Article 6. Avaluació i control de l’ambient de treball

Article 6. Avaluació i control de l’ambient de treball

1. Per a tot tipus d’activitat determinada que pugui presentar un risc d’exposició a l’amiant o als materials que en continguin, l’avaluació de riscos a què fa referència l’article 8 de la Llei 34/2008 , del 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball ha d’incloure la mesura de la concentració de fibres d’amiant en l’aire per cada procediment i la seva comparació amb el valor ambiental d’exposició diària a què es refereix l’article 7.1, de manera que es determini la naturalesa i el grau d’exposició dels treballadors. S’estableix d’aquesta manera una concentració tipus per cada procediment. L’objectiu a assolir és disminuir al màxim la concentració tipus, ja sigui modificant el procediment emprat per fer aquest tipus d’activitat, canviant la forma de desenvolupar el treball o adoptant mesures preventives addicionals. S’ha de portar a terme una nova avaluació una vegada s’hagi implantat el nou procediment.

2. Les avaluacions s’han de repetir periòdicament. En qualsevol cas, sempre que es produeixi un canvi de procediment, de les característiques de l’activitat o, en general, una modificació rellevant de les condicions de treball que pugui fer variar l’exposició dels treballadors, serà preceptiva l’avaluació immediata dels llocs de treball afectats.

3. La periodicitat de les avaluacions de riscos i controls de les condicions de treball es determina tenint en compte, almenys, la informació rebuda dels treballadors atenent especialment els factors que puguin originar un increment de les exposicions avaluades inicialment. En aquest supòsit el treballador pot presentar les seves observacions per escrit i n’ha de conservar un justificant del lliurament. Una variació de les condicions o dels processos de treball que pugui afectar significativament l’exposició comporta l’obligació de fer una nova avaluació de riscos que inclogui, d’acord amb l’apartat 1, el mesurament de la concentració de fibres d’amiant en aire.

4. En qualsevol cas, cal fer mesuraments periòdics personals cada 200 hores de treball, o 25 dies de treball, per tal de controlar que la concentració en el procediment emprat sigui la prevista en l’avaluació de riscos. Per calcular en nombre d’hores de treball cal sumar les hores efectives de treball de tots els empleats que han participat en treballs amb exposició a materials que continguin amiant.

5. Els mostrejos en un punt fix o mostrejos estàtics ambientals s’utilitzen per mesurar la concentració de fibres en l’aire dels locals de treball o altres recintes amb finalitats diverses com la detecció de fonts de contaminació, l’avaluació de l’eficàcia de les tècniques de control i protecció col·lectiva, la determinació de les concentracions de fibres de fons, etc. Els mostrejos en punt fix no substitueixen els mostrejos personals, sinó que són complementaris. Quan es tracta de determinacions de fibres d’amiant, la major part dels mesuraments ambientals tenen com a objectiu confirmar l’absència de contaminació en l’aire. Això pot ser necessari en diverses circumstàncies, entre les quals hi ha les següents:

• Després de la retirada de materials d’amiant a l’interior d’edificis, per assegurar que no hi ha riscos per la presència d’amiant en l’aire (índex de descontaminació).
• En l’exterior dels tancaments o zones confinades durant les intervencions sobre materials d’amiant friables, per verificar que el sistema funciona adequadament i no hi ha fugides d’aire contaminat que afectin les àrees adjacents.
• A la zona neta de l’interior de les unitats de descontaminació per confirmar l’absència de contaminació.
• En l’aire dels locals on hi hagi materials amb amiant per verificar-ne el bon manteniment i estat. Per mesurar l’índex de descontaminació es calcula el nombre de mostres mínim a prendre com el nombre enter proper que resulti d’aplicar l’expressió següent: Arrel.pdf on A es determina de la forma següent:
• Si l’altura del tancament és inferior o igual a 3 metres o si és superior a 3 metres però és presumible que en la posterior ocupació de la zona de treball només hi haurà persones a nivell del sòl, el valor de A correspondrà a la superfície del tancament en metres quadrats.
• En els altres casos, A és 1/3 del volum del tancament en metres cúbics. Si hi hagués objectes voluminosos a l’interior, com per exemple una caldera, el seu volum es resta del volum total del recinte per calcular A.

6. En els espais destinats a l’emmagatzematge de residus d’amiant, s’ha d’efectuar un mesurament ambiental quan es produeixi una situació que hagi pogut provocar una dispersió de fibres. I com a mínim, un cop a l’any s’ha de verificar l’absència de fibres mitjançant la presa de mostres d’acord amb l’apartat 5.

7. Les avaluacions de riscos les ha d’efectuar personal qualificat per a l’exercici de funcions de nivell superior i especialització en higiene industrial, de conformitat amb el que estableix l’annex II de la Llei 34/2008 , del 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball i el Reglament regulador del contingut dels programes de formació per desenvolupar activitats preventives en matèria de seguretat i salut en el treball. El procediment per a la presa de mostres i l’anàlisi (recompte de fibres) s’ha d’ajustar als requisits establerts en l’annex II.

8. Els laboratoris acreditats a qualsevol país europeu poden dur a terme les anàlisis (recompte de fibres) d’amiant. Prèviament a poder fer les anàlisis de les mostres preses a Andorra, el laboratori ha d’adreçar una sol·licitud al departament encarregat de treball per inscriure’s al registre de laboratoris especialitzats en l’anàlisi de fibres d’amiant en què han d’adjuntar la documentació que demostra que està acreditat al país d’origen.