Article 61. Expedient sancionador

Article 61. Expedient sancionador

1. La constatació d’una infracció comporta la incoació de l’expedient sancionador per part del director o secretari d’Estat del ministeri encarregat de la salut, d’acord amb el que disposen el Codi de l’Administració i la reglamentació vigent en matèria de procediment sancionador.

2. Contra l’acte administratiu de qualsevol mesura cautelar que s’adopti, se’n pot fer recurs sense efectes suspensius, que es tramita en una peça separada a l’expedient sancionador.

3. Les actes dels serveis oficials gaudeixen de la presumpció d’exactitud, llevat de prova en contra.

4. La competència per resoldre l’expedient correspon al ministre encarregat de la salut. Aquesta resolució posa fi al procediment sancionador, ha de ser motivada, i ha d’expressar, quan escaigui, els fets que es consideren provats, la norma legal en què es tipifiquen com a infracció i la norma legal que estableix la sanció que s’aplica.

5. Contra la resolució es pot interposar recurs d’acord amb el que disposen el Codi de l’Administració i la reglamentació vigent en matèria de procediment sancionador.