Article 104

Article 104

Les marques viàries, tenen per objecte regular la circulació, advertir i guiar els usuaris de les vies públiques. Poden presentar-se soles o acompanyades d'un altre tipus de senyalització amb la finalitat de reforçar o precisar les seves indicacions. 104.1. Línia contínua. Una línia contínua aïllada no ha de ser ultrapassada per cap vehicle. Quan separa dos sentits de la circulació, en cap cas s'ha de circular per l'esquerra de la línia. 104.1/2. Línia discontínua. Una línia discontínua longitudinal està destinada a delimitar els diferents carrils de circulació. En els punts de transició en què una línia discontínua es converteix en contínua, la separació entre els trams de la línia discontínua és més curta. La llargada dels traços de línia i la separació entre ells és proporcional a la velocitat màxima permesa en cada via de circulació. Hi ha tres distincions:

a) Vies amb velocitat màxima inferior o igual a 60 km/h.

b) Vies amb velocitat màxima entre 60 i 100 km/h.

c) Vies amb velocitat màxima superior a 100 km/h. Aquesta línia pot ser ultrapassada a fi d'avançar altres vehicles si la circulació, la visibilitat i les condicions geomètriques de la calçada ho permeten, i sempre que no hi hagi altra senyalització vertical que la contradigui. Normalment, els vehicles han de circular per la via o el carril situat més a la dreta de la seva direcció i després d'efectuar qualsevol tipus de maniobra, han de tornar a aquesta via tan aviat com sigui possible. En cap cas s'ha de circular conservant la línia entre les rodes. 104.1/3. Línia doble discontínua. Les línies dobles discontínues que delimiten un carril per ambdós costats signifiquen que el dit carril és reversible, és a dir, que la circulació hi pot estar reglamentada en un o altre sentit mitjançant semàfors de carril o altres mitjans. Hi ha dos distincions per la llargada dels traços de línia i la separació entre ells:

a) Vies amb velocitat màxima superior a 60 km/h (traços llargs).

b) Vies amb velocitat màxima inferior a 60 km/h (traços curts). 104.1/4. Línies longitudinals adossades. Tenen la significació de la més pròxima al vehicle al moment d'iniciar la maniobra. No han de ser ultrapassades si la línia contínua està al costat de la marxa. Si la línia discontínua és la més pròxima, poden ésser ultrapassades i solament durant el temps que duri la maniobra. La línia contínua ha d'ocupar l'eix de separació entre carrils. Hi ha 2 distincions per la llargada dels traços de línia discontínua i la separació entre ells.

a) Vies amb velocitat entre 60 i 100 km/h (traços llargs).

b) Vies amb velocitat inferior a 60 km/h (traços curts). 104.2. Marques blanques transversals. 104.2/1. Línies contínues.

Una línia contínua transversal que ocupa l'amplada d'un o diversos carrils indica que cap vehicle o la seva càrrega pot ultrapassar-la mentre hi hagi l'obligació de parada imposada per un semàfor, senyal o marca de detenció obligatòria. 104.2/2. Línia discontínua.

Una línia discontínua transversal que ocupa l'amplada d'un o diversos carrils indica que cap vehicle o la seva càrrega pot ultrapassar-la quan hagi de cedir el pas d'acord amb el que indiqui la senyalització existent o per simple aplicació de les normes de prioritat. 104.2/3. Pas de vianants.

Una sèrie de línies de gran amplada disposades en bandes longitudinals a l'eix de la calçada i constituint un conjunt transversal a la calçada, indica un pas per a vianants.

Pot tenir també fons vermell o verd, segons correspongui.

Els conductors de vehicles han de cedir sempre el pas als vianants que desitgin travessar la calçada per un pas de vianants. 104.2/4. Pas o carril per a ciclistes.

Una marca consistent en dues línies transversals discontínues i paral.leles que pot tenir fons de color verd, indica un pas per a ciclistes. 104.3. Altres marques blanques. 104.3/1. Fletxes de selecció de carril.

Una fletxa situada en un carril delimitat per línies longitudinals, indica al conductor que ha de seguir la direcció de la dita fletxa o canviar de carril si la senyalització ho permet. 104.3/2. Fletxa de retorn al carril dret.

Una fletxa apuntant cap a la dreta i situada aproximadament a l'eix d'una calçada de doble sentit de circulació anuncia la proximitat d'una línia contínua que implica la prohibició de circular a l'esquerra i indica al conductor que ha de dirigir-se cap al carril de la dreta. 104.3/3. Cediu el pas.

