Article 190. Règim de les exposicions de membres compensadors a clients

Article 190. Règim de les exposicions de membres compensadors a clients

1. Quan una entitat actuï com a membre compensador i, en qualitat de tal, serveixi d’intermediari financer entre un client i una ECC, ha de calcular els requisits de fons propis pel que fa a les seves operacions amb el client vinculades a una ECC de conformitat amb els articles 169 a 185 d’aquesta secció, amb els articles 130 a 143 i amb el capítol setè, segons correspongui.

2. Quan una entitat que actua com a membre compensador subscriu un contracte amb un client d’un altre membre compensador que faciliti la transferència de les posicions i garanties reals a què es refereix la lletra b de l’apartat 2 de l’article 191, per a aquest client, i aquest contracte origini una obligació contingent per a aquesta entitat, aquesta última pot atribuir un valor d’exposició nul a l’obligació contingent.

3. Quan una entitat que actuï com a membre compensador utilitzi els mètodes establerts en els articles 172 a 178 septies d’aquesta secció per calcular els requisits de fons propis per les seves exposicions, s’apliquen les disposicions següents:

a) Com a excepció al que disposa l’apartat 1 de l’article 180 bis, l’entitat pot utilitzar un període de risc del marge d’almenys cinc dies hàbils pel que fa a les seves exposicions enfront un client;

b) L’entitat pot utilitzar un període de risc del marge d’almenys deu dies hàbils pel que fa a les seves exposicions enfront d’una ECC;

c) Com a excepció al que disposa l’apartat 2 de l’article 180 bis, quan un conjunt d’operacions compensables integrat en el càlcul compleixi la condició establerta en la lletra a, l’entitat pot no tenir en compte el límit fixat en aquesta lletra, sempre que el conjunt d’operacions compensables no compleixi la condició establerta en la lletra b i no inclogui transaccions litigioses ni opcions exòtiques;

d) Quan una ECC conservi el marge de variació enfront d’una operació i la garantia real de l’entitat no estigui protegida enfront de la insolvència de l’ECC, l’entitat ha d’utilitzar un període de risc del marge igual a un any o al venciment residual de l’operació, si aquest fos menor, amb un límit mínim de deu dies hàbils.

4. Com a excepció al que disposa la lletra i de l’apartat 2 de l’article 179, quan una entitat que actua com a membre compensador utilitzi el mètode establert a l’article 179 per calcular els requisits de fons propis per les seves exposicions enfront d’un client, pot utilitzar un factor de venciment de 0,21 per al càlcul.

5. Com a excepció al que disposa la lletra d de l’apartat 4 de l’article 180, quan una entitat que actua com a membre compensador utilitzi el mètode establert a l’article 180 per calcular els requisits de fons propis per les seves exposicions enfront d’un client, aquesta entitat pot utilitzar un factor de venciment de 0,21 per al càlcul.

6. Les entitats que actuen com a membres compensadors poden utilitzar l’exposició en cas d’impagament reduïda que resulti dels càlculs exposats en els apartats 3, 4 i 5 a l’efecte del càlcul dels seus requisits de fons propis per risc d’AVC de conformitat amb el capítol setè del títol III.

7. Quan una entitat que actua com a membre compensador percebi garanties reals d’un client en relació amb una operació vinculada a l’ECC i les transmeti a l’ECC, pot reconèixer aquestes garanties a fi de reduir la seva exposició al client respecte de l’operació vinculada a l’ECC de què es tracti. En el cas d’una estructura de clients multinivell, el règim establert en el paràgraf primer pot aplicar-se en cada nivell d’aquesta estructura.