Article 235. Risc de tipus de canvi de les OIC

Article 235. Risc de tipus de canvi de les OIC

1. A efectes de l’article 234, pel que fa a les OIC s’han de tenir en compte les seves posicions reals en divises.

2. Les entitats es poden basar en la informació facilitada pels tercers següents sobre les posicions en divises de l’OIC:

a) L’entitat dipositària de l’OIC, sempre que l’OIC inverteixi exclusivament en valors i dipositi tots els valors en aquesta entitat dipositària;

b) En el cas d’altres OIC, la societat gestora de l’OIC, sempre que compleixi els criteris establerts en la lletra a de l’apartat 3 de l’article 98. La correcció del càlcul ha de ser confirmada per un auditor extern.

3. Si una entitat desconeix les posicions en divises d’un OIC, s’assumeix que aquest últim inverteix en divises fins al nivell màxim permès d’acord amb el seu mandat i les entitats, per a les posicions de la cartera de negociació, han de tenir en compte l’exposició indirecta màxima que podrien arribar a prendre posicions palanquejades a través de l’OIC en calcular el seu requisit de fons propis per al risc de tipus de canvi. Això s’ha de fer augmentant proporcionalment la posició de l’OIC fins a l’exposició màxima als elements d’inversió subjacents resultants del mandat d’inversió. La posició estimada de l’OIC en divises s’ha de tractar com a divisa independent d’acord amb el tractament de les inversions en or, amb la diferència que, si es coneix la direcció de la inversió de l’OIC, la posició llarga total pot afegir-se a la posició oberta llarga total en divises i la posició curta total pot afegir-se a la posició oberta curta total en divises. No es permet la compensació entre aquestes posicions amb anterioritat al càlcul.