un actiu pendent de cobrament, pot excloure aquest actiu de la mesura de l’exposició, sempre que es compleixin les condicions establertes en les lletres a a e.

4. A efectes de l’apartat 3, s’aplica el següent:

a) La deducció del marge de variació rebut es troba limitada a la part positiva del cost corrent de reposició del valor de l’exposició;

b) Una entitat no ha d’utilitzar el marge de variació en efectiu rebut per reduir l’import de l’exposició creditícia potencial futura, fins i tot a l’efecte de l’incís ii de la lletra c de l’apartat 1 de l’article 184.

5. A més del tractament que estableix l’apartat primer, per als derivats de crèdit subscrits, les entitats han d’incloure en el valor de l’exposició els imports nocionals efectius referenciats pels derivats de crèdit subscrits reduïts per qualsevol variació negativa del valor raonable que hagi estat incorporada al càlcul del capital de nivell 1 respecte al derivat de crèdit subscrit. El valor de l’exposició resultant pot reduir-se per l’import nocional efectiu dels derivats de crèdit adquirits sobre el mateix nom de referència, sempre que es compleixin totes les condicions següents:

a) En el cas dels derivats de crèdit amb nom únic, els derivats de crèdit adquirits han de referir-se a un nom de referència que tingui una categoria igual o inferior que l’obligació de referència subjacent del derivat de crèdit subscrit i un esdeveniment de crèdit en l’actiu de referència preferent provocaria un esdeveniment de crèdit en l’actiu subordinat;

b) Quan una entitat adquireixi protecció sobre una cistella de noms de referència, la protecció comprada pot compensar la protecció venuda sobre una cistella de noms de referència només si la cistella d’entitats de referència i el nivell de subordinació en ambdós operacions són idèntics;

c) El termini de venciment residual del derivat de crèdit comprat és igual o major que el termini de venciment residual del derivat del crèdit subscrit;

d) En determinar el valor d’exposició addicional dels derivats de crèdit subscrits, l’import nocional del derivat de crèdit comprat es redueix per qualsevol variació positiva del valor raonable que hagi estat incorporada al càlcul del capital de nivell 1 respecte al derivat de crèdit adquirit;

e) En el cas dels productes per trams, el derivat de crèdit comprat com a protecció es refereix a una obligació de referència amb la mateixa categoria que l’obligació de referència subjacent del derivat de crèdit subscrit. Quan l’import nocional d’un derivat de crèdit subscrit no es redueixi per l’import nocional d’un derivat de crèdit comprat, les entitats poden deduir l’import de l’exposició potencial futura individual d’aquest derivat de crèdit subscrit de l’exposició potencial futura total determinada de conformitat amb l’apartat primer d’aquest article correlativament amb l’apartat 2 de l’article 172, o amb la lletra a de l’apartat 1 de l’article 185, segons escaigui. En el cas que l’exposició creditícia potencial futura es determini en relació amb l’incís ii de la lletra c de l’apartat 1 de l’article 184, l’exposició potencial futura individual dels derivats de crèdit subscrits pot deduir-se de la suma de les xifres de l’exposició creditícia potencial futura (PCE gross ) sense realitzar cap ajust en la ràtio net / brut (NGR).

6. Les entitats no han de reduir l’import nocional efectiu d’un derivat de crèdit subscrit quan comprin protecció creditícia mitjançant un swap de rendiment total i registrin com a benefici net els pagaments nets rebuts, però no registrin el deteriorament compensatori del valor del derivat creditici subscrit reflectit en el capital de nivell 1.

7. En el cas dels derivats de crèdit adquirits sobre una cistella d’entitats de referència, les entitats poden reconèixer una reducció de conformitat amb l’apartat 5 sobre els derivats de crèdit subscrits sobre noms de referència individuals, només si la protecció comprada és econòmicament equivalent a la compra de protecció per separat sobre cadascun dels noms individuals de la cistella. Si una entitat adquireix un derivat de crèdit sobre una cistella de noms de referència, només pot reconèixer una reducció sobre una cistella de derivats de crèdit subscrits si la cistella d’entitats de referència i el nivell de subordinació en ambdós operacions són idèntics.

8. No obstant el que disposa l’apartat 1 d’aquest article, les entitats poden utilitzar el mètode que estableix l’article 173 per determinar el valor d’exposició dels contractes enumerats en els punts 1 i 2 de l’annex II, només quan utilitzin també aquest mètode per determinar el valor d’exposició d’aquests contractes a l’efecte de complir els requisits de fons propis que estableix l’article 59. Quan les entitats apliquin el mètode que estableix l’article 173, no reduiran la mesura de l’exposició per l’import del marge de variació en efectiu rebut.