Un triangle marcat sobre la calçada amb el vèrtex oposat al costat menor, dirigit cap al vehicle que s'aproxima, indica al conductor l'obligació de cedir el pas en el pròxim encreuament.

De la mateixa forma el símbol o la paraula "STOP" pintada a la calçada indica al conductor l'obligació de parar el vehicle i cedir el pas en la pròxima intersecció. 104.3/4. Línies d'estacionament.

Delimiten els llocs o les zones que poden ocupar els vehicles estacionats. 104.3/5. Línies obliqües.

a) Delimitades per línies contínues. Una zona de la calçada marcada amb franges obliqües emmarcades per una línia contínua, significa que cap conductor ha d'entrar amb el seu vehicle dins de la dita zona.

b) Delimitades per línies discontínues.

La mateixa zona de línies obliqües, quan està delimitada per línies discontínues permet als conductors entrar al seu interior únicament per efectuar maniobres que no comportin cap perill i que tinguin com a finalitat travessar la calçada per entrar en una via transversal. 104.4. Marques d'altres colors. 104.4/1. Línia groga en ziga-zaga.

Una línia groga en ziga-zaga significa que estan prohibits la parada i l'estacionament a la zona que ocupa.

Les parades d'autobús han de senyalitzar-se obligatòriament mitjançant aquestes línies. 104.4/2. Línia groga contínua.

Una línia contínua de color groc situada longitudinalment en un dels extrems de la calçada significa que la parada i l'estacionament estan prohibits o sotmesos a alguna restricció temporal, indicada per senyals, tot al llarg de la línia i al mateix costat en què aquesta està situada. 104.4/3. Línia groga discontínua.

Una línia discontínua de color groc situada longitudinalment en un dels extrems de la calçada significa que l'estacionament està prohibit o sotmès a alguna restricció temporal indicada per senyals situats tot al llarg de la línia i al mateix costat en què aquesta està situada. 104.4/4 Línies grogues acompanyades de senyal de realització d'obres o treballs.

Signifiquen senyalització temporal per motiu d'obres o treballs a la calçada.

Van sempre acompanyades del senyal tipus I.14. 104.4/5. Marques verdes o blaves.

Les línies que delimiten la situació d'estacionament autoritzat dels vehicles, quan són blaves o verdes indiquen que en certs períodes del dia la durada de l'estacionament està sotmesa a pagament. 104.4/6. Superfícies vermelles.

Indiquen el carril o la part de la calçada especialment reservats a maniobres.

Van acompanyades obligatòriament de marques blanques de senyalització indicatives de les maniobres que s'hi poden efectuar. 104.4/7. Superfícies amb línies grogues en forma de quadrícula.

Indiquen zones que no poden traspassar-se, si hi ha la possibilitat de quedar immobilitzat.

En cap cas s'hi pot estacionar.

b) Semàfors Article 105 105.1. Semàfors per a vianants.

Llum vermell circular o en forma de vianant immòbil.

Indica que els vianants no poden començar a creuar la calçada.

Llum verd circular o en forma de vianant en marxa.

Indica als vianants que poden començar a creuar la calçada amb pas normal.

Si és intermitent indica que el temps durant el qual poden travessar la calçada està a punt d'acabar. 105.2. Semàfors per a vehicles. 105.2/1. Llum vermell circular. 105.2/1.1. Llum vermell circular fix.

Prohibeix temporalment el pas, mentre el llum està encès els vehicles no poden ultrapassar el semàfor, en el cas que existeixi una línia contínua transversal, els vehicles s'han d'aturar sense ultrapassar la dita línia. 105.2/1.2. Llum vermell circular intermitent.

Un llum vermell circular intermitent o dos llums vermells circulars intermitents i simultanis prohibeixen temporalment el pas als vehicles davant un pas a nivell, un pont mòbil, una sortida de bombers o altres circumstàncies especials. 105.2/2. Llum groc circular. 105.2/2.1. Llum groc circular fix.

Un llum groc circular fix significa que el vehicle ha de parar en les mateixes condicions que si es tractés d'un llum vermell circular fix, llevat que, quan el llum s'encengui, el vehicle es trobi tan pròxim al lloc de la parada que no pugui efectuar la detenció en condicions de seguretat suficients. 105.2/2.2. Llum groc circular intermitent.

