Article 172. Mètode de valoració de la posició a preus de mercat

Article 172. Mètode estàndard –

Valor d’exposició

1. Les entitats poden calcular un únic valor d’exposició a nivell del conjunt d’operacions compensables per a totes les operacions cobertes per un acord de compensació contractual quan es compleixen totes les condicions següents:

a) Que l’acord de compensació pertanyi a un dels tipus d’acords de compensació contractual a què fa referència l’article 181;

b) Que l’acord de compensació hagi estat reconegut per l’AFA de conformitat amb l’article 182;

c) Que l’entitat hagi complert les obligacions establertes a l’article 183 en relació amb l’acord de compensació. En cas que alguna d’aquestes condicions establertes al paràgraf primer no es compleixi, l’entitat ha de tractar cada operació en si mateixa com un conjunt d’operacions compensables.

2. Les entitats han de calcular el valor d’exposició del conjunt d’operacions compensables segons el següent mètode estàndard per al risc de crèdit de contrapartida: Valor d^’ exposició=α·(RC+PFE) En què: RC = cost de reposició, calculat de conformitat amb l’article 173; PFE = exposició futura potencial, calculada de conformitat amb l’article 176; α = 1,4.

3. El valor d’exposició d’un conjunt d’operacions compensables que estigui subjecte a un acord de marge contractual s’ha de limitar com a màxim al valor d’exposició del mateix conjunt d’operacions compensables no subjecte a cap tipus d’acord de marge.

4. Quan s’apliquin múltiples acords de marge a un mateix conjunt d’operacions compensables, les entitats han d’assignar cada acord de marge al grup d’operacions del conjunt d’operacions compensables al qual s’apliqui contractualment el dit acord de marge i han de calcular un valor d’exposició per separat per a cada una d’aquestes operacions agrupades.

5. Les entitats poden fixar en zero el valor d’exposició d’un conjunt d’operacions compensables si compleixen totes les condicions següents:

a) Que es compongui exclusivament d’opcions venudes;

b) Que el seu valor actual de mercat sigui en tot moment negatiu;

c) Que l’entitat hagi rebut per endavant la prima de totes les opcions que hi estan incloses per garantir l’execució dels contractes;

d) Que no estigui subjecte a un acord de marge.

6. En un conjunt d’operacions compensables, les entitats han de substituir una operació que sigui una combinació lineal finita d’opcions de compra o venda comprades o venudes per totes les opcions individuals que formen aquesta combinació lineal, considerades com a operació individual, a l’efecte de calcular el valor d’exposició del conjunt d’operacions compensables de conformitat amb els articles 172 a 178 septies. Cada combinació d’opcions d’aquest tipus s’ha de tractar com una operació individual en el conjunt d’operacions compensables en què s’inclou la combinació a l’efecte del càlcul del valor d’exposició.

7. El valor d’exposició d’una operació amb derivats de crèdit que representi una posició llarga en el subjacent pot limitar-se a l’import de la prima impagada pendent sempre que es tracti cada operació en si mateixa com un conjunt d’operacions compensables que no està sotmès a un acord de marge.