Article 187. Àmbit d’aplicació material dels requisits de fons propis per exposicions enfront d’una entitat de contrapartida central

Article 187. Àmbit d’aplicació material

1. El que disposen els articles 186 a 197 s’ha d’aplicar als contractes i les operacions següents, en la mesura que es trobin pendents amb una ECC:

a) Contractes de derivats enumerats a l’annex II i derivats de crèdit;

b) Operacions de finançament de valors i operacions de préstec o de crèdit de dipòsits plenament garantides;

c) Operacions amb liquidació diferida. Els articles 186 a 197 no s’apliquen a les exposicions derivades de la liquidació d’operacions en efectiu. Les entitats han d’aplicar el tractament establert al capítol sisè a les exposicions de negociació derivades d’aquestes operacions i una ponderació de risc del 0% a les contribucions al fons per a impagaments que cobreixin exclusivament aquestes operacions. Les entitats han d’aplicar el tractament especificat a l’article 193 a les contribucions al fons per a impagaments que cobreixin qualsevol contracte enumerat al paràgraf primer a més de les operacions en efectiu.

2. A efectes dels articles 186 a 197, s’han d’aplicar els requisits següents:

a) El marge inicial no ha d’incloure les contribucions a una ECC en virtut d’acords de mutualització de pèrdues;

b) El marge inicial ha d’incloure les garanties reals dipositades per una entitat que actuï com a membre compensador o per un client i que excedeixin l’import mínim exigit, respectivament, per l’ECC o per l’entitat que actuï com a membre compensador, sempre que l’ECC o l’entitat que actuï com a membre compensador puguin, quan escaigui, impedir que l’entitat que actuï com a membre compensador o el client retirin aquestes garanties reals excedentàries;

c) Quan una ECC utilitzi el marge inicial per mutualitzar les pèrdues entre els seus membres compensadors, les entitats que actuïn com a membres compensadors han de tractar aquest marge inicial com a contribució al fons per a impagaments.