Article 10

Article 10

Creació de l’article 49 sixties Es crea l’article 49 sixties a la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, que queda redactat com segueix: “Article 49 sixties. Transferències de fons

1. A l’efecte d’aquest article s’entén per:

a) Ordenant: persona física o jurídica, titular d’un compte, que autoritza una transferència de fons des del compte o, en cas que no hi hagi un compte, persona física o jurídica que ordena una transferència de fons;

b) Beneficiari: persona física o jurídica que sigui el beneficiari final previst dels fons transferits;

c) Prestador de serveis de pagament: persona física o jurídica l’activitat empresarial de la qual inclogui la prestació del servei de transferència de fons;

d) Transferència de fons: qualsevol transacció efectuada en nom d’un ordenant a través d’un subjecte obligat financer o un altre prestador de serveis de pagaments per mitjans electrònics autoritzat a fi de posar fons a la disposició d’un beneficiari a través d’un subjecte obligat financer o un altre prestador de serveis de pagaments autoritzat, amb independència de si l’ordenant i el beneficiari són la mateixa persona;

e) Número d’identificació de la transacció: combinació de lletres, números o símbols determinada pel prestador del servei de pagaments, conformement als protocols del sistema de pagaments i liquidació o del sistema utilitzat per realitzar la transferència de fons.

2. Les transferències de fons transfrontereres realitzades pels subjectes obligats financers han d’incloure informació completa sobre l’ordenant. La informació completa sobre l’ordenant ha d’incloure les dades següents:

a) Nom de l’ordenant.

b) Número de compte d’origen de la transferència. En absència de número de compte, el subjecte obligat financer ha d’acompanyar la transferència amb un número d’identificació de la transacció que permeti el seu seguiment fins a l’ordenant.

c) Adreça de l’ordenant. L’adreça pot ser reemplaçada pel lloc i la data de naixement de l’ordenant, pel seu número de client o pel seu número nacional d’identitat. En les transferències nacionals de qualsevol import, la informació es pot limitar al número de compte d’origen de la transferència o a un número d’identificació de la transacció, sempre que el subjecte obligat financer que executa la transferència pugui proporcionar la informació completa sobre l’ordenant a l’entitat destinatària de la transferència o a la UIF, en un període de tres dies hàbils. Els subjectes obligats financers han d’informar degudament sobre el règim de transmissió de dades relatives als ordenants de transferències, amb anterioritat a la seva execució.

3. Els subjectes obligats financers verificaran la informació completa sobre l’ordenant abans de transferir els fons, en els termes que estableix l’article 49 bis. En el cas de les transferències de fons des d’un compte, la verificació es considerarà efectuada quan la identitat de l’ordenant hagi estat verificada en ocasió de l’obertura del compte. En el cas de transferències de fons no efectuades des d’un compte, els subjectes obligats financers només estaran obligats a verificar la informació sobre l’ordenant quan l’import sigui superior a 1.000 euros, excepte si la transacció es realitza en diverses operacions que semblen estar vinculades i juntes excedeixen aquest import.

4. Quan els subjectes obligats financers siguin destinataris de transferències que no incloguin la informació sobre l’ordenant que requereix aquest article hauran d’obtenir la informació requerida i, en cas de no obtenir-la, rebutjar la transferència. Quan, de forma periòdica, un prestador de serveis de pagaments no faciliti la informació sobre l’ordenant que es regula a l’apartat 2 d’aquest article, el subjecte obligat financer destinatari prendrà mesures que poden anar des d’emetre, inicialment, un advertiment o fixar un termini abans de rebutjar tota futura transferència de fons, fins a decidir si restringeix o anul·la la relació comercial. El subjecte obligat financer ha d’informar la UIF d’aquest fet.

5. Els subjectes obligats financers han de considerar la falta d’informació sobre l’ordenant, o el fet que aquesta informació sigui incompleta, com un factor per valorar si la transferència de fons o qualsevol operació relacionada amb aquesta transferència resulta sospitosa i si han de comunicar-ho a la UIF.

6. Les disposicions d’aquest article no són aplicables a:

a) Les transferències de fons efectuades fent servir una targeta de crèdit o de dèbit a condició que: - el beneficiari hagi formalitzat un acord amb un subjecte obligat financer que permeti el pagament de béns i serveis, i - un número d’identificació de la transacció acompanyi les transferències de fons i permeti fer el seguiment de l’operació fins a l’ordenant.

b) Les transferències de fons efectuades en diner electrònic excepte quan l’import transferit sigui superior a 1.000 euros.

c) Les transferències de fons efectuades mitjançant telèfon mòbil o qualsevol altre dispositiu digital o de tecnologia de la informació, quan s’abonin per endavant i no excedeixin els 150 euros.

d) Les transferències de fons efectuades mitjançant telèfon mòbil o qualsevol altre dispositiu digital o de tecnologia de la informació, quan siguin de postpagament i compleixin totes les condicions següents: - el beneficiari hagi formalitzat un acord amb un subjecte obligat financer que permeti el pagament de béns i serveis, i - un número d’identificació de la transacció acompanyi totes les transferències de fons i permeti fer el seguiment de l’operació fins a l’ordenant.”