Annexe 8

Annex VIII

Disposicions mínimes relatives a la comunicació verbal

1. Característiques intrínseques 1.1. La comunicació verbal s’estableix entre un locutor o un emissor i un o diversos oients, en un llenguatge format per textos curts, frases, grups de paraules o paraules aïllades, codificats eventualment. 1.2. Els missatges verbals han de ser tan curts, simples i clars com sigui possible, i l’aptitud verbal del locutor i les facultats auditives del l’oient o dels oients han de ser suficients per garantir una comunicació verbal segura. 1.3. La comunicació verbal ha de ser directa (s’ha d’utilitzar la veu humana) o indirecta (s’ha d’utilitzar la veu humana o la sintètica, difosa per un mitjà apropiat).

2. Regles particulars d’utilització 2.1. Les persones implicades han de conèixer bé el llenguatge utilitzat a fi de poder pronunciar i comprendre correctament el missatge verbal i adoptar, en funció del missatge, el comportament més apropiat en l’àmbit de la seguretat i de la salut. 2.2. Si la comunicació verbal s’utilitza en lloc de senyals gestuals o com a complement, caldrà utilitzar paraules com: Inici: per indicar la presa del comandament.

• Alto: per interrompre o finalitzar un moviment.
• Fi: per finalitzar les operacions.
• Pujar: per hissar una càrrega.
• Baixar: per baixar una càrrega.
• Avançar o retrocedir a la dreta o a l’esquerra: el sentit d’aquests moviments s’ha de coordinar amb els codis gestuals corresponents.
• Perill: per efectuar una aturada d’emergència.
• Ràpid: per accelerar un moviment per raons de seguretat.