Un llum groc circular intermitent o dos intermitents simultàniament, no prohibeixen el pas però exigeixen al conductor que extremi la precaució. 105.2/3. Llum verd circular.

El llum verd circular permet el pas llevat del cas en què per motius de congestió del trànsit hi hagi el risc que el vehicle resti immobilitzat al mig de la intersecció, i impedeixi el pas dels vehicles que circulin transversalment. 105.2/4. Llums verds suplementaris.

Quan un semàfor tricolor disposa d'un o diversos llums verds suplementaris amb una o diverses fletxes, l'encesa d'aquestes fletxes autoritza els vehicles a seguir la direcció que indiquen independentment de la fase en què es trobi la indicació del semàfor tricolor. 105.2/5. Fletxes. 105.2/5.1. Una fletxa negra sobre llum vermell fix o sobre llum groc no canvia el significat dels dits llums, però el limita exclusivament al moviment efectuat en la direcció que indica la fletxa. 105.2/5.2. Fletxa verda.

Una fletxa verda indica que els vehicles poden seguir la direcció i el sentit de la fletxa, independentment del llum que simultàniament estigui encès en el mateix semàfor o en un altre de contigu.

El mateix significat té una fletxa verda sobre fons verd.

Qualsevol vehicle que, quan una fletxa d'aquest tipus està encesa, es trobi situat en un carril reservat exclusivament per a la circulació en la direcció i el sentit indicats per la fletxa o que sense estar-hi reservat sigui el que aquesta circulació hagi d'utilitzar, ha d'avançar obligatòriament en aquella direcció o sentit.

Els vehicles que avancin seguint la indicació de la dita fletxa ho han de fer amb precaució, deixant circular els vehicles que ja ho facin pel carril al qual s'han d'incorporar i sense posar en perill els vianants que estiguin creuant la calçada. 105.2/6. Semàfors quadrats de carril.

Aquests semàfors afecten únicament els vehicles que circulen pel carril sobre el qual els semàfors estan situats.

Un llum vermell en forma d'X indica la prohibició d'ocupar el carril sobre el qual es troba el semàfor.

Els conductors que es trobin en un carril sobre el qual s'encén aquest llum han d'abandonar-lo al més aviat possible quan ho permeti la seguretat de la circulació.

Una fletxa verda sobre el carril indica via lliure.

c) Senyals dels agents de circulació 105.3. Situat l'agent de cara o d'esquena a la circulació, la posició dels seus braços indica: Via lliure: braços en repòs al llarg del cos. S'entén que l'agent situat de perfil no para la marxa. Alto: Als vehicles que vénen de cara, braç enlaire amb el palmell cap endavant. Als vehicles que vénen per darrere, braç estès del costat de la circulació que ha de parar-se. A tots els vehicles en les dues direccions, un braç enlaire i l'altre estès. Parar tocant la vora: El vehicle ha de parar-se i esperar instruccions de l'agent. Braç estès obliquament cap avall, indicant la vora de la calçada. Eventualment, els agents poden fer senyals amb la mà per fer avançar els vehicles. Els senyals dels agents de circulació són sempre executius i prevalen sobre qualsevol altre de fix o intermitent. Igualment tot senyal preval davant de les normes de circulació.

d) Senyals temporals d'obres o obstacles Article 106 106.1. Generalitats 106.1/1. Les carreteres obertes al trànsit estan ocasionalment afectades per obstacles temporals que comporten un perill per a la circulació.

La senyalització temporal d'aquests obstacles té per objecte advertir i prevenir l'usuari de la via pública a fi de salvaguardar la seva seguretat, la del personal que eventualment estigui treballant i afavorir la seguretat de la circulació rodada i dels vianants. 106.1/2. Tota obra o activitat que representi un obstacle per a la circulació normal en una via pública, ha de ser senyalitzada segons el què es preveu en aquestes normes.

No hi ha cap excepció en funció de les característiques de la persona o l'empresa que efectua les obres, estatal, paraestatal, comunal o privada. 106.1/3. La senyalització temporal ha d'adaptar-se a les circumstàncies de cada cas.

En el moment de definir els mitjans a emprar per a la senyalització, s'ha de tenir en compte els aspectes següents: Naturalesa i importància de les obres que perjudiquin la circulació.

Importància de la via pública afectada.

Durada previsible de les obres.

