Article 207. Autorització de requisits generals

Article 207. Mètodes per calcular els requisits de fons propis per risc de mercat

1. Tal com estableix l’apartat 1 de l’article 72 bis de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular els requisits de fons propis per risc de mercat de totes les posicions de la cartera de negociació i les posicions de la cartera d’inversió que estiguin subjectes al risc de tipus de canvi o de matèries primeres com la suma dels requisits de fons propis següents, segons escaigui:

a) Els requisits de fons propis per risc de posició a què fan referència l’article 73 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i la secció segona del capítol cinquè del títol III d’aquest Reglament;

b) Els requisits de fons propis per risc per tipus de canvi a què fan referència l’article 74 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i la secció tercera del capítol cinquè del títol III d’aquest Reglament;

c) Els requisits de fons propis per risc de matèries primeres a què fan referència l’article 75 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i la secció quarta del capítol cinquè del títol III d’aquest Reglament.

2. Una entitat que no estigui exempta dels requisits de presentació d’informació establerts a l’article 85 quater de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió de conformitat amb l’article 207 quater ha de comunicar el càlcul d’acord amb el que es determini reglamentàriament per a totes les posicions de la cartera de negociació i les posicions de la cartera d’inversió subjectes al risc de tipus de canvi o de matèries primeres d’acord amb el mètode estàndard alternatiu que es determini reglamentàriament.

3. Les posicions de titulització i els derivats de crèdit d’n-èsim impagament que compleixin tots els criteris següents s’han d’incloure a la cartera de negociació de correlació alternativa:

a) Les posicions que no siguin posicions de retitulització ni opcions sobre un tram de titulització, ni cap altre derivat d’exposicions de titulització que no ofereixi una participació proporcional als ingressos d’un tram de titulització;

b) Aquells instruments subjacents dels quals siguin:

i) Instruments uninominals, inclosos els derivats de crèdit uninominals per als quals hi ha un mercat líquid actiu d’oferta i demanda, ii) Índexs comunament negociats que es basen en els instruments a què fa referència l’incís i. Es considera que hi ha un mercat actiu d’oferta i demanda quan hi hagi ofertes independents i de bona fe per comprar i vendre, de manera que es puguin determinar en un dia un preu que estigui raonablement relacionat amb l’últim preu de venda o les cotitzacions competitives de bona fe ofertes i sol·licitades, i liquidar a aquest preu en un termini relativament curt i de conformitat amb els usos i costums del sector.

4. Les posicions amb qualsevol dels instruments subjacents següents no s’han d’incloure a la cartera de negociació de correlació alternativa:

a) Els instruments subjacents que estiguin assignats a les categories d’exposicions previstes a les lletres h o i de l’article 78;

b) Un crèdit sobre una entitat de comesa especial, garantida, directament o indirectament, per una posició que, de conformitat amb l’apartat 3, per si mateixa no podria ser inclosa a la cartera de negociació de correlació alternativa.

5. Les entitats poden incloure a la seva cartera de negociació de correlació alternativa posicions que no siguin ni posicions de titulització ni derivats de crèdit d’n-èsim impagament però que cobreixin altres posicions d’aquesta cartera, sempre que hi hagi un mercat líquid actiu d’oferta i demanda conforme al paràgraf segon de l’apartat 3 per a l’instrument o els seus instruments subjacents.

6. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar la manera com les entitats han de calcular els requisits de fons propis per risc de mercat respecte de les posicions de la cartera d’inversió subjectes al risc de tipus de canvi o de matèries primeres d’acord amb el mètode establert a l’apartat 2.