Article 9. Vigència i recurs

Article 9. Vigència i recurs

1. La suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral prenen efecte a partir del dia en què l’empresa ha presentat la sol·licitud al ministeri competent en matèria de treball, llevat que la sol·licitud estableixi una data d’inici posterior a la data en què s’ha presentat, o que la resolució del ministeri esmentat ho estableixi altrament. Quan la data d’inici establerta a la sol·licitud sigui posterior a la data en què s’ha presentat, aquesta data d’inici ha d’estar referida al mateix mes natural que el de la presentació de la sol·licitud.

2. En qualsevol cas, les resolucions del ministeri competent en matèria de treball són susceptibles de recurs en els termes que estableix el Codi de l’Administració, tant per part de l’empresa com per part de les persones assalariades concernides per la suspensió temporal dels contractes de treball o per la reducció de la jornada laboral. No obstant això, el recurs administratiu s’ha de resoldre en el termini màxim de vuit dies hàbils, i el silenci té la consideració de negatiu.

3. En el supòsit de denegació expressa, total o parcial, o de denegació tàcita de la sol·licitud formulada, o en cas que la resolució fixi una data d’efecte posterior a la sol·licitada, el període de temps no treballat transcorregut durant el termini de resolució pot ser compensat a raó d’un 50% el treballador i un 50% l’empresa, havent de recuperar les hores no treballades per part del treballador a raó d’aquest 50% durant els sis mesos següents a la resolució, d’acord amb les normes previstes a l’efecte en la Llei 31/2018 , del 6 de desembre, de relacions laborals.