Horari de realització de les obres. 106.1/4. En cas que una senyalització temporal pugui donar indicacions diferents de les de la senyalització permanent, els senyals permanents han d'ocultar-se provisionalment a fi d'evitar contradiccions. 106.1/5. A fi que els usuaris de la via pública donin una credibilitat adequada a la informació, és imprescindible que la senyalització sigui eliminada tan aviat com hagin desaparegut els motius que la van fer necessària. 106.1/6. Les despeses de senyalització van a càrrec de l'empresa que efectuï les obres. 106.1/7. Les autoritats locals o el Govern poden exigir, abans d'iniciar-se els treballs, que l'empresa presenti els esquemes i els mitjans de senyalització que ha previst per a l'execució de les obres. 106.1/8. La senyalització ha d'estar totalment finalitzada abans d'iniciar-se les obres.

L'execució dels treballs sense disposar de la deguda senyalització és objecte de sancions administratives. 106.1/9. L'empresari és responsable dels danys o lesions que puguin ocasionar-se a conseqüència de deficiències en la senyalització.

Naturalesa dels senyals 106.2. Material fix La senyalització temporal ha de ser constituïda per elements de tipus i dimensions d'acord amb el que es preveu en aquest Codi.

Tot senyal ha de ser reflectant, sempre que la naturalesa del material amb el qual està constituït ho permeti.

També hi ha senyals lluminosos.

El fons del senyal ha de ser de color groc.

En els lluminosos ha de ser de color negre.

La indicació o el missatge és vermell o blanc segons es tracti d'un senyal no lluminós o lluminós respectivament.

La senyalització vertical emprada temporalment pot estar constituïda pels elements següents: 106.2/1 Triangle de situació de perill I.22, emprat per a indicar la presenyalització d'un vehicle avariat o accidentat. 106.2/2. Senyals de perill: I.1a, I.1b i I.1c Canvi de rasant.

I.2 i I.3 Corba perillosa.

I.12a, I.12b i I.12c Estretall de la calçada.

I.14 Obres.

I.15 Calçada lliscant.

I.20 Doble circulació.

I.22 Perill divers, amb el subrètol necessari que indiqui, en cada cas, la naturalesa del perill.

I.26 Anunci de proximitat de semàfors.

I.29 Grava solta.

I.30 Despreniments o esllavissada. 106.2/3. Senyals d'obligació, de prohibició o de simple informació, dels tipus IIA, IIB i III, que es preveuen en el Codi de la circulació. 106.2/4. Panells i dispositius específics que s'indiquen a continuació: IV.1. Bandera vermella que anuncia un obstacle temporal de poca importància o que complementa una senyalització més completa.

IV.2. Barreres de diferents tipus, per senyalar la posició de treballs o obstacles.

IV.3. Senyalització de posició dels límits dels obstacles, constituïda per: Cons.

Piquets.

Balises d'alineament.

Sacs reflectants.

IV.4. Panells per a indicacions diverses.

IV.5. Senyals de posicionament d'una desviació o d'un estretall temporal.

IV.6. Senyals per regular manualment la circulació.

IV.7. Llums fixos o intermitents de color groc.

IV.8. Garlandes que materialitzen la delimitació d'una obra.

IV.9. Panells de presenyalització de desviaments. 106.3. Material mòbil.

Els vehicles que treballin normalment a la via pública han d'estar pintats de colors clars i han de disposar de franges reflectants vermelles i blanques a les parts laterals i posterior.

Els vehicles que, per necessitats del seu servei, hagin de desplaçar-se lentament o s'estacionin freqüentment a la calçada, han d'estar dotats d'enllumenats especials i emetre llum groga.

Tipus de senyalització 106.4 Senyalització fixa 106.4/1. La senyalització temporal se subdivideix en diverses categories: Senyalització de proximitat.

Senyalització de posició.

Senyalització de fi de prescripció.

Senyalització de jalonament.

A. Senyalització de proximitat: En el cas més complet la senyalització es pot compondre de: Presenyalització.

Senyalització avançada.

Senyalització intercalada.

A.1. Presenyalització.

Realitzada amb senyals rectangulars, s'utilitza principalment per desviar la circulació cap a altres vies o bé per canviar de calçada.

Es realitza normalment amb senyals del tipus IV.4 i IV.9. Les obres de llarga durada que comportin molèsties importants per als usuaris de la via pública, han d'estar presenyalitzades per un cartell indicador de la seva naturalesa.

A.2. Senyalització avançada.

