Article 9

Article 9

Mesures reforçades de diligència

1. En aplicació de l’article 49 quater de la Llei, s’apliquen mesures reforçades de diligència en els supòsits que, d’acord amb una anàlisi en funció del risc, presentin un risc elevat de blanqueig o finançament del terrorisme.

2. Amb caràcter complementari a les situacions definides per la Llei, poden comportar la necessitat d’aplicar mesures de diligència reforçada, entre d’altres: (a) Les operacions altament complexes o inusuals o sense motiu aparent. Són criteris per a tal consideració, entre d’altres, la presència d’un elevat nombre d’entitats vinculades en una mateixa operació o l’estructuració de negocis habituals mitjançant fórmules poc comunes en l’àmbit andorrà o internacional. (b) Les operacions en què la naturalesa o el volum de les operacions actives o passives dels clients no es corresponguin amb la seva activitat o antecedents operatius. (c) Ingressos múltiples en efectiu, per part d’una o diverses persones, en un mateix compte sense justificació raonable. (d) Les transferències transfrontereres rebudes o en què s’intervingui de les quals no consti la identitat de l’ordenant o el número de compte d’origen. (e) Altres situacions que puguin ser determinades mitjançant comunicat de la UIF.

3. Els subjectes obligats han d’aplicar mesures de diligència reforçades en les relacions comercials i transaccions relacionades amb territoris amb risc elevat de blanqueig i finançament del terrorisme, inclosos en les llistes comunicades per la UIF mitjançant comunicat tècnic. Quan un territori dels esmentats anteriorment persisteixi a no aplicar, o aplicar insuficientment, mesures per a la prevenció del blanqueig i finançament del terrorisme, la UIF pot requerir els subjectes obligats, mitjançant comunicat tècnic, que adoptin contramesures adequades. Entre altres, constitueixen contramesures adequades:

a) Exigir requisits més rigorosos per a la identificació dels clients i incrementar el suport i la informació als subjectes obligats, especialment sobre qüestions financeres relatives a un territori específic, per facilitar la identificació dels veritables drethavents abans d’establir relacions de negoci amb persones físiques o jurídiques d’aquests territoris.

b) Reforçar els mecanismes de declaració o establiment de procediments de declaració especials basant-se en el fet que les transaccions financeres amb aquests territoris tenen més possibilitats de ser sospitoses.

c) Informar i advertir els subjectes obligats que les transaccions amb persones de determinats territoris poden tenir un risc elevat de blanqueig de capitals o finançament del terrorisme.

d) Limitar les relacions comercials o transaccions financeres amb determinats territoris o persones físiques i jurídiques de determinats territoris.

4. Els subjectes obligats han d’examinar detalladament i amb una atenció particular els antecedents i la justificació de les operacions contingudes als apartats 2 i 3 anteriors i han de deixar constància escrita del resultat de la seva anàlisi, que ha d’estar a disposició de la UIF, altres autoritats de supervisió competents, auditors externs i òrgans de control intern i comunicació.