Article 1

Article 1

Es modifica l’article 7.2 de la Llei general de les finances públiques, de 19 de desembre de 1996, que queda redactat com segueix: “2. La prescripció s’interromp si:

a) El deutor reconeix el deute de forma fefaent davant l’Administració, o si l’Administració exigeix al deutor el pagament, també de forma fefaent, dins un termini màxim de sis mesos a comptar de la data del fet generador del deute en favor de l’Administració. En aquests supòsits, la interrupció de la prescripció comporta que comenci a córrer un nou termini improrrogable de tres anys des de la producció d’un dels fets interruptors, sense que es pugui computar el termini de temps abans de la interrupció.

b) L’Administració presenta una demanda d’execució del deute tributari o sanció tributària a l’òrgan judicial competent. En aquest supòsit, la interrupció comporta que s’afegeixi un nou termini improrrogable de sis mesos al termini de prescripció que manca per exhaurir-se.”