Article 11. Protecció de la biodiversitat autòctona

Article 11. Protecció de la biodiversitat autòctona

1. Les administracions han d’adoptar les mesures necessàries per evitar la introducció i la proliferació en el medi natural d’espècies exòtiques, especialment quan es demostri científicament que poden competir amb les espècies autòctones i alterar-ne les característiques genètiques, els equilibris i les dinàmiques ecològics.

2. Si es comprova que la introducció, la presència o la proliferació d’una espècie exòtica causa danys a les espècies autòctones o als seus hàbitats, el ministeri competent en matèria de medi ambient pot prohibir-ne la introducció al país i ha d’establir mesures de control, les prescripcions de les quals són d’obligat compliment per als que posseeixen exemplars d’aquesta espècie exòtica.

3. La introducció en el medi natural o bé en activitats de tipus agrícola o forestal d’organismes híbrids o provinents de varietats modificades genèticament únicament podrà ser autoritzada pel Govern si es disposa dels dictàmens tècnics que assegurin que queda preservada la diversitat genètica de les poblacions autòctones a llarg termini. S’estableix una excepció en el cas d’accions derivades de plans de recuperació d’espècies en perill d’extinció, sempre que aquesta introducció no afecti altres espècies que les considerades en els plans de recuperació.

4. La importació i l’exportació d’exemplars d’espècies exòtiques o d’organismes híbrids o provinents de varietats modificades genèticament, requereixen l’autorització prèvia del Govern, que estableix, per via reglamentària, les modalitats d’importació i d’exportació i els requisits de control de l’origen i del seu estat sanitari.