Article 11

Article 11

Reconeixement de la invalidesa i determinació del grau

1. El reconeixement d’aquest tipus d’invalidesa requereix la comprovació mèdica d’una deterioració de l’organisme de la persona assegurada, derivada d’accident no laboral o d’una malaltia comuna, presumiblement definitiva i que li produeix una reducció del 60% o més de la seva capacitat de guany. Per determinar aquest percentatge es té en compte l’estat general de salut de la persona assegurada. Només quan aquest estat general de salut evidenciï, d’acord amb el barem d’aplicació, una pèrdua de capacitat de treball igual o superior al 50%, es poden considerar els factors de l’edat, les facultats físiques i mentals i les aptituds i la formació professionals de la persona assegurada per complementar el percentatge d’incapacitat laboral.

2. Per valorar l’estat general de salut de la persona assegurada s’utilitza com a element de referència el barem tècnic indicatiu de l’element objectiu de la invalidesa derivada d’accident laboral o de malaltia professional. El Reglament de la CONAVA es pot utilitzar supletòriament o, si escau, complementàriament al barem tècnic, per ajustar la valoració.

3. Per valorar els factors complementaris indicats a l’epígraf 1 anterior s’aplica el barem establert a l’annex 1 d’aquest Reglament.

4. Una vegada reconeguda la invalidesa, es classifica per categories en funció de si la persona assegurada requereix o no l’assistència d’una altra persona per dur a terme les activitats essencials de la vida diària. Per determinar la necessitat d’assistència d’una altra persona per fer les dites activitats, s’aplica l’annex 4 del Reglament de la CONAVA. Si no es requereix l’assistència esmentada, la invalidesa es classifica per grups, en funció de si la persona assegurada pot desenvolupar o no la seva activitat laboral o una d’equivalent, o si està incapacitada per exercir qualsevol activitat laboral. La classificació s’efectua exclusivament en funció de la capacitat residual per exercir una activitat professional. Per fer aquesta classificació es tenen en compte els actes propis de l’assegurat, en particular l’activitat laboral que efectivament hagi pogut desenvolupar amb la seva capacitat residual.