Article 43

Article 43

Les persones declarants o sol·licitants han d’ésser identificades en els assentaments o les actuacions en què intervinguin amb el nom, els cognoms, la filiació, el domicili i la documentació personal. Els documents establerts a l’estranger, de conformitat amb la llei local, poden servir de base a actes del Registre, sense perjudici de l’excepció d’ordre públic i de la legalització corresponent i sempre que no signifiquin frau de llei. La legalització no és necessària per als documents lliurats o intervinguts per autoritats de països que no exigeixin la legalització dels documents andorrans. Els documents escrits en llengua estrangera han d’anar acompanyats de la traducció corresponent al català. Les declaracions verbals que es realitzin per ignorància d’aquest idioma en un altre idioma estranger s’han de practicar amb intervenció d’un intèrpret jurat d’acord amb el que disposa la Llei de la traducció i/o interpretació jurades que les tradueixi a la llengua catalana. El registrador, no obstinat això, pot eximir d’aquests requisits quan els documents siguin redactats o les declaracions realitzades en llengua francesa o castellana.