Article 153. Valor de l’exposició

Article 153. Valor de l’exposició

1. El valor d’exposició es calcula de la manera següent:

a) En els casos en què una entitat calcula les exposicions ponderades per risc d’acord amb els articles 158 a 165, el valor d’exposició d’una posició de titulització en balanç ha de ser el seu valor comptable restant un cop efectuats els ajustos per risc de crèdit específic, tractats de conformitat amb l’article 76;

b) En els casos en què una entitat calcula les exposicions ponderades per risc d’acord amb els articles 158 a 165, el valor d’exposició d’una posició de titulització fora de balanç ha de ser el seu valor nominal, menys qualsevol ajust per risc de crèdit específic, multiplicat per un factor de conversió, segons el que preveu aquesta secció. El factor de conversió ha de ser del 100% llevat que es disposi el contrari;

c) El valor d’exposició per risc de crèdit de contrapart d’un instrument derivat enumerat en l’annex II es determina de conformitat amb la secció cinquena.

e) El valor d’exposició d’un excés de marge sintètic ha d’incloure, segons escaigui, els elements següents:

i) Qualsevol ingrés de les exposicions titulitzades ja reconegudes per l’entitat originadora en el seu compte de resultats d’acord amb el marc comptable aplicable que l’entitat originadora hagi designat contractualment per a l’operació com a excés de marge sintètic i que encara estigui disponible per absorbir pèrdues; ii) Qualsevol excés de marge sintètic que estigui designat contractualment per l’entitat originadora en qualsevol període anterior i que encara estigui disponible per absorbir pèrdues; iii) Qualsevol excés de marge sintètic que estigui designat contractualment per l’entitat originadora per al període actual i que encara estigui disponible per absorbir pèrdues; iv) Qualsevol excés de marge sintètic designat contractualment per l’entitat originadora per a períodes futurs. Als efectes del que disposa l’incís iv, no s’ha d’incloure en el valor d’exposició cap import que es proporcioni com a garantia o millora creditícia en relació amb la titulització sintètica i que ja estigui subjecte a un requisit de fons propis d’acord amb aquesta secció.

2. Quan una entitat tingui dos o més posicions encavalcades en una titulització, ha d’incloure, en la mesura que s’encavalquin, en el seu càlcul d’exposicions ponderades per risc només la posició o el percentatge de posició que produeixi les exposicions ponderades per risc més elevades. L’entitat pot reconèixer així mateix el dit encavalcament entre els requisits de fons propis per risc específic per a posicions de la cartera de negociació i els requisits de fons propis per a posicions de titulització de la cartera d’inversió, sempre que l’entitat pugui calcular i comparar els requisits de fons propis per a les posicions corresponents. A efectes d’aquest apartat s’entén per “encavalcament” el fet que les posicions representin, totalment o parcialment, una exposició al mateix risc, de manera que, en la mesura que s’encavalquin, constitueixen una sola exposició.

3. Quan la lletra c de l’article 167 s’apliqui a posicions en pagarés de titulització, l’entitat pot utilitzar la ponderació de risc assignada a una línia de liquiditat per calcular l’import de l’exposició ponderada per risc corresponent als pagarés de titulització, si el 100% dels pagarés emesos pel programa ABCP està cobert per aquesta o altres línies de liquiditat i totes aquestes línies de liquiditat tenen la mateixa preferència en l’ordre de prelació que la dels pagarés de manera que formen posicions encavalcades. L’entitat ha de notificar a l’AFA l’ús que fa d’aquesta possibilitat.

4. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar com han de determinar les entitats originadores el valor d’exposició a què fa referència la lletra e a l’apartat 1, tenint en compte les pèrdues pertinents que s’espera que cobreixi l’excés de marge sintètic.