Aquesta senyalització és imprescindible en tots els casos, únicament pot deixar de ser necessària quan es tracti de perills temporals de molt poca importància on una senyalització de posició sigui suficient.

Es realitza principalment amb senyals triangulars I.14 (obres) o I.21 (perills diversos); situats fora de la calçada i a una distància mínima de 150 m de l'obra.

Aquesta distància pot ser reduïda a 30 m en aglomeracions urbanes.

Aquesta senyalització es pot completar amb senyals triangulars de perill del grup I.1 a I.30. També es poden preveure banderoles tipus IV.1. A.3. Senyalització intercalada.

Aquesta senyalització es pot fer servir únicament quan s'hagi realitzat una senyalització avançada.

Està constituïda per senyals circulars de prescripció, situats abans de la senyalització de posició.

Principalment està constituïda pels senyals II A.4. (prohibició d'avançar) o II A.12. (limitació de velocitat). 106.4/2. Senyalització de posició: Aquesta senyalització és imprescindible en tots els casos i se situa per delimitar el punt o la zona on s'estan efectuant els treballs o hi ha el perill.

La delimitació es fa frontalment i lateralment; en general, s'utilitzen els senyals següents: IV-2 Barreres de diferents tipus.

IV-3 Cons, piquets o balises d'alineament.

IV-5 Senyals de posicionament d'una desviació. 106.4/3. Senyalització de fi de prescripció: Situada entre 50 i 100 m després de l'acabament de les obres o de la zona de perill, indica la fi de les prescripcions imposades per la senyalització anterior. 106.4/4. Senyalització de jalonament: Quan hi ha una desviació de la circulació, cal fer una senyalització de jalonament, particularment en les interseccions.

Quan el perill es trobi en llocs poc il.luminats durant la nit, la senyalització de posició i la senyalització avançada han de ser reforçades amb llums fixos o intermitents del tipus IV.7. Els llums també es posen en funcionament quan les circumstàncies climàtiques disminueixen notablement la visibilitat (pluja, boira, neu, etc.).

Aquests llums han de ser alimentats per bateries i en cap cas per tensions superior a 24 volts. 106.5. Senyalització mòbil.

Un treball mòbil es caracteritza per una velocitat mitjana de desplaçament que pot variar d'un centenar de metres a diversos quilòmetres per hora.

En ser aquesta velocitat molt inferior a la de la majoria dels vehicles, els treballs mòbils representen un perill per a la circulació.

Com a exemple d'aquests tipus de treballs es poden considerar: Treballs de neteja, manteniment o pintura de la calçada.

Instal.lació de xarxes diverses.

Localització d'avaries en xarxes o reparacions.

Treballs d'enquitranament.

La senyalització de posició és obligatòria per a aquests treballs, com també la senyalització avançada, que pot estar constituïda per un senyal I.14 completat amb tres llums intermitents si les condicions de visibilitat ho exigeixen.

Aquest senyal s'ha d'anar desplaçant en funció de la situació del treball.

En tot cas la senyalització s'ha de trobar entre 150 i 500 m de l'obra i en llocs que la facin visible per als conductors amb antelació suficient.

La senyalització avançada també pot estar constituïda per una senyalització mòbil situada sobre un vehicle d'acompanyament.

La senyalització, en aquest cas, és la mateixa que la indicada anteriorment.

El vehicle ha d'evitar les immobilitzacions en zones de poca visibilitat per als conductors que es dirigeixen cap a la zona dels treballs.

Si s'aproxima a una zona de visibilitat reduïda (ex. corbes), s'ha de parar i no s'ha de tornar a posar en marxa fins que la situació dels treballs permeti que la pròxima immobilització es pugui efectuar en una zona segura.

En tot cas s'ha d'evitar que la separació entre el vehicle i els treballs no sigui superior a 500 m.

e) Panells lluminosos d'informació alternativa A més dels tipus de senyalització descrits anteriorment, poden situar-se a la part superior, a la part dreta o a la part esquerra de la calçada, segons correspongui, panells lluminosos d'informació alternativa, per complementar la senyalització existent a l'indret. Aquests panells poden també donar informació als usuaris sobre les condicions de la calçada, del trànsit, o altres que puguin ser necessàries per a la seguretat viària.

f) Senyalització vertical de vies i complements Aquest tipus de senyalització té per finalitat orientar i delimitar les vies de circulació advertint la forma, la disposició i les característiques de la calçada on es troben.