Article 37

Article 37

Proximitat amb línies elèctriques aèries situades sobre suports independents 37.1. Les prescripcions del present article s'apliquen als voltants de línies elèctriques aèries de conductors nus situats sobre suports independents, a excepció de les línies aèries paral·leles del mateix àmbit de tensió. 37.2. La distància de base en relació amb una línia elèctrica aèria veïna és de: b= 1+( 2d/a(0,5(f-1)1/2) ) amb un mínim d'1 metre i en metres: d, distància al suport més pròxim; a, llargària de la tirada; f, fletxa de la tirada per la temperatura màxima dels conductors.

La distància de tensió t3 en cas d'encreuament i t2, en cas de proximitat lateral, la tensió nominal que cal retenir per determinar aquestes distàncies és la més gran de les tensions nominals de les dues línies.

La distància total D = b + t no pot ser inferior a 2 metres si una de les línies és de mitjana o alta tensió. 37.3. Les distàncies mínimes prescrites en el paràgraf anterior han de ser respectades per a cadascuna de les línies en relació amb l'altra, per a les posicions dels conductors elèctrics de la línia considerada que corresponguin: En cas d'encreuament superior, a llur temperatura màxima i en situació d'absència de vent: En cas de veïnatge lateral, a una temperatura d'aquests conductors de 150C i a totes les pressions de vent inferiors o iguals a 240 Pa en les zones amb vent normal i a 360 Pa en les zones amb vent fort.

Les zones de vent són les que han estat definides en l'article 18.2.1.a).

En cas d'encreuament inferior, a una temperatura d'aquests conductors de - 100C i en situació d'absència de vent.

En tots els casos, l'altra línia es considera com a fixa, en la seva posició a 150C, sense vent. 37.4. Els conductors d'una línia aèria BT no han de sobreplomar els conductors nus d'una línia elèctrica aèria MT o AT, llevat que la línia que sobreplomi estigui construïda seguint les normes fixades per l'àmbit de tensió de la línia sobreplomada.