Article 199

Article 199

1. Un deute duaner a la importació neix: Pel consum o la utilització, en una zona franca o en un dipòsit franc, en condicions diferents de les previstes en el reglament vigent, d’una mercaderia subjecta a drets a la importació. En cas de desaparició de mercaderies i si aquesta desaparició no es pot justificar satisfactòriament davant les autoritats duaneres, aquestes autoritats poden considerar que les mercaderies han estat consumides o utilitzades en la zona franca o en el dipòsit franc.

2. El deute duaner neix quan es consumeix la mercaderia o quan s’utilitza per primera vegada en condicions diferents de les que preveu la reglamentació vigent.

3. El deutor és la persona que ha consumit o utilitzat la mercaderia així com les persones que han participat en aquest consum o en aquesta utilització sabent o havent de saber raonablement que aquest consum o aquesta utilització es feien en condicions diferents de les que preveu la reglamentació vigent. Quan, en cas de desaparició de mercaderies, les autoritats duaneres consideren que aquestes mercaderies han estat consumides o utilitzades dins la zona franca o dins del dipòsit franc i no es pot aplicar el paràgraf anterior, la persona que ha de pagar el deute duaner és l’última persona que, segons el coneixement d’aquestes autoritats, estava en possessió de les mercaderies.