Article 11. Modificació de l’article 108 de la Llei qualificada del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del

Article 11. Modificació de l’article 108 de la Llei qualificada del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del

1998 Es modifica l’article 108 de la Llei qualificada del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998, que queda redactat de la manera següent: “Article 108 El termini de presó provisional o d’arrest provisional amb control monitoritzat o sense no pot excedir quatre mesos.

No obstant això, en el cas dels delictes menors, el batlle competent pot, mitjançant resolució raonada, prorrogar el termini en dos mesos, transcorreguts els quals s’ha d’acordar preceptivament la llibertat provisional.

En cas de delictes majors, i únicament pel que fa a la situació de presó provisional, la primera pròrroga és de quatre mesos i la segona de dos mesos, sense que pugui haver-hi més de dos pròrrogues.

En el cas de causes seguides pels delictes d’homicidi, d’assassinat, de tortura, d’esclavatge, contra la llibertat sexual, de tràfic de drogues, de segrest, de tràfic d’infants, de tràfic il·legal d’armes, de proxenetisme, de terrorisme, de finançament del terrorisme, de blanqueig de diners o valors, de corrupció, d’associació per atemptar contra el Principat o contra l’ordre constitucional i pels delictes contra la comunitat internacional a petició del Ministeri Fiscal i atesa l’especial gravetat dels fets constitutius dels delictes esmentats anteriorment, hi cap, de forma excepcional, una tercera pròrroga de dos mesos.

En tot cas, el termini de presó provisional no pot excedir la meitat de la pena màxima assenyalada al Codi penal pel delicte o pels delictes pels quals s’ha processat, tenint en compte el sistema d’acumulació de penes, i el termini d’arrest no pot excedir els vuit mesos.

Tramesa la causa al tribunal jutjador, el termini de presó provisional no pot excedir els tres mesos en cas de delictes menors i els nou mesos en cas de delictes majors a partir de la notificació de l’aute de conclusió i, en tot cas, s’ha d’acordar preceptivament la llibertat provisional quan el termini de presó provisional arribi a la meitat de la pena màxima assenyalada al Codi penal per al delicte o per als delictes pels quals s’ha processat, tenint en compte el sistema d’acumulació de penes o, a aquella sol·licitada pel Ministeri Fiscal o per l’acusació particular en els escrits de qualificació provisional respectius.

Si es produeix apel·lació, el termini de presó provisional no pot excedir els divuit mesos a partir de la notificació de la sentència i, en tot cas, s’ha d’acordar preceptivament la llibertat provisional quan el termini de presó provisional arribi al de la pena imposada pel tribunal de primera instància.

Si sobrevé la demència de la persona encausada que es troba en situació de presó o d’arrest provisionals després de cometre el delicte, el batlle o el tribunal han de disposar el seu ingrés en un establiment adequat, del qual ha de sortir quan s’obtingui l’alta mèdica havent-ne informat prèviament l’autoritat judicial, per continuar en la mateixa situació processal anterior.

L’internament suspèn els terminis establerts per a la presó i l’arrest provisionals, sense perjudici que pugui ser tingut en compte posteriorment per a l’abonament de la pena de presó o d’arrest.

Contra la decisió d’internament adoptada pel batlle instructor o el tribunal es pot interposar recurs, d’acord amb el que disposen respectivament els articles 194 i 195 i següents.”