Article 191. Règim de les exposicions a clients

Article 191. Règim de les exposicions a clients

1. Quan una entitat que és client ha de calcular els requisits de fons propis per a les seves operacions vinculades a una ECC amb el seu membre compensador de conformitat amb els articles 169 a 185 d’aquesta secció, amb els articles 130 a 143 i amb el capítol setè, segons correspongui.

2. Sense perjudici del mètode indicat en l’apartat 1, una entitat que és client pot calcular els requisits de fons propis per a les seves exposicions de negociació vinculades a una ECC amb el seu membre compensador de conformitat amb l’article 192, sempre que es donin les condicions següents:

a) Que les posicions i els actius de l’entitat relacionats amb aquestes operacions estiguin diferenciats i separats, tant pel que fa al membre compensador com pel que fa a l’ECC, de les posicions i els actius del membre compensador i dels altres clients d’aquest últim i, com a resultat d’aquesta diferenciació i separació, aquestes posicions i actius són immunes a la fallida en cas d’impagament o insolvència del membre compensador o d’un o diversos dels seus altres clients;

b) Que les disposicions legals i reglamentàries, les normes i les clàusules contractuals aplicables a l’entitat o a l’ECC, o que les vinculen, facilitin la transferència, a un altre membre compensador, de les posicions del client en relació amb aquests contractes i operacions i de les corresponents garanties reals dins el període de risc del marge aplicable en cas d’impagament o insolvència del membre compensador original. En aquest cas, les posicions i les garanties reals del client han de ser transferides al valor del mercat llevat que el client sol·liciti tancar la posició al valor del mercat;

c) Que el client hagi dut a terme una avaluació jurídica prou minuciosa, que mantingui actualitzada, i aquesta avaluació acrediti que les clàusules que garanteixen el compliment de la condició establerta a la lletra b són lícites, vàlides, vinculants i exigibles d’acord amb les disposicions legals aplicables de la jurisdicció o jurisdiccions pertinents.

d) L’ECC és una ECCQ. Quan l’entitat avaluï el seu compliment de la condició establerta a la lletra b del paràgraf primer, pot tenir en compte els possibles precedents clars de transferència de posicions de clients i de les corresponents garanties reals en una ECC, així com tot propòsit del sector de continuar amb aquesta pràctica.

3. Com a excepció del que disposa l’apartat 2, quan una entitat que és client no compleix la condició establerta a la lletra a de l’apartat 2, per no estar protegida davant les pèrdues en cas d’impagament del membre compensador i un altre client del membre compensador de forma conjunta, sempre que es compleixin totes les altres condicions establertes a les lletres a a d de l’apartat esmenat, l’entitat pot calcular els requisits de fons propis per les seves exposicions de negociació derivades de les operacions vinculades a una ECC amb el seu membre compensador de conformitat amb l’article 192, sempre que la ponderació de risc del 2% indicada a la lletra a de l’apartat 1 de l’article esmenat sigui substituïda per una ponderació de risc del 4%.

4. En el cas d’una estructura de clients multinivell, quan una entitat que és client a nivell inferior accedeixi als serveis d’una ECC a través d’un client de nivell superior pot aplicar el règim indicat en els apartats 2 o 3 únicament quan les condicions que s’especifiquen en cada apartat es compleixen en cada un dels nivells d’aquesta